dilluns, 9 de gener del 2012

SANT CLIMENT DE CASTELLTORT. GUIXERS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ

la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés ens desviàvem en el quilòmetre 27 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, dins del terme de Guixers, de 66,4 quilometres quadrat, la nostra destinació en aquesta ocasió era l’església parroquial de Sant Climent de Castelltort, esmentada encara en algun lloc com ‘ la nova’ , malgrat haver-se traslladat des de la falda meridional del turó que s'aixeca davant de l'actual parròquia, a l'altra banda de l'embassament a finals del segle XVIII.


Les runes de l’antiga església parroquial, d’estil romànic, tan sols són accessibles quan el nivell de l'embassament és prou baix com per a poder utilitzar l'antic camí d'accès.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-castelltort-guixers#:~:text=Es%20tracta%20de%20flors%20o,sorgeixen%20sis%20m%C3%A9s%20de%20mida

En el capbreu de l'església d'Urgell (any 984) hi consta Castro Torto, i des de la meitat del segle XI el topònim apareix citat amb més freqüència. Ens trobem doncs, davant la referència documental més antiga pel que fa a castell situats a la Vall de Lord.

Els senyors de Castelltort foren de la nissaga dels Calders.

Segons el fogatge de l'any 1553, moltes cases de l'entorn de Sant Llorenç i de Guixers consten en la declaració dels representants de Castelltort, i la parròquia de Guixers tal com succeeix actualment, ja era sufragània de la de Castelltort.



Sant Climent de Castelltort , és un edifici que inclou la rectoria, i adossada a la banda de ponent, l'església. La rectoria ocupa la major part del volum de l'edifici, tan és així que si no fos pel campanar, l'església passaria força desapercebuda. A ponent de l'església hi ha el cementiri.

La perspectiva de la fotografia del Josep Salvany Blanch,  l'any 1919, mostra que el campanar no era aleshores de cadireta. 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5872/rec/3

L'ajuntament de Guixers l'ha declarat Bé Cultural d'Interès Local en capítol de Patrimoni Arquitectònic - Edificis

El Bisbat de Solsona, no publicava – malgrat els va confeccionar – els informes dels danys que patien els edificis religiosos a la diòcesi.   Això complica la recerca.

L’arquebisbat de Barcelona els va fer públics:

https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

  El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Climent  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.