dijous, 3 de febrer de 2011

BELLMUNT. EL REPLÀ DE LA GLORIA.

Anàvem al Santuari de Bellmunt, Videre Maria; seguíem al Sergi i la Ester, els nostres sherpas per les terres dels ‘Tarbelli’, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs irigaray i l’Antonio Mora.





Havíem superat la boira, i ens admiràvem del rocam que fa funcions de fonament dels edificis del Santuari i la hostatgeria.

Des d’aquell cim – quan la boira ho permet – es fa visible al sud la Plana de Vic, a l’esquerra veiem la Mola del Cabreres, i mirant al nord una sèrie de cadenes muntanyoses que culminen amb el massís de Rasos de Peguera, la serra del Cadí i els cims de Pedraforca i Puigmal.

Dinàvem a la hostatgeria, i el Sergi – al qui volien agrair, com a la Ester, les seves fineses – se’ns va adelantar a l’hora de pagar el compte. Espero que no em faci una cosa semblant, quan fem un tomb per les terres de la Segarra i la Conca de Barberà, amb obligada parada a l’Hostal Colomi de les Germanes Camps.

En la meva recerca de dades adverteixo flagrants contradiccions entre les que facilita l’enciclopedia de Barcelona’, i les que facilita la pàgina de Sant Pere de Torelló.


L’enciclopèdia parlar de (1 247 m altitud).
Denomina Sarreganyada al primitiu Castell,


Hi ha un general acord sobre que son en realitat 1.246 m d'altitud.
castell de Sa Regany en diuen a Sant Pere de Torelló.

Manifestament, i amb tota consciència atorgo credibilitat a les dades de Sant Pere de Torelló; si calia, teniu aquí una mostra més de la necessitat de crear una eina científica d’abast català. Si el país arriba a sortir algun dia de la misèria econòmica, caldrà plantejar-nos – seriosament - aquesta tasca de fer una veritable enciclopèdia.

En el segle XI, el comte de Besalú, Bernat i Talaferro, cedeix el castell de Sa Regany, situat en aquest mateix lloc, al seu fill Guillem. És la primera menció d'una construcció, les restes encara es troben davant del santuari actual, iel lloc formava part d'una línia de defensa que comprenia els castells de Sa Regany, Curull i Besora.

El castell va ser abandonat un cop perdut el seu valor estratègic, i el 1240 es fa menció per primera vegada del santuari, tot i que el 1219 ja se sap de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt (Beatae Mariae de pulchra Monte) . El 1392 es parla per primera vegada d'ermitans que fan col.lectes; el 1554 celebren una missa cada diumenge i el 1557 s'amplia la capella i es construeix un habitatge per l'ermità i un alberg. Al llarg dels anys pateix diverses profanacions (1822, 1835 i 1936) i diversos destrosses causades per les inclemències del temps, fins que, el 1982 la Diputació de Barcelona emprèn les reformes que han donat lloc a l'actual santuari, hostal i restaurant.




La imatge que es conserva de la Verge és una estatueta d'alabastre pintat de 22 cm. També rep el nom de Mare de Déu de les alades , per les bandades de formigues alades que pugen a finals d'estiu a morir al santuari.

S’hi pot accedir des de Sant Pere de Torelló- terme municipal al qual pertany el Santuari de Bellmunt ,- per una carretera asfaltada construïda – de manera voluntària i altruista pels veïns, segons ens explica el Sergi - entre 1975 i 1985.



Agraïm a la Nora Vela que ens permeti incorporar els Goigs a la Mare de Déu de Bellmunt en aquesta petita crònica de viatge