dimarts, 12 d’abril del 2011

TORRE DE CAN TRIA. MATARÓ. EL MARESME

Tornàvem de Sant Andreu de Llavaneres, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ho fèiem per la carretera BV-5031 en direcció a Mataró; en el punt quilomètric 3 ens aturàvem per retratar l’esplèndida torre de guaita i bada, annexa a la masia de Can Tria de Mata.



El topònim que possiblement comparteix amb Mataró, faria referència a l’abundo d’arbustos de petita alçaria com la farigola i el romaní, que en absència de l’activitat agrícola – com a conseqüència possiblement de les ràtzies pirates – colonitzarien l’indret.



Consta de planta baixa i quatre pisos. Els tres primers nivells són coberts amb voltes de tradició gòtica. A les façanes cal destacar el bell carreuat de les cantoneres, així com les finestres, una d'elles plenament renaixentista. El pis superior mostra una galeria d'arquets de punt rodó i un matacà defensiu.

Aquesta masia i la magnífica torre de planta quadrada del segle XVI, -que avui és objecte de la nostra admiració - va pertànyer a la família Tria, un membre de la qual, Salvador Tria, va ser batlle de Mataró entre 1552-54.

D'ençà dels inicis del segle XVI a la costa catalana hi sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicció. Valgui com a exemple la inscripció que hi ha a la llinda de la porta de l'església parroquial de Pineda: A 1 d'agost de MDXIV a punta d'alba XI galiotes del turc es posaren la gent a la plage cremaren les portes de la sglesia e moltes cases e mataren e cativaren IXX animas pujant fins a la casa de palau a migjorn se tornaren en barcas. Per reparo ses poblats ses fortificada esta sglesia de Pineda.

La qüestió preocupava més enllà del Maresme, aixi en un document de darreries del segle XV, trobem que des de Barcelona, els cònsols de la mar també havien advertien «qualssevol baties, jurats e pròmens de qualssevol vilas o lochs de la costa de levant, so és, de Badalona, Matheró, fins al loch de Lenssà inclusive». que havien d'estar amatents al perill dels corsaris i pirates que corrien per aquelles costes (ff. 176'-1770.

Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funció de talaies de vigilància i alhora constituïen elements defensius, formant part d'un sistema fortificat o estratègic de defensa, que es comunicava mitjançant senyals de fum o foc.

El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII.

Les trobareu en aquest enllaç del Consorci de Turisme del Maresme. http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6604

Ni ha que son de planta quadrada i altres o rodones; algunes es conserven aïllades, però les més estan adossades a masies que en algun cas es varen consolidar a la seva ombra. Eren coronades amb corseres o merlets i a voltes defensades amb matacans.

Les torres de guaita i els castells que encara hi ha al Maresme, son una excusa extraordinària per conèixer aquesta comarca, que qualifica el diccionari com ‘zona propera a la mar, marina’.