dimarts, 27 de desembre del 2011

SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA. EL BERGUEDA JUSSÀ

És sens dubte un dels edificis religiosos més ‘vistos’ del Berguedà; està situada a l’esquerra de la autovia C-16 quan circulem en sentit Berga.

Vista, no és sinònim de visitada, i més enllà de la devoció que li tenen els veïns de Gironella, Sant Marc – com la major part dels edificis religiosos – viu un aïllament creixent.

De l’indret trobem a l’enciclopèdia :

Església de Sant Marc dels Bassacs, l'origen es remunta probablement al segle X.

Inicialment era un eremitori, construït aprofitant una roca aïllada, la qual fou completament excavada per formar-hi un habitacle. Posteriorment, aquesta peça serví d'absis de l'església que hi fou erigida al davant.

El 1749, fou edificada l'església actual de Sant Marc, la qual fou igualment construïda per tal d'aprofitar l'eremitori com a absis.

A poca distància de l'església, i adossades a una roca, hi ha restes d'una construcció amb coberta i dos pisos i un sepulcre excavat lateralment a la roca.
En aquesta mateixa roca, al costat, hi ha una gran escala excavada i, molt a prop, indicis de l'existència d'una torre circular de defensa, com les edificades pels carolingis al segle IX.

La pàgina web de l’Ajuntament de Gironella, diuen :

construïda al segle XVIII (segons una pedra cantonera, amb data de 1749) damunt d’un temple anterior; a banda i banda de l'entrada principal i a la clau de l'arc s'hi troba l'únic exemple de grafits medievals de la comarca (segle XIII-XIV), que representen uns castells. Aquesta primera església , s’aixeca al ensems sobre un antic ermitori del segle IX-X excavat a la roca.

A la roca situada darrera l'absis i a la seva part superior s'hi aprecien restes d'altres construccions.

Quan m’aturava per recollir-ne imatges els termòmetre marcava -2 graus; aquestes temperatures afecten al funcionament normal dels equips digitals, i també dissortadament als esser humans. M’emportava com a premi un constipat.





Un consell de bon amic, atureu-vos a contemplar Sant Marc.

per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges ,  Retrat d'un grup de persones davant de l'església de Sant Marc de Bassacs



Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que Sant Marc   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.