dimarts, 3 d’abril de 2012

LA MIRADA D’UN INFANT

El petit espectador de la Plaça Major de Castellar del Vallès, no estava assentat en aquell indret quan entre els anys 1931-1934 es dugué a terme – per així dir-ho - la construcció d’aquest espai urbà que ens sembla avui de migrades proporcions, però que mereixia aleshores amb tota justícia el títol ‘Plaça Major’.


Expliquen les cròniques que el material procedia de la pedrera de cal Comas, situada al Puig de la Creu , propera al nucli del poble. D’aquesta pedrera que s'obrí l'any 1852 , procedia també una bona part de la matèria prima que es va emprar per aixecar l’església neogòtica, que anys a venir hom qualificaria com ‘ la Catedral del Vallès’.

Trobem una xifra que entenem referida únicament a la Plaça Major, el cost total de la pedra ascendí a 13.334 pessetes de les dels anys trenta del segle XX.

El primer feixisme anorrearà completament l’economia, i la posterior ‘democraciola’ nascuda l’any 1978, no sabrà corregir aquesta deriva que ens portarà a la misèria més absoluta en les primeres dècades del segle XXI.


D’aquesta darrera etapa, en que la corrupció i l’estultisme al ensems , portaven el país a la ruïna, el petit espectador n’ha estat espectador de privilegi.