D’aquesta capella possiblement votiva – Sant Jaume ha estat adjectivat durant molts i molts anys com “matamoros” - , Patrimoni Gencat en diu : u La capella, documentada el 1288 i el 1292, fou construïda en un coll, entre Montgai i el turó que ocupa el castell de Sant Jaume; la relació entre la Capella i la derrota dels almoràvits en l'escomesa del 1108, té una clara relació que confirma el caràcter votiu a que ens referíem en e paràgraf anterior.
Fons Salvany imatge de 1912
Segons les cròniques estava formada per una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb arcuacions llombardes entre lesenes com a decoració exterior. Segons Eduard Junyent, la carreuada de l'estructura de la nau assenyala una modalitat ja avançada dins el primer art romànic, com una prolongació de les maneres llombardes.
Fons Salvany 1923. A vista del interior s’adverteixen tres esglaons a la dreta, fet que em fa dubtar que la imatge sigui de Sant Jaume de Castellví i de l'any 1923. Els meus dubtes creixien més encarà quan llegia; va ser cremada el 1936 – en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava. . Observeu que en la fotografia no s’adverteix cap imatge, i s’endevina un abandó que no es correspondria a la data de 1923. No trobava confirmació al MARTIRI DELS TEMPLES de la destrucció de la Capella de Sant Jaume de Castellvi de Rosanes.
Sou pregats – com ho va fer la Montserrat Pagès i Paretas – d’intentar accedir a les restes d’aquesta Capella, i com ella de fer saber per arreu – si el cas es dona – que no us han deixat accedir al que originàriament era patrimoni de tothom, i ho serà per sempre, malgrat les absurdes desamortitzacions espanyoles. Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten fer un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX.
Esglésies, monestirs, creus de terme, esports de muntanya, paisatges, fonts, retrats de la gent del carrer i dels amics i familiars, són alguns dels temes d’aquesta col•lecció d’imatges.
El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. L’abast cronològic de la col•lecció es situa entre 1911 i 1926. A aquest fons de plaques s’afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites que permeten identificar cada clixé, aportant la descripció o títol de les imatges així com altre informació tècnica.
Sortosament – tot i que de forma escadussera – Catalunya episòdicament dona grans persones com el Josep Salvany Blanch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada