dimecres, 26 d’octubre del 2011

SANTA MARIA DE CLARET DE LA SEGARRA. CATALUNYA

Anavem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a Claret de la Segarra, que pertany avui al municipi de Torà.

El lloc fou poblat des dels primers temps de l’anomenada reconquesta d'aquest sector, i ja el 1026 és esmentat el castell de Claret, on s'establí una família que portà aquest cognom; el 1139 Bernat de Claret donà la meitat del castell i dels seus homes, i el terme a l'Església de Solsona. Un fill seu es casà amb Ermessenda, filla d'Arnau de Cardona. Aquesta família contribuí a la reconquesta de la Segarra i de l'Urgell; hom en troba alguns membres al segle XIII a Granyena i a altres llocs. Al principi del segle XVI eren senyors de Claret, Cellers i Figuerola.

L’església dedicada a la Verge és d’origen romànic, del segle XII, amb planta rectangular, d'una sola nau i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i culmina a l'est amb l'absis.



A la façana nord, hi ha l'entrada, amb arc adovellat de mig punt. A l'esquerra de l'entrada, hi ha un llarg banc de pedra. En aquesta façana a la part superior i veiem quatre obertures amb barana de fusta (construcció posterior).

La façana sud es troba adjunta amb Cal Fustegueres.



Al mur oest hi ha un contrafort i un ull de bou, i culmina la façana el campanar de cadira molt refet els segles XVII i XVIII, amb una cornisa i frontó on hi ha una petita obertura de mig punt.



A la façana est hi ha l'absis semicircular on hi ha una finestra d'una sola esqueixada.

No podíem accedir a l’interior del que ens expliquen el següent :

-Un arc preabsidal obre la nau.

-Hi ha dues capelles a cada lateral.

-Incrustada en un mur hi ha una làpida funerària del segle XIII amb inscripcions llatines dedicades a un infant.

-És arrebossat i està pintat de blau, no ens estranya ja que en moltes cultures és el color més protector, actualment a l’Orient Mig, les portes pintades de blau protegeixen dels esperits malignes.

No la trobem esmentada com a lloc de culte dins la Parròquia de Torà, ni de l’Arxiprestat de la Segarra.

Els àrabs van lluitar per mantenir aquesta terra, que els ‘bons cristians’ han abandonat a la seva dissort.

Demanem a Santa Maria de Claret, que presenti davant el seu fill la nostra pregaria ; Senyor, allibera el teu poble.