dilluns, 19 d’abril de 2010

Imatges i records de la ‘Cerdanya petita’

Volia recollir algunes dades i imatges de Cerdanyola del Vallès, quan a les dades accessibles des de internet, son extremament simples i breus, dissortadament el creixement econòmic i demogràfic, s’ha endut per davant algunes realitats insuficientment documentades.

‘Qui fa el pot, no està obligat a més’, amb aquest pensament confecciono aquest breu, en el que faig referència a :



Sant Martí de Cerdanyola , es va construir entre 1902 i 1909, en una antiga zona d'horts cedida per Francesc Mariner i Moratona entre Cerdanyola de Baix i Cerdanyola de Dalt., segons plànols de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa. El campanar és posterior i diferent al que contemplava el projecte original i el rellotge es va posar l’any 1923.



La rectoria de Sant Martí , d’estil modernista, és obra de l’arquitecte Eduard M Balcells Buïgas, que la va projectar el 1908, però, per falta de diners, no està acabada i falta bona part de la decoració externa que Balcells havia dissenyat. [ Eduard Maria Balcells i Buigas ] (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1965) Arquitecte. Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès.



Masia de Can Cordelles, coneguda amb aquest nom al menys des del s. XVII i antigament anomenada també "torre de Cordelles". El nom ve d¹una important família de la noblesa que n'era la propietària. Al s. XIX, la família Bielsa (descendents dels Cordelles), hi va afegir el porticat a les quatre façanes que li dóna l'actual aspecte tan característic. A final de la dècada de 1920 va començar a urbanitzar-se el seu entorn, segons el projecte de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que la va dissenyar seguint la filosofia de les "ciutat-jardí" noucentistes. D’aquell projecte, a dia d’avui és difícil trobar-ne cap evidencia i/o testimoni.



Aquí i allà, amb molta paciència és possible trobar – encara – alguna mostra de l’esplendor de la ‘petita Cerdanya’ , que patirà desprès de la guerra civil, un procés de desenvolupament constructiu, marcat per la mediocritat i l’especulació.

© Antonio Mora Vergés