dimarts, 3 d’abril de 2012

EL SAGRAT COR DE PERICAS O DE LA COROMINA. TORELLÓ. OSONA.CATALUNYA

Voltava pel terme de les Masies de Voltregà cercant prop de la carretera que comunica amb Torelló l’església de Santa Bàrbara de Connanglell, un entrador asfaltat semblava cridar-me, i ben aviat creuava el Ter per damunt d’un estret pont en el que s’insisteix amb lletres de grossos caràcters que cal tenir especial cura pel que fa al pes màxim que suporta aquesta estructura.


L’indret com veure posteriorment des del mirador de Sant Isidre és un vestigi del passat industrial d’aquesta terra nostra.


Entre la boirina distingeixo un campanar d’espadanya amb força semblances amb els que s’aixequen per les terres de la Segarra, quan trobo la forma d’accedir a l’edifici – que no és cosa senzilla – pregunto a unes persones sobre l’advocació d’aquesta església, i em manifesten no tenir-ne coneixement.




Em costa trobar informació a les ‘fons habituals’ :

Estic en terrenys de la que fou Colònia industrial, coneguda avui com de la Coromina, del municipi de Torelló (Osona), a uns 3,5 quilometres del nucli d'aquesta població, a l'esquerra del Ter i a l'interior d'un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.

Quan a les dades històriques trobo :

Josep Pericas, de Vic, demanà l’any 1874 l'aprofitament de l'aigua del riu com a força motriu d'una fàbrica de filats i teixits en l'indret del mas de la Coromina.

El 1883 hi féu edificar una colònia industrial , i l’any 1903 una església d’estil neoromànic sota l’advocació del Sagrat Cor.

Al 1924 s’aixecarà també una ‘Casa de l’Amo’ a la Coromina. Aquest edifici va ser residència de l'arquitecte Josep Maria Pericas, i sintetitza els corrents noucentista, neoromànic i modernista, agermanats per aquest arquitecte.

La raó social d'aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA. Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l'aiguat del mes d'octubre.

El topònim és molt comú a Catalunya; Etimològicament del llatí *condomīnia, pl. de condominium, ‘terra que es té en copropietat’, ‘camp lliure d'impost’,camp annex a una vila’ (cf el prov. cundamino i cundomino,mat. sign., ap. Mistral Tres. i, 620).

En aquest cas, com en el barri homònim de Cardona , - ambdós prop d’un corrent d’aigua, allà el Cardener, aquí el Ter - cal descartar un dels altres possibles significats : Camp de conreu, especialment de secà.

Com sempre, si podeu ampliar-nos aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com us ho agrairem.