dimarts, 10 de gener de 2012

SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

Anàvem la Maria Jesús, la Vicky, el Pedro i l’Antonio a la vila de Santa Coloma de Queralt (674 metres d’altitud) , prop de la capçalera del Gaià.

Ens esperaven a dinar a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.
Desprès de l’àpat fèiem un tomb pel nucli antic que fou declarat monument historicoartístic el 1970. Algunes dades bàsiques :

Segons mossèn Joan Segura, antigament hi havia tres petits nuclis: un a l'entorn de l'església, dit la Vila Vella; l'altre prop de la Carlania, o la Vila Nova, i el tercer vora el palau dels barons, després comtes, de Santa Coloma, nucli que s'anomenava la Pobla de Montpaó. Aquests, en créixer degueren formar la vila, explícitament documentada com a tal el 1294, quan es construïren les portes per als tres portals que aleshores hi havia, de la qual cosa es dedueix que ja era emmurallada. La vila s'engrandí el 1341 segons un privilegi d'aquest any i les muralles s'ampliaren el 1389 i el 1450, per causa de les guerres civils. El 1471 ja són documentats els sis portals de la vila, dels quals han desaparegut els d'en Roca i de Sant Magí. Resten els portals de Cervera (o de Sanou, el més gran i millor conservat), del Martí, de Santa Maria o de l'Església i de Santa Coloma, a l'indret on hi havia la Carlania, que havia estat primer dels Santa Coloma, després dels Sacirera i finalment dels Requesens. El primer castlà de la dita família fou el governador general de Catalunya, Lluís de Requesens. El 1516 passà als Queralt, senyors de Santa Coloma. De la vila medieval es destaquen també dues places porxades, la de l'Església, el 1349 anomenada plaça de l'Om, i la plaça Major, documentada el 1348 com a plaça de les Eres. En un racó de la plaça de l'Església, conegut el 1284 per Móra del Vall, hi ha el portal dels Jueus, que dóna pas a l'antic carrer dels Jueus, ara de les Quarteres. Els jueus de Santa Coloma s'hi instal•laren a mitjan segle XIII i hi visqueren fins el 1492, que foren expulsats. La comunitat jueva de Santa Coloma, una de les més ben organitzades de Catalunya, tenia un hospital, banys, sinagoga, carnisseria i cementiri propi.

A partir del segle XVIII la vila s'expandí fora de la muralla. S'edificaren els ravals dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera i de Sant Roc i la plaça del Poblet. La muralla va anar restant amagada progressivament pels edificis. Un altre moment culminant d'expansió de la població fou els anys trenta del segle XX, que s'assolí el màxim demogràfic; les noves construccions seguien les vies i camins que enllacen la vila amb les poblacions veïnes: carreteres de Montblanc, de Vallfogona, d'Igualada i de la Llacuna. Més modernament, la tendència de creixement de la població ha estat a base de cases unifamiliars en l'extraradi, amb l'abandó progressiu del nucli antic. Tot i que el nombre d'habitants ha anat disminuint, la vila ha augmentat notablement la superfície urbanitzada.



La Font dels Comtes, popularment coneguda com de les Canelles , data de 1614, feta edificar per Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya, en una de les seves estades a la vila. La font, d’estil barroc, consta de vuit caràtules de pedra amb brocals de bronze per on raja l’aigua procedent del riu Gaià. Per damunt dels brocals hi ha un parament de carreus encoixinats, coronat per una fornícula amb la imatge de Santa Coloma, amb els escuts dels Queralt a les bandes. El conjunt resta coronat per un petit timpà semicircular obert amb bola al mig. La creu gòtica original de la font de Canelles es guarda a l'església de Bell-lloc que visitàvem també.



Com hem permès que s’acabin tancant les esglésies ?