dissabte, 21 de gener de 2012

SANT JAUME DE LA MORA. GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA

Tornàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l‘Antonio Mora Vergés, de Guimerà, de la Vall del Corb, de l ’Urgell ,i des de Tàrrega capital d’aquesta Comarca, agafàvem el trencall al Talladell que neix quasi a la Plaça , en el nostre camí passaven prop de Santa Maria del Pedregal, de l’església parroquial dedicada ara a Sant Pere d’Alcàntara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562), i sense advocació coneguda en la ‘Relació de parròquies visitades pel bisbe de Vic entre els anys 1330-1339’ que l’esmenta com ‘Església de Talladell’, ens urgia arribar a La Mora abans que s’esmorteís totalment la minsa llum que superava el coixí de boira.


Creuàvem el pont damunt l’Ondarà, i ens aturàvem davant l’església de Sant Jaume, construïda – segons les cròniques - al segle XII sota els canons romànics. L’edifici s’aixeca a la dreta de la carretera a l'entrada del petit nucli d’habitacles, advertim que l'antic fossar elevat fins al nivell del carrer proper, s’ha convertit en plaça, això ha comportat haver de tapiar la porta romànica original, orientada a migdia i desfer alguna estructura que permetia accedir fins al campanar – encara son visibles els restes de les escales superiors -, el temple molt reformat és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dues capelles laterals i capçada per un absis sobre alçat, que apareix parcialment tapat per una sagristà d'època moderna. La forma rectangular dels afegits, més enllà d’emprar un material de característiques semblants, ens confirma una addició posterior.


La porta d'accés és d'arc de mig punt amb grans dovelles i ornamentada amb una arquivolta. El campanar de cadireta de tres ulls – freqüent en moltes esglésies de la Segarra - , destaca per la seva desproporció.


Apareix esmentada en la ‘Relació de parròquies visitades pel bisbe de Vic entre els anys 1330-1339 ': http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/171990/250675
.....
Sant Pere de la Curullada
Santa Maria de Fonolleres
Santa Maria de Granyadell a
Sant Jaume de la Mora
Església de Talladell
Sant Jaume ha estat objecte d’accions de restauració, que li han tornat la bellesa original per a uns malgrat l'obertura d'una nova porta, i per altres n’han desvirtuat la originalitat romànica.

Entre l’ inacció – i per tant l’absoluta ruïna a curt termini - , i la uniformització del romànic català. Ens decantem pel mal menor.

El 17-07-2005 escrivia a : http://relatsencatala.cat/relat/ciutats-de-refugi-mora/128236

Novament lupa i atlas per cercar aquells llocs, no només del nostre país, o de l'anomenada Península Ibèrica, sinó com veureu en molts altres llocs del món. Poblacions anomenades Mora, o en algun cas Mora de ... o La Mora .... I perquè aquesta recerca ?. Es tracta de comprovar si com és recull en el Deuteronomi 4,41 i 19,1 , en algun moment trobem llocs on era possible trobar refugi als autor d'un homicidi [ tot i que ho matisa, el qui ha mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat ]

I, perquè Mora ?, doncs perquè etimològicament se'n deriven tot un seguit de mots, sobretot en llengua castellana [ morada,morador,...] que clarament ens refereixen a aquest concepte , com a lloc on es viu, i d'alguna manera on és te protecció [ encara avui, diem que la nostra casa, és el nostre castell, oi ?]. I pel que fa a la presència d'aquestes poblacions en el cas de la Península Ibèrica en trobem a: Província de Toledo, Província de Tarragona, a la Baixa Ribagorça , a Barcelona [ prop del Matagalls ], prop de Tàrrega , a l'Empordà; també a l'actual Portugal. A la resta del món en llocs tant dispars com : SUECIA, NIGERIA, MINNESOTA, ARGENTINA
.

La Mora , situada en un espai central de la Vall d’Ondara possiblement ‘terra de ningú’ en alguns moments de la reconquesta, podria haver desenvolupat aquesta funció?.

Mentre la llum s’escolava, ens arribaríem encara fins a la torre-moli de Saportella; en la nostra filosofia el moment de retratar un objecte és quan el tens davant. Millor lògicament amb bona llum, però no deixem de fer-ho quan hi ha boira, plou, neva o fa vent.