divendres, 12 d’agost del 2011

JOSA DE CADI. ALT URGELL

M’arriben unes excepcionals imatges del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, fetes durant la seva visita a Josa que va ser municipi independent fins el 1973, quan s'annexà al de Tuixén per a constituir el municipi actual.

Malgrat estar situat a 1. 431 m d'altitud, en un turó a la dreta del riu de Josa, entre aquest i el torrent de Jovell, que hi desguassa; els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell l’envolten amorosament.



L'actual església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, és un edifici rectangular, amb un absis carrat, d'una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals; Al SW, al costat de l'absis, al punt més elevat del penyal, s'eleva el campanar de torre ; segons Madoz fou bastida o reedificada el 1846.




Davant per davant, al peu de Cadinell, s'alça l'antiga església parroquial de Santa Maria, d’una sola nau, reforçada amb contraforts, malgrat la restauració evident – i àdhuc excessiva - son remarcables l’absis i el campanar d’espadanya; avul la trobem reduïda a capella del fossar. La visió d’ambdós edificis religiosos em feia evocar d’una cançó del Lluis Llach, l’estrofa que diu :



Que des de dalt d’un campanar, sempre es pot veure el campanar veí.

El topònim mencionat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell amb la forma Jau-sa, és d’origen ibèric, i relacionant-lo amb les formes jaus o jausi de la llengua basca, Meyer-Lübke i Coromines, li atorguen un significat descriptiu : “vessant”, “pendent”.

Les fons històriques ens diuen que l’any 1.107 és datat un conveni entre un tal Ermengol Josbert, que diu que era germà del comte Guillem de Cerdanya (i que segons Miret i Sans potser era un fill il•legítim del comte Ramon), i Galceran de Pinós i el seu fill Galceran. Acordaven que el primer donava als segons la potestat dels castells de Josa, d'Ossera i de Sant Romà, que tenia pel comte Guillem el seu germà.

Els senyors de Pinós donaren en canvi l'honor que Bernat Berenguer tenia per ells i el castell de Gósol i el feu del dit castell. El lloc de Josa, doncs, pervingué als Pinós, i formà part de la baronia de Pinós, posseïda per aquest llinatge primer, al segle XVIII pels ducs d'Alba de Tormes i, més tard, i fins a l'extinció de l'Antic Règim, per llurs successors en el ducat.

Els barons de Pinós, senyors de Josa de Cadí, sembla que hi tenien com a castlans els Josa, llinatge documentat des de mitjan segle XIII. En fou un personatge notable Guillem Ramon de Josa.

El consell de sempre, poseu Catalunya en el vostre punt de mira; tenim aquí molts llocs per ‘viure’.