dissabte, 7 de maig del 2011

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE TALLÓ, MAL DITA SANTA MARIA . LA CERDANYA

Rebia una nova crònica de l’equip memorable que formen el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, en aquesta ocasió ens expliquen la seva visita al Santuari de  la Marededéu  Talló,  mal dita  Santa Maria de proper a Bellver de Cerdanya.

El Concili d'Efes que  es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.

L'església de Talló, es troba a la pedania de Talló, en el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya. Coneguda antigament amb el nom de Marededéu de Cabanaria (es creu per les nombroses cabanyes de pastors que havia pels voltants).



A partir de l'any 1842 és Santuari i va ser declarat al 1993 bé d'interès cultural.

Com canònica existia ja l'any 891, com consta en l’acta de consagració de l'església de Sant Andreu de Baltarga, on s’esmenten com a presents el seu arcedià amb clergues.

A l'acta de consagració de Santa Maria d'Urgell al segle IX, és anomenada en primer lloc i fent esment de les esglésies i pobles que li pertanyien.

Al segle X el bisbe Sisebut la va donà a l'església de la Seu d'Urgell.

Des del segle XVI, els canonges van passar a residir a Bellver, formant la comunitat de Santa Maria del Talló i Sant Jaume de Bellver. Fou secularitzada el 1592.

A Sant Jaume de Bellver va continuar una reduïda comunitat que no es va extingir fins el 1842.

L'església continuà com a santuari marià i parròquia rural.

La imatge de la Marededéu de Talló , és una talla policromada de la Verge amb Nen, de 90 centímetres, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, que es trobava al temple, es venera actualment a la parròquia de Bellver de Cerdanya.


El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


La planta de la nau és més ampla a l'entrada que a la capçalera que és acabada amb un absis amb coberta de volta de canó de mig punt. La planta està dividida en quatre parts per arcs torals. A la dreta de l'absis es troba la porta de la sagristia i a la part esquerra l'entrada al campanar de 22 metres d'altura , tant aquest com la sagristia van ser afegits al segle XVII.

De la façana principal amb una gran entrada, cal fer especial esment de la porta, que conserva la ferramenta original, sobre ella al seu centre es troba una òcul i dues finestres estretes, es remata amb una espadanya petita de dos buits. A l'absis s'observa un fris d'arcs cecs sostinguts per mènsules de forma triangular. La seva construcció es data de mitjan del segle XI. La torre campanar va ser construïda el segle XVII.

En certs moments de la seva història era coneguda com la catedral de la Cerdanya.



En un dia afortunat, l’any passat, vàrem coincidir amb un concert de corals cerdanes, que entre altres peces varen interpretar de forma magistral “El Cant de la Sibil•la” .

Estava encara en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


 Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!


 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.