diumenge, 1 d’abril de 2012

CASTELLNOU DE BAGES. LA TORRE DELS MOROS.

Rebia una bellíssima imatge de Rosa Planell Grau, acompanyada d’una documentada crònica del Miquel Pujol Mur; en aquesta ocasió fent via per les terres d’aquest municipi de 29,16 km2 , i només 995 habitants, es topaven amb l’accés a l’anomenada Torre dels Moros que majestuosament es retalla en l’horitzó des de molt lluny.


El cartell explicatiu aporta una amplia informació sobre la seva història:

La Torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l’únic vestigi d’una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d’un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica i té una alçada considerable: el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda descobert en aquest punt. Alhora , prop del seu punt d’arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l’interior. El gruix del murs és força considerable, amb uns 2,45 metres sembla que constava de tres nivells d’alçats, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l’emplaçament de la porta d’accés, així com des de quin nivell es feia, però és probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l’exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d’encaix per una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l’interior no es poden veure signes d’estructures de pedra, pel que els seus tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta de paviment empostissat. L’acabat exterior de la torre era l’arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d’una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts dels murs exteriors.


El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d’aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que és té del castell data de 1001. I apareix documentat com castell del Buc (Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. L’any 1020 Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d’Artés i Sallent.

Com Ramon Menéndez Pidal, defensem que devem molts als àrabs : "nos enseñaron a proteger bien la hueste con atalayas, a enviar delante de ella algaradas, a guiarla con buenos adalides, a vigilar el campamento con robdas o rondas, a dar rebato en el enemigo descuidado.". قلعة, برج, castell o torre ‘Qalat’ o ‘Qalatos’ en la seva parla, s’aixecaran per arreu sota el seu domini, i passaran a mans dels cristians, quan amb l’ajuda dels francs se’ls venci militarment.

Una de les llegendes – n’hi ha força – explica que a la Torre dels Moros hi ha enterrat un tresor, que en algunes versions, es un vedell d’or. S’explica també que es comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual; no sabíem trobar l’entrada del passadís.

Aquest grau d’informació ens agradaria trobar-lo en molts dels punts que visitem, això ens faria fàcil la feina de conèixer-los i donar-los a conèixer, com fem des de sempre, sense cap interès econòmic. Només en ocasions rebem la compensació de ‘les gràcies catalanes’ com diu l’amic Antonio Mora Vergés.

Fotografia: Rosa Planell Grau
Text : Miquel Pujol Mur