dilluns, 25 de juny de 2012

EL ‘MIRACLE’ DE SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU.

A la petita esglesiola romànica, que presideix aquest modest cim, que marca el límit dels termes de Castellar del Vallès i Sentmenat, es produeix des de sempre un fenomen natural relacionat amb el solstici d’estiu; ho fa – insistim en això - any rere any, i malgrat aquesta reiteració únicament un petit nombre de persones en tenien coneixement.

El sol era ben alt quan pujàvem fins aquest emblemàtic turó, el Joan Vives Castells , el Joan Solé Rusiñol i l’Antonio Mora Vergés ; saludàvem al guaita forestal, que des de la torre campanar vetlla pel nostre patrimoni biològic, i entràvem dins de la petita esglesiola, on hi havia una tènue claror que penetra per les tres obertures de que disposa; la petita finestra de l’absis orientat al matí , el forat practicat a la teulada a l’alçada de la volta exterior que delimita l’altar, i l’òcul situat a ponent.

Ens havien explicat que únicament en els dies propers a la diada de Sant Joan, el sol a la seva posta, un xic abans d’amagar-se més enllà del Montcau, penetra dins l’església de Santa Maria del Puig, i il•lumina breument la Creu.

Esmerçaríem quasi quatre hores per a veure-ho i recollir-ne imatges.

Passades les 19,00 hores el sol començava a entrar per l’òcul , i des de la paret de l’esquerra iniciava el seu apropament al centre de l’absis on està la Creu.



En aquest trànsit que s’acaba més enllà de les 21,00 hores, alhora que es desplaça d’esquerra a dreta, va elevant-se fins a situar-se just a la intersecció dels braços de la Creu.




A mesura que s’anava acomplint la previsió , la emoció ens guanyava, el crescendo arribaria en el moment en el que la llum del sol, ocupa l’espai de la figura del Crist a la Creu, i son perfectament identificables, un trossos de la fusta, en ambdós costats, i en el extrem superior.



La darrera imatge, es l’ombra de la Creu dins del cercle de llum, que es projecta damunt la paret de l’absis, i que desaparèixer sobtadament.

És – ho dèiem al començament - un fenomen ‘natural’; i malgrat reiterar-ho en aquest punt, l’etiquetava – amb plena consciencia - com el ‘miracle’ del Puig de la Creu, tant en aquesta petita crònica, com en la imatge que penjava a Internet.

Era fosc quan ens acomiadàvem a Castellar del Vallès.

Agraïm molt especialment al Gener Martí Montllor, les facilitats que ens ha donat, en la tasca de recollir les imatges.