divendres, 8 d’abril del 2011

TESTIMONIS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. LA VIL•LA ROMANA DELS MUNTS.

Rebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió ens explica les seves impressions de la visita feta a la Vil•la romana dels Munts , localitzada dins del terme d’ Altafulla a la comarca del Tarragonès.

Al segle XVI, la zona ja era coneguda com a jaciment romà, no serà però fins l’any 1967 que s’iniciaran les tasques d'excavació sistemàtica del conjunt a càrrec del Museu Arqueològic de Tarragona, que en portarà la direcció , i esdevindrà el custodi de bona part dels valuosos materials trobats.

La primera ocupació de la zona es va produir, d'acord amb les dades arqueològiques disponibles, a mitjan segle I dC. Cap al 260 va ser assolada per un incendi que va destruir la quasi totalitat dels seus edificis. A partir d'aquest moment es documenta una recuperació si més no puntual de la vila, que va ser definitivament abandonada a principis del segle V.



S'han posat al descobert una sèrie de luxoses estances, articulades en el nucli central de la vila per un corredor porticat, i amb seguretat dos conjunts termals.



Bona part de les estances de la vila estaven pavimentades amb mosaics policroms i les seves parets i sostres decorats amb riques composicions pictòriques. A les termes, a més dels mosaics pavimentals, les parets de les piscines conserven encara significatives traces dels revestiments amb plaques de marbre. En suma, dóna una idea de la riquesa de tot el conjunt, corroborada per la decoració escultòrica, la qual prové majoritàriament de les instal•lacions termals.

Criden l’atenció les runes del dipòsit d'aigua, conegut popularment com "la tartana", i que evoquen alhora vagament l’estructura d’un temple.



Possiblement s'ha de relacionar la sumptuositat dels Munts, amb el fet constatat que tenien aquí una residència d’estiueig , el governador de la província Hispaniae citerioris , Valerius Avitus i la seva esposa Faustina.



En època romana, com ho seran més tard i fins els nostres dies, les grans viles rurals – els masos o masies - no acostumen a ser llos d'oci i distracció, sinó centres de producció agrícola i ramadera.