dimecres, 2 de desembre del 2009

ACCIÓ DE GRÀCIES



Hi havia una sensació general de pessimisme, el país estava ensorrat no tant sols econòmicament, sinó també anímicament, si aquesta accepció es pot aplicar a un col•lectiu; els escàndols de corrupció, en el context d'una misèria cada cop més estesa, la sensació de tornar als anys del Partido Único, ara PP & PSOE, i el tristament tripartit d'aquells “anys foscos “ que no s'acabarien com vam pensar ingènuament l'any 1.976.


Ningú s'escapava – tampoc a nivell personal – d'aquesta llosa de tristor, a la que en el seu cas personal calia afegir-hi alguns entrebancs de salut en l'àmbit familiar.


Costa en aquestes circumstàncies trobar raons per ser agraïts !.


Li venia al cap la pèrdua del seu pare, i el llarg dol fins arribar a entendre que la seva presència, no únicament en el període d’infantesa, havia estat un regal preciós pel que donava sempre gràcies.


La vida havia estat molt generosa; la companya fidel, les filles, els nets ,... la passió pel país,.. tot eren motius per donar gràcies.


El Nadal s'apropava , i en aquesta ocasió – potser més que en qualsevol altre moment - li costava d'entendre els designis de Déu; sabia que ELL sempre escrivia clar, i que eren nosaltres els qui – amb massa freqüència – veiem els renglons torts.

Això el feia patir; finalment un vespre desprès de sopar,amb l’excusa d’estirar les cames va sortir de la casa, la nit era freda, les llums dels estels arribaven clares en absència dels núvols, i amb els mans obertes, els palmells enlaire, va esforçar-se en cercar paraules de benedicció i/o d’acció de gràcies :


Gràcies Senyor pel regal de la meva existència.
Gràcies Senyor per la meva família.
Gràcies Senyor pels meus amics.
Gràcies Senyor pels meus enemics.
Gràcies Senyor per aquesta dèria de conèixer Catalunya


Senyor , des del fons del cor no entenc – tot i defensar la llibertat d'obrar que ens has donat – el dolor del món ; la fam de tantes i tantes persones; el malbaratament de recursos que fan/fem alguns, i la precarietat en que per això altres viuen/moren diàriament; tampoc Senyor que com – sembla –se'n surten bé els malvats i els bons pateixen, i entre la indiferència general el patiment s'escampa.


Senyor, dóna'ns – també a nosaltres - la fortalesa moral de Maria, la teva Mare, i que també puguem com ella, lliurar-nos completament als teus designis ;


Fiat Mihi secundum verbum tuum

Li va semblar que les estrelles titil•laven, o potser era el fred intens que li provocava una secreció del llagrimall.

El Nadal, un cop més torna a fer-se present.

Gràcies Senyor !

(©) Antonio Mora Vergés