divendres, 29 d’abril del 2011

CASTELL DE CALONGE. BAIX EMPORDÀ

Rebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió les seves passes el portaran fins a Calonge a la comarca del Baix Empordà de quin castell ens envia dues imatges. Malgrat datar amb precisió aquesta mena d'edificis és tasca difícil, la part més antiga és sens dubte la torre, gairebé quadrada, que es conserva al Sud-oest del recinte i que podria situar-se cap el segle XII, o potser més tard. Al segle XIV s'hi va afegir un recinte trapezoïdal més ampli, amb espitlleres i coronat amb merlets.



Al segle XV, possiblement després de l’atac dels remençes i dels posterior saqueig i l'incendi, s'hi va afegir un palau tardo-gòtic, adossat a la part sud i est del recinte. Posteriorment encara s'hi van afegir unes torres rodones als tres cantons del recinte (el quart ja estava ocupat per la torre quadrada) i una quarta, semicircular, a la façana de llevant.



Entre els segles XVI i XVII s'hi va afegir un cos renaixentista, que porta l'escut dels Sessa. Ens ho acompanya amb una breu síntesis històrica :

S’esmenta el lloc per primera vegada en un precepte del rei Lotari l’any 969 , en el que el confirma a l'abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols les possessions que el monestir tenia a Colonico. Durant el segle XI el bisbe cedí els drets que tenia al lloc a la canònica gironina, fundada el 1019, i fa esment precís de l'església de Sant Martí de Calonge. D'altra banda l'abat de Sant Feliu donà el castell de Calonge en feu als Gausfred de Fenals.

A l'inici del segle XII s'apoderà del castell Oliver Bernat de Pals, amb altres propietats del cenobi de Sant Feliu (excomunicat, l'hagué de restituir i se n'anà a fer penitència a Terra Santa). En acabar el segle, el lloc havia passat al domini directe dels comtes reis, i el 1193 el canceller Ramon de Solius va retre homenatge a Alfons I pel castell de Calonge, determinat de Marítima, que tenia en feu.

Des del segle XIII la vila i el castell pertangueren als Cruïlles. Gastó de Cruïlles (mort el 1229) en fou el primer senyor (incorporà la vila a la seva baronia de Cruïlles) i el seu fill Gilabert, que participà activament en la conquesta de Mallorca, sembla que fundà el poble de Calonge de Mallorca (Santanyí). El 1347 Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, vengué a Gilabert Dalmau de Cruïlles la jurisdicció civil i criminal del lloc (pertanyents de dret a la batllia de Palamós). Foren continuades les tensions entre els batlles de Palamós i els Cruïlles, que conservaren el castell, però no sempre les jurisdiccions de la vila (el 1371 passaren novament a la corona, que les vengué de nou als Cruïlles el 1393) fins que Alfons IV uní un altre cop Calonge de Mar a la corona (1437) i prometé als seus habitants de no alienar-la. Durant la guerra contra Joan II, Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes, senyor de Calonge i Llagostera, fou partidari del rei en contra de la Generalitat (fou un dels defensors de la Força de Girona), però la població, contrària al rei, es revoltà i ajudà el comte de Pallars i el baró de Cruïlles en la captura de Martí Guerau, refugiat al campanar. Carles Antoni Setantí fou nomenat capità del castell de Calonge pel duc de Lorena i s'enfrontà als Vallmanya, batlles de sac del castell, partidaris de Joan II i de Martí Guerau. Per castigar la rebel•lió dels calongins Joan II els privà de llurs privilegis i creà la baronia de Calonge (1474), que donà a Martí Guerau, però aquest morí el mateix any i no arribà a prendre'n possessió.

L'any 1477 el castell va ser atacat i ocupat després pels remences i la vila fou sotmesa al saqueig i al foc.

El 1488 la baronia de Calonge fou conferida a Galceran de Requesens, creat també comte de Palamós. Passà al seu germà Lluís i el 1513 a la seva filla Elisabet, casada amb Ramon Folc de Cardona, duc de Sessa. Heretà comtat i baronia llur fill Ferran Folc de Cardona, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. La baronia continuà en aquest llinatge fins a la segona meitat del segle XVIII, que per casament passà als Ossorio de Moscoco, que mantingueren la propietat material del castell fins a la fi del segle XIX.

El 1899 passa a ser propietat d'una família de Calonge, i s'utilitzava com a casino i teatre.

Ara és propietat de la Generalitat de Catalunya.