VALLSANTA. PARADA ARQUEOLÒGICA

M’aturava davant les runes de Vallsanta quan passaven pocs minuts de les 17,00 hores, feia un fred intens, 2 graus positius i el dia queia com un teló [tela gran, de l'amplària de l'escenari, la qual hom pot fer baixar i pujar i, abaixada, tapa l'escenari ]; les ombres ocupaven ràpidament la Vall del Corb mentre recollia les imatges que acompanyaran aquesta crònica.

S’han consolidat les restes de l’església que corresponen al segon temple del monestir, construït en estil gòtic durant el període aproximat de 1345-1350, i també s’han fet treballs per esbrinar el perimetre total que ocupava el cenobi i les edificacions annexes.






Aqui, com al Castell de Guimerà, fora molt interessant plantejar-se una ‘reconstrucció virtual’.

A www.guimera.info a proposta d’un dels membres de l’Associació s’estan fent els treballs preliminars per aconseguir aquesta nova fita.

Un cop feta la feina faig via en direcció a Tàrrega per incorporar-me a l’autovia ; quan la calefacció del vehicle em fa retornar, penso en el gran nombre de monuments que com Vallsanta, s’aixequen a dreta i esquerra d’aquesta via, i pel sol fet de trobar-se en terres catalanes, pateixen un procés que de forma quasi espasmòdica, va de l`abandó al furor arqueòlogic.