[*] HORARI DE VISITA DEL CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE SANT MARTÍ SARROCA
ESTIU (Abril – Octubre)
MATINS 10 h a 14 h
TARDES 16 h a 20 h
HIVERN ( Novembre- Març)
MATINS 10 h a 14 h
TARDES 15 h a 18 h
Del lloc hi ha molta informació :
L’antiga l’església parroquial de advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, fou l’església del castell de Sant Martí; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya el 1931, va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X.
És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (?, 1718). A l'interior, - on no podíem accedir per qüestions de horari – ens expliquen que s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Presideix l'altar principal una rèplica de la imatge de fusta policromada de la Marededéu asseguda en un tron amb el nen a la falda. Duu túnica i mantell, amb corona i una bola a una mà. El nen duu túnica i corona, un llibre a la mà i amb l'altra fa el senyal de la benedicció. Estilística pròpia del romànic del segle XIII, que remarca el hieratisme de les figures. Iconografia també pròpia del romànic, amb la interpretació de la marededéu com a Sede Sapientiae
.jpeg)
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Recentment sota la direcció tècnica de l’arquitecte Ramon Calonge Vallbona , s’han dut a terme tasques de neteja a base de micropartícules de vidre per recuperar la pedra.Aprofitava la tranquil•litat d’aquell parèntesi sense visites, per recollir imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada