dimecres, 8 de juny del 2011

LA NECROPOLIS DE SANT VICENÇ D’OBIOLS. AVIÀ. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Veníem de Sant Pere de la Portella el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, a l’altre costat de l’ampla vall que fa el Llobregat en aquell punt, veia la inconfusible silueta d’una esglesiola.

Ens calia superar l’autovia, deixar a l’esquerra el pont que mena fins a l’Ametlla de Casserres, i escassament a un quilòmetre trobàvem l’indicador de Sant Vicenç d’Obiols; ens calia creuar un petit polígon industrial, i seguint les indicacions ascendir fins la cornisa de pedra on al voltant de l’església i el peculiar paller veiem una munió de tombes antropomorfes.



Valorem aquest fossar com de major importància que el del Pla dels Albats a la muntanya d’Olèrdola en terres de la Comarca de l’Alt Penedès del que fèiem en el seu moment una crònica :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/capella-de-santa-maria-segles-x-xii-i.html

Observem que la majoria de fosses estan plenes de terra , i àdhuc tenen herbes al seu damunt, això sens dubte minva extraordinàriament l’efecte visual que representaria la contemplació d’aquesta necròpolis, que ocupava possiblement tota la superfície de pedra, damunt la qual s’aixecaria l’església de Sant Vicenç, les cases que conformen un carrer davant la porta a la façana del campanar, i el paller que ens evoca un gegantí comunidor.



No tenim cap dubte de la preexistència d’aquest cementiri, al conjunt d’edificacions que avui observem; el seu ús es perllongaria fins molt avençada l’alta edat mitjana, com confirmaria la troballa d’una moneda d'or d'Ègica, rei dels visigots d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701en una de les tombes.


Advertim que en aquestes terres, no se’ls dona la importància que tenen i mereixen aquestes singulars mostres del nostre passat; en fèiem esment a la crònica sobre Sant Andreu del Pallot en terres de Puig-Reig:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-sitges-i-tombes-de-la-necropolis.html

En aquella ocasió el Xavier Diaz, veí de Puig-Reig , ens apuntava l’ús com a tines, d’uns grans forats practicats a la roca – possiblement aprofitant els sots d’algunes tombes -. No trobem aquí a Sant Vicenç res de semblant.

A qui pertoqui que retorni l’ aspecte d’aquest indret, a la forma més propera a la que devia tenir en el seus millors temps.

Cal que valorem les coses en un context el més ‘real’ possible, de coses ‘boniques’, amb tot els respectes ja n’estem fins al capdamunt.

Algú ho havia de dir.