dijous, 23 de febrer de 2012

SANT JOAN DE LES ABADESSES, MALGRAT LA HISTÒRIA.

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, com ho feu l’any 1916 el Josep Salvany Blanch, s’aturaven a recollir imatges del monestir de Sant Joan de les Abadesses; femení en els seus inicis, va ser fundat l'any 887 pel comte de Barcelona-Girona Guifré el Pelós; originalment es denominava Sant Joan de Ripoll , i seguia la regla de Sant Benet.



El Comte i Marques volia alhora ajudar al procés de repoblació de la zona acabada de recuperar als musulmans, i assegurar el futur de la seva filla Emma, destinada a ser la primera abadessa del monestir. Durant la minoria d’edat d’Emma que va començar a exercir el càrrec d'abadessa l'any 898, el monestir va quedar sota la tutela directa del comte de Barcelona i sobretot del bisbe de Vic, Gotmar.

A partir del govern d'Emma, el monestir va comptar amb una comunitat de dones, que es va veure àmpliament beneficiada per Gotmar i per un precepte de Carles el Calb (rei dels Francs) a qui els comtes de la Marca [ marquesos ] rendien vassallatge, l'any 899 , en què s’atorgava al monestir total immunitat i protecció de béns enfront de qualsevol poder civil o polític. Probablement va ser Gotmar el que gestionés personalment les condicions d'aquest precepte, ja que com a bon coneixedor de la família d'Emma, temia els recels i demandes dels germans d'Emma en contra del monestir.

En aquesta línia creixent d’assolir poder, al 913, totes les viles i llogarets de la Vall de Sant Joan queden sota la jurisdicció i protecció directa del monestir, confirmant fins i tot el dret dels residents de la vall a no acudir a la 'host' [Obligació feudal de formar part de l'exèrcit del senyor en les expedicions guerreres d'aquest] convocades pel comte en cas de guerra.

Tots aquests beneficis adjudicats exclusivament al Monestir van fer que el seu poder econòmic creixés ràpidament, les donacions s'anaven succeint i les possessions de les abadesses s'estenien fins Perpinyà i Girona, fundant esglésies i parròquies per tots les zones recentment repoblades en aquella època, arribant a llocs tan allunyats com gairebé fins als límits de la mateixa ciutat de Barcelona.

Les abadesses del monestir eren sempre persones vinculades a les famílies comtals catalanes. En total hi va haver 5 abadesses :

Emma (892-942), filla de Guifré el Pilós
Adelaida (944-951), filla del comte de Barcelona Sunyer i vídua del comte d'Urgell Sunifred
Ranlo (955-961), filla del comte Dela I d'Empúries
Fredeburg (964-994), germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Miró i Oliba (l'Abat Oliba)
Ingilberga (995-1017), filla bastarda del comte de Cerdanya Oliba Cabreta

Fins a la fundació del monestir de Sant Pere de les Puelles a Barcelona l'any 945, va ser l'únic gran monestir femení dels comtats catalans de l'època. El final de la comunitat femenina va ser tràgic i penós, almenys així ens ho expliquen els textos que d'ells ens parlen: el mes de desembre de l'any 1016, el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va acudir a Roma amb un notable seguici, del que formaven part els seus fills Guillem i Guifré, el seu germà Guifré comte de Cerdanya, i Oliba abat de Ripoll, així com una representació de dignataris del bisbe de Vic. Davant el Papa, a Roma, van acusar a l'abadessa i les monges d'una conducta moral escandalosa, abans ja havien informat d'aquest fet els abats de Ripoll i Camprodon.

Únicament la personalitat i integritat del llavors abat de Ripoll i després bisbe de Vic, l'abat Oliba, donava força a la denuncia ; i això va portar a fer creure al Sant pare que les acusacions podrien ser certes. El papa Benet VIII va expedir una butlla el 26 gener 1017, en què després d'acusar de ‘meretrius de Venus’ a les monges, va abolir la comunitat.

Deixant de banda si els fets van ser veritables o no, està clar que Bernat tenia bons interessos personals i econòmics si desapareixia la comunitat del monestir; el Papa li va concedir la creació del nou bisbat de Besalú , dins l'àmbit del qual quedava inscrit el monestir. Així Gufré, fill de Bernat, es convertia en el primer (i únic) bisbe de Besalú i va ser alhora abat de Sant Joan de Ripoll i de Santa Maria de Besalú. Posteriorment la diòcesi i va desaparèixer i el monestir va quedar sota el govern de la comunitat de Sant Víctor de Marsella, igual que la resta de monestirs del comtat de Cerdanya (inclosos Ripoll), fins l'any 1111 que sota l'ordre agustiniana va quedar de nou sota la jurisdicció de la Santa seu.

El ‘descontrol’ de les monges de Sant Joan ha passat a ser un fet lligat a la tradició popular, i a les llegendes del 'Comte Arnau'.

L'església que ha perdurat fins avui es va consagrar l'any 1150, concretament el 2 de novembre, substituïa un temple anterior que havia estat consagrat l'any 887, quan Guifré comte de Barcelona va dur a terme la fundació del monestir.

Des de la distància que ens atorguen els 1000 anys transcorreguts, em decanto – sense cap prova documental – per estimar la honestedat de les monges del Monestir de Sant Joan, i considerar-ho tot plegat un cas de ‘masclisme’.