dilluns, 12 de setembre del 2011

PONTS DEL LLOBREGAT. EL PONT DEL FAR. CERCS. EL BERGUEDÀ

Anàvem la Rosa, el Miquel i l’Antonio per la C-16 en el tram que discorre dins del municipi de Cercs; la carretera C-16 que fins aleshores transcorre pel costat esquerra del Llobregat, passa a fer-ho pel costat dret – en el sentit Manresa- Puigcerdà - ; sobta trobar-se entre el traçat antic i el nou, un pont romànic – avui sense cap utilitat i accessible únicament des del costat esquerra - dit del FAR, possiblement del llatí far [ blat] ; no dono gaire credibilitat a la història que corre per aquestes terres, en la que s’explica que un ‘capitost ‘ de la Generalitat de Barcelona, va deixar caure, ah!, Far , llunyà , de l’anglès com Far West, oi ?.







Cal aturar-se un moment per imaginar-se com era la contrada al segle XI, no existia aleshores Anglaterra - ni la seva llengua – o Espanya – i la llengua ‘castellana’ - , podem imaginar-nos el món com un lloc més confortable, i per descomptat més ‘ just’ que el que veiem ara. El pont permetia la comunicació entre els pobles situats a la riba esquerra i els de la riba dreta com Malanyeu o la Nou ; l’arrel Mal, procedeix segons un sector de la doctrina de la llengua cèltica, i tindria el sentit de ‘ muntanya’ , quan a la terminació anyeu, podria derivar del llatí agnus, anyell ; el sentit del mot fora doncs, ‘muntanya dels anyells’ ; les primeres referències clares són dels anys 882, 886 , en uns documents on es fa menció d’un molí; això reforça la nostra tesis pel que fa al nom del Pont.

El que veiem ara és el resultat de transformacions molt recents ; pel costat esquerra anava abans l’antiga carretera Manresa-Puigcerdà; per l’actual traçat de la C-16 discorria el carrilet, que havia representat en el seu moment un avenç extraordinari en el desenvolupament econòmic, i que el Berguedà i Catalunya van perdre definitivament en els darrers anys del feixisme. L’últim viatge amb passatgers des de OLVAN-BERGA i MANRESA va ser el 30 DE JUNY DE 1.973. Tot ens porta sempre al mateix lloc, Espanya s’ha esforçat , s’esforça i s’esforçarà sempre perquè Catalunya no pugui aixecar mai el cap.

Ens encanten els ponts romànics i gòtics als del coneixercatalunya.blogspot.com, i al llarg dels anys hem tingut ocasió de retratar-ne alguns per la conca del Llobregat ;

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/autntic-smbol-de-martorell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/cardener-versus-llobregat-castellgali.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/el-pont-de-vilomara-reflexions-en-veu.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/fer-ponts.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/les-oblidades-rescloses-de-sallent.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/06/el-pont-pinos-de-gironella-dit-ara-pont.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/el-pont-romanic-de-la-pobla-de-lillet.html

En algun moment caldrà confegir un catàleg a l’estil dels ‘ PONTS DE MADISON’. Segur que això interessaria als nostres veïns del nord, que recordem son gent culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Això si, sense cap intervenció de les ‘Administracions’ , ni la Espanyola, ni la que sota el seu guiatge ens estreny més i més la cotilla fins a deixar-nos sense alè.




Un xic més amunt, retratava un altre pont de pedra, innominat en aquest cas – i que batejava en honor del meu sherpa com ‘ el pont del Miquel’. Agrairem infinitament qualsevol informació i/o aclariment que ens vulgueu fer a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com