diumenge, 21 de febrer de 2010

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA SALA. JORBA. ALTA ANOIA

El topònim La Sala està molt estes a Catalunya, habitualment fa referència a cases de trets senyorials , en les que hi havia quasi sempre una capella, ermita i/o església, i fins en ocasions disposava de cementiri.




Santa Maria de la Sala de Jorba, és un edifici d’una única nau amb absis semicircular a llevant, i coberta amb volta lleugerament apuntada, d’un període possiblement posterior al de la seva construcció inicial. L’element més significatiu és la magnífica porta de mig punt que s’obre a migdia, amb una decoració excepcional. Conserva un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle, molt profunda, que provoca contrastos de llum i color. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmeta intercalada, amb un relleu més simple. La tercera arquivolta presenta una ziga-zaga de relleu profund. Finalment, la quarta arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes sobre les quals descansen les arquivoltes estan decorades amb motius geomètrics, tipus ziga-zaga




En el testament de Guerau de Jorba i la seva muller Taurina l’any 1185, s’afirma que el lloc on s’aixecà l’església era una sala dels senyors de Jorba. Els esposos, en aquest document, realitzen una dotació a l’església que s’acabava de construir; deixen unes terres i unes rendes, a més d’objectes litúrgics (llibres, un calze, una creu de plata, canelobres daurats, vestits litúrgics, ornaments d’altar) i ordenen que es mantingui un capellà que hi celebri missa diària mentre es resideixi a la “sala nostra de Jorba”.

L’església s’esmenta de nou el 1313, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823.

Al llarg del temps, l’església va rebre diverses deixes per tal de mantenir-la en bon estat de conservació. Així trobem aportacions dels feligresos els anys 1415, 1609, 1612, 1704, 1715, 1744 i 1802.

Ens crida l’atenció una gran pedra en la que escrit en llengua castellana i amb el símbol de la Mare de Déu es pot llegir :



AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA

El masover que s’ocupa de les terres i les granges - viuen també a Can Cansalada els anteriors masovers d’edat avançada – ens pregunta si som el que veníem a fer fotografies. Intueixo que aquí – com en molts d’altres llocs - ens “persegueixen” els que recullen imatges per fer una enciclopèdia del romànic d’àmbit Espanyol.

El Tomàs Irigaray Lopez, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, recollirem imatges de l’església, evitant – fins on es possible – la vivenda annexa amb signes clars de ruïna.

© Antonio Mora Vergés