dijous, 5 d’abril de 2012

CLARET DE CAVALLERS. UN RUNAM AMB HISTÒRIA. BAGES

Començava el meu interès per l’indret amb la contemplació de les magnifiques fotografies del Joan Escoda Prats :
http://percaminsdelbages.blogspot.com/2008/02/claret-dels-cavallers.html

La lectura d’un text molt ben documentat sobre el lloc :
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/142608/239071
de Albert Fàbrega i Enfedaque - Francesc Serra i Sellarès, en posava la mel a la boca, finalment en companyia de la la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, hi accedíem per camins de terra, i més gràcies al sentit comú que a la senyalització.



A la pàgina de l’Ajuntament de Sant Mateu en relació a Claret diu :

El lloc apareix documentat a partir de 1031, i sembla ser que era un alou d'un germà del castlà de Castelltallat; un tal Maier, germà d'Eremir de Castelltallat; això no ens confirma però en que el lloc estès habitat , podria ser únicament l’adscripció del domini d’un alou en l’indret anomenat Claret. Fins a final del segle XIII no hi ha cap més dada que deixi constància de l'existència del lloc ni del seu domini.

Al segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comte de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat. A partir d'aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.

És un nucli d'edificacions molt curiós i interessant, ja que s'hi pot observar l'estructura característica dels pocs agrupaments rurals de cases de la zona, d'hàbitat essencialment dispers. El seu origen medieval es fa ben palès. Les cases conformen un arreplec de disposició essencialment defensiva.

No trobàvem ningú quan visitàvem Claret, i advertíem que aparentment únicament hi ha – ni que sigui de forma esporàdica – vida en dues de les cases.

No em costava trobar el testimoni en pedra dels personatges que des del segle XV fins als nostres dies han estat l’ànima del lloc; cito textualment :

El 23 de febrer de 1481, Joan Torribalta va vendre el mas Torribalta a Joan Serra, de Claret dels Cavallers.

El 10 de febrer de 1495, Joan de Peguera establia a Joan Serra el mas rònec de can Joan – situat a la sagrera de Claret– i un tros de terra anomenada la Rovireta.

El 19 de febrer de 1498 Joan Serra comprava la plana de Fontfreda, de pertinences del mas Torribalta, que era sota el domini directe del benefici de Sant Joan Evangelista de l’església de Sant Miquel de Cardona.


El 25 de maig de 1572 tenim una important notícia que ens aclareix l’estructura familiar del nucli de Claret: Pere Serra diu que en els capítols matrimonials del seu fill Joan Serra li va fer donació de la casa principal, i que en els capítols matrimonials del seu altre fill Francesc Serra va donar a aquest la casa de baix. Francesc Serra i la seva muller Margarida van tenir dues filles: Coloma i Jerònima.


El 9 de novembre de 1587, Jerònima, l’hereva del mas Serra de Baix, va fer capítols matrimonials amb Antoni Ferrer, hereu del mas de les Basses de la Molsosa. D’aquesta forma, el que fins llavors era el mas Serra de Baix va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers.

Fins a les primeres dècades del segle XX , Claret tenia habitants i projectes que permetien pensar en la seva continuïtat en el futur. Sobtadament, abans que l’asfalt – com manifestació del progrés – hi arribes se’n perd tota noticia.

Ens agradaria saber quan van marxar els darrers habitants.