diumenge, 25 de desembre del 2011

LA GINEBROSA DE LLADURS. CASA I MOLÍ. EL SOLSONÈS

Anàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Lladurs al Solsonès, ens cridava l’atenció un pont de pedra sobre la Ribera Salada, del que recollíem imatges i documentàvem succintament. Més enllà d’aquesta magnifica infraestructura, s’aixeca majestuosa encara , la casa que segles enrere – amb menys facilitats de tot ordre, econòmic i tècnic - va fer el que avui sembla impossible, aixecar un pont.

Demanava a l’Ajuntament de Lladurs informació de la Masia de la Ginebrosa, i en l’esperança de rebre-la us en faig un avenç :

La masia és el tipus de construcció rural típica de Catalunya, sobretot de la Catalunya Vella; és l'edifici principal d'un mas, que com el que ens ocupa té un molí, i edificis auxiliars per al bestiar i/o la maquinària agrícola.

Pel que fa a les característiques arquitectòniques, destaca habitualment una gran façana en la que hi ha la porta principal, adovellada majoritàriament fins el segle XVI, i de llinda més endavant- en aquest cas tenim un exemple d’ambdós models, la principal adovellada i la posterior amb llinda - .




La casa – amb profusió d’obertures a la façana principal – té els tres nivells clàssics, l’inferior majoritàriament vinculat a l’activitat agrícola, la mitjana amb clara dedicació d’habitatge familiar, i la superior reservada en èpoques passades a tasques com l’assecatge de fruits, embotits i/o pells, que reforça possiblement avui la funció residencial.

En aquesta zona el cobriment és fet de teules àrabs, que descansaven generalment sobre bigues de fusta disposades de forma perpendicular a la façana. La teulada – molt tradicional – és de dues vessants perpendiculars a la façana.

Cap a la zona del Pirineu el cobriment superior es fa amb lloses de pissarres blaves o grises mentre que a la resta es fa amb teules. Tant en un cas com en l'altre descansen sobre bigues. El sostre primerament era pla però a partir dels segles XVI i XVII en les masies més notables té forma de volta de creuer.

El material emprat per a la seva construcció és la pedra picada.

Josep Jou Tort, amo de la Ginebrosa, va demanar i obtenir llicència del senyor de Terrassola, Domingo Ignacio de Miquel i de Rovira, per construir l’any 1.775 un pont damunt del llit de la Ribera Salada, que permetia l’accés al molí , dit també de la Ginebrosa.

Pensem que la casa com el molí - que disposa avui encara d’un ramal, possiblement de la Ribera Salada, i quina concessió ha de constar en algun document -, son força anteriors a la construcció del pont.




Esperem – d’un i altre edifici, casa i molí – rebre la informació que sol•licitàvem de l’Ajuntament de Lladurs.

Del catàleg brevíssim que podreu veure en aquest enllaç, trobem : http://www.lladurs.cat/POUM/catalegMasies/400%20TERRASSOLA.pdf

La casa de la Ginebrosa , qualificada pel que fa a l’estat de l’habitatge com DOLENT , ens diu que està documentada des de 1.372.

El molí qualificat com ACCEPTABLE, està ja documentat al segle XII

Com una mera elucubració deixem aquí constància ateses les dades anteriorment exposades, que l’any 1.775, quan ‘pel senyor de Terrassola, Domingo Ignacio de Miquel i de Rovira, es va donar llicència a Josep Jou Tort, amo de la Ginebrosa, per construir aquest pont davant del molí de la Ginebrosa’ ; amb altres materials, amb una menor envergadura ,... el pont ja devia existir.

La crònica ‘mala administració’ del regne d’Espanya, que autoritzava l’any 1.492 el viatge de Colom a les Amèriques, com una ‘fugida endavant’ que en aquella ocasió els va sortir bé, i amb l’assassinat i espoli als indis van poder anar tirant una bona temporada. Comportaria segles a venir la desamortització dels bens eclesiàstics – una de les operacions més destraleres de la història de la humanitat- , i amb la concentració de parròquies, aconseguiria la fita somniada d’esborrar i/o fer molt difícil reconstruir la història – gran i petita . d’un gran nombre d’indrets d’arreu del país.

No ens podem estar de ‘ felicitar’, als inspiradors d’aquestes accions, i als Reis que els ho vam permetre.