L’església és d'una sola nau , de planta rectangular capçada per un absis semicircular més estret que la nau; ambdós són coberts per una volta de canó seguida lleugerament apuntada; a la part occidental s'alça un campanar de torre coberta amb teulada – accessible des l’exterior dl temple – ens expliquen que primitivament era d'espadanya de dos ulls. Aquí com en altres llocs , ens expliquen aquesta conversió, des de la necessitat de disposar d’un lloc permanent de guàrdia i bada, que reforçarcava les funcions que en aquesta matèria, s’exercien des del Castell. El temple fou restaurat l’any 1929.
En aquestes terres altes encarà és habitual trobar-se les esglésies obertes; de l’interior auster, recullo un parell d’imatges, una de la nau i l’altra de la pica baptismal.
Coincideixo amb una parella, ell francès, de Perpinya, i ella crec recordar que Tailandesa; venen des de Molló a peu seguint les recomanacions d’una guia internacional del romànic català, on- allà si - es parla elogiosament de Sant Feliu de Rocabruna.
No hi ha cap competència possible pel que fa l’art entre els pobles; Camprodon, Beget, Molló, Rocabruna, i la quasi totalitat dels indrets que avui estan habitats , o van estar-ho en algun moment del passat, guarden – de vegades entre les runes - autèntics tresors del nostre patrimoni històric.
Una recomanació abans de fer una sortida; si porteu ulleres, renteu-les amb sabó i esbandiu-les amb aigua clara, tot sovint se’ns escapen meravelles com Sant Feliu de Rocabruna.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada