dissabte, 11 de juny de 2011

BASÍLICA ROMÀNICA DE SANT ANDREU DE SAGÀS. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Sortíem del que semblava un atzucac viari, derivat de l’eixamplament de la carretera C-154 de Berga a Vic, el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés; la visió de la romànica excepcional de Sant Andreu, en terres de Sagàs , alhora que ens reconforta, ens fa oblidar ràpidament el caos que acabem de superar.



L'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, ja es fa esment de la existència de la parròquia de Sagàs , El 903, el bisbe Nantigi d'Urgell consagrà l'església de Sant Andreu.

Al seu recer es va formar un petit nucli, que va ser l'origen del poble de Sagàs.
Al segle XII es va substituir la coberta de fusta per una estructura en volta de canó de pedra a la nau central i per estructura en quart de volta a les naus laterals.

Entre els segles XVII i XIX s'hi va fer la sagristia a l'absis central darrera el nou retaule barroc, així com les capelles laterals i modificacions a la porta d'accés.

A finals del segle XIX s'hi va afegir l'actual campanar que es va construir a l'angle entre la nau lateral sud i la façana nord.

Després dels notables desperfectes realitzats durant la Guerra Civil, l'immoble va ser objecte de diferents actuacions com la construcció de la nova sagristia i casa rectoral i la recuperació de l'absis central.

L’ edifici és de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI.





Al seu interior – al que no podíem accedir - ens expliquen que hi ha una reproducció del frontal i laterals de l'altar romànic que contenia. L’original es troba dividit entre el Museu Episcopal de Vic i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

L'església de Sant Andreu de Sagàs (Berguedà) ha estat declarada bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, per Acord del Govern, que publica el DOGC de 3 de novembre de 2010

Històricament el terme de Sagàs forma part del comtat d'Osona, per passar en els temps del comte Olivan a formar part del comtat de Berga, i integrar-se més tard al de Cerdanya.

A partir de la segona meitat del segle X, es construeix el monestir de la Portella i el 1003 ja era habitat per monjos. Durant el segle XI moltes terres i béns de Sant Andreu de Sagàs són cedides o venudes a Sant Pere de la Portella.

A mitjans de segle XIV, la Portella es transforma en baronia al passar a domini dels barons de Pinós. Aquesta baronia comprenia les batllies de Sagàs, Merlès i Biure.

Durant el segle XIV la pesta provoca una gran disminució de la població i això provoca que la parròquia de Sant Martí de Biure, s'agregui com a sufragània a Sant Andreu de Sagàs.

El segle XV es forma la sots-vegueria del Berguedà, a la qual pertanyé Sagàs fins a la seva extinció l'any 1716.

Entre els anys 1590 i 1623, es crea el bisbat de Solsona, i totes les parròquies del Berguedà passaran a formar-ne part.

Esperem que la connexió viaria Berga-Vic esperoni la vinguda d’un turisme cultural, que descobrirà admirat els tresors desconeguts d’aquestes terres del ‘forat negre’.