
Tot em cridava l’atenció !, la simetria magnifica del recinte, les obres d’art que penjaven de les parets, la ‘delicadesa’ en que s’havia dissenyat l’altar, i malgrat l’absurd intent d’esborrar la creu del blasó de Josep Tolrà Avellà, el fet – per a mi extraordinari - que es salvessin tots els paraments en els dies foscos de la Guerra Civil.

Retratava en primer lloc – noblesa obliga – el blasó corresponen al cognom Carles que s’ha conservat perfectament, ja que no llueix cap símbol que les masses estultes poguessin identificar com a religiós.
Ho feia desprès amb el que presenta la mutilació a la Creu, que correspon al cognom Tolrà.

Retratava finalment l’escut d’armes – en colors - de la Marquesa de Sant Esteve de Castellar.

El matí donaria per a molt més, i amb la dosis justa ho anirem posant blanc sobre negre.
No volia concloure però, sense deixar-vos una pregunta obvia. Per quina raó no s’articulen unes rutes de turisme cultural en aquesta comarca del Maresme ?.
Ah!, fèiem extensiu l’agraïment manifest al Jaume Tolrà Ferrer, a Mossèn Josep Rodríguez Fernández, Rector de l’església de Cabrils.
1 comentari:
Amic Antonio,
El nostre desig és que tingueu un Bon Nadal i molt venturós 2012 en companyia de tota la teva família.
Molts petons i abraçades.
Joan i Pilar.
Publica un comentari a l'entrada