dijous, 5 d’abril de 2012

DE PUIGMAL A PUIGBÒ. GOMBRÈN. EL RIPOLLES

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur ens expliquen la seva visita a les restes del Castell de Puigmal, situades actualment en el lloc dit Puigbò, dins el terme de Gombrèn als límits entre les comarques del Ripollès i del Berguedà sobirà.

Prop de l’església enrunada de Sant Martí de Puigbò, s’albiren les restes d’una torre de guaita, i ens hi vam apropar a veure que era.


Actualment talen els arbres de tot l’entorn i això deixa entreveure les diferents parts de l’edificació. Damunt del turó sobre el marge esquerra de la riera de Puigbò es troben les restes d’una fortificació, amb una torre mig aixecada, restes de murs i dependències. L’estat de les restes del conjunt de Puigbò fa que haguem de parlar més d’un jaciment arqueòlogic que no pas d’un edifici en ruïnes. Antigament era el castell i torre de Puigmal.


Adossada al mur del castell en runes, hi han les restes de la primitiva església – suposem també que dedicada a Sant Martí-. A l’any 1140 existia amb el nom de Sant Martí de Puigmal que canvia pel de Puigbò al segle XIII.

Segons el diccionari Alcover Moll – mal - podia ser un nom provinent d’arrel romana amb el significat de pedra o muntanya, que de forma totalment descriptiva podem traduir per puig de la muntanya. Pensem – com a possible explicació del canvi – en un sobtat atac d’estultícia.

S’ha conservat documentació de venta d’una terra que hi hagué l’any 905 a la anomenat “territori Transmonta”, que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya “al terme de la vil•la de “Pago Mala”, segurament Pugo Malo”. Aquest indret a l’Atlas Històric de Catalunya han cregut que devia correspondre al lloc de Puigbò. Que l’alta Edat mitjana era anomenat Puigmal. La terra havia estat adquirida per aprisió , i es transmetia ara per compravenda entre dos matrimonis.

L’abat de Ripoll, Ramon de la Farres a mitjans s. XIV (any 1363) compra el castell de Puigbó, el de la Rosa de Barberans i el de la Guàrdia de Ripoll al rei Pere III el Cerimoniós per 6000 lliures. Encara al segle XVII Puigbò era part de l’abadiat de Ripoll.

Al segle XIII els semblava que el sufix mal tenia implicacions negatives, el temps dissortadament els ha acabat donant la raó.