diumenge, 7 de març del 2010

ELS POBLES ENCASTELLATS DE L’ANOIA

En els límits imprecisos del centre del món entre els segles XVIII i IX, hi trobem encara un bon nombre de petits nuclis encastellats, distribuïts ara principalment entre les comarques de l’Anoia i la Segarra; aquests pujols , visibles des de molt lluny, em desperten un sentiment que està a mig camí entre l’admiració i la tendresa. Aquí es va formar veritablement la nostra identitat peculiar.

En faig un petit recull, al coneixercatalunya.blogspot.com no som especialistes en cap matèria, particularment en relació als pobles encastellats m’agradaria trobar algú que si dediqui.

Començaré per Argençola, quan al topònim llegim : del llatí vulgar argenteola ’tros de terra que hom llaurava pel preu d’un argenç o moneda de plata, o que el costava’, també hi ha qui defensa argentiola “ campaneta” , ja que segons les cròniques la que hi havia a l’antiga església parroquial tenia un so peculiar que desfeia les tempestes. No podem descartar tampoc l’explotació de mines d’argent en algun moment del passat.

La imatge serà la de l’església parroquial de sant Llorenç; situada al peu de les restes del castell, és una edificació de final del segle XIX: concretament fou beneïda l’any 1891. És d’una nau amb capelles laterals entre els contraforts i un campanar de tradició barroca, de planta poligonal coronat per una balustrada. Tot el conjunt es pot catalogar com d’estil neoclàssic.


Aleny es troba molt prop de Calaf, i té per alguns origen àrab – pel prefix Al – i per altres etimològicament vol dir lloc poblat d’alzines, al nucli s’hi troba l’església de Sant Miquel, difícil de retratar i molt restaurada , en el seu període romànic, fou el temple parroquial, situació per que va perdre en dependre de Sant Pere de l’Arç abans de l’any 1313. És d’una única nau amb un petit campanar d’espadanya al mur de ponent.




No gaire lluny de l’Aleny , ofert però de cap indicació, es troba el poble de la Fortesa, format per un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra. Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760 i actualment ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora.



Desistia de mourem per l’interior de la Rubiola, el lloc està en un estat d’extrema precarietat, i retornava fins a la carretera per recollir una imatge del lloc, i les restes de Santa Llúcia. Llegeixo que inicialment aquesta església de característiques rurals, situada al costat de la casa Riera de la Rubiola, i que presideix el nucli homònim, era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Montfalcó.




Volia acabar, he seguit un ordre alfabètic per Segur, el lloc format per una vintena escassa de velles cases, algunes adaptades per a estiueig. Tenia 33 h empadronats el 2005. Té a prop les restes del castell de Segur, documentat des del 1117, que donà nom a la baronia de Segur. L'església parroquial de Santa Maria de Segur és un edifici tardà amb un portal abarrocat molt simple, que es distingeix únicament de les cases que l'envolten un petit campanar de torre.



Les portes del coneixercatalunya.blogspot.com estant sempre obertes a la col•laboració de tothom que comparteixi aquest senzill ideari :

Aquí trobareu : histories, relats de sortides , propostes d’excursions, ... que fan referència únicament i exclusiva a Catalunya i/o als territoris de parla catalana. M’interessa i molt conèixer d’altres llocs del món, però en tant que català vinc obligat a escombrar cap a casa, oi ?

© Antonio Mora Vergés