Es presentaven formalment les orange woman’s de Castellar; el públic que superava amb escreix el mig miler, ocupava els seients i les alçades que envolten la plaça.
El Xavi i la Montse – que impartiran classes a partir d’aquest mes de setembre – havien assumit la responsabilitat d’organitzar aquesta presentació, i cal reconèixer-se’ls la seva entrega i dedicació.
Cada nivell feia una demostració i al ensems el públic els acompanyava ballant damunt la plaça. Una gran participació que quantificàvem en algun moment per damunt de tres-centes balladores, malgrat la polseguera que s’aixecava d'un sòl al que li hauria anar molt bé un rec.
Totes les orange woman’s, superaven amb nota l’extrema mobilitat de la tarima de fusta, que fins ens ha fet témer per la seva seguretat. Ens comenten que s’ha fet una queixa.
Amb el mateix esperit continuaven ballant, quan malgrat la foscor, cada cop més intensa, l’enllumenat continuava sense encendres. Cal planificar acuradament aquests actes, i certament aquest any, hem trobat notables mancances.
L’spiker saludava als amics de Castellar, Barcelona, Moià [ que llueixen també samarretes taronja], Sabadell, Sentmenat, Terrassa i Vacarisses.
La ballada tindria la seva apoteosis final passades les 21,00 hores, des de la tarima, en el comiat s’agraïa l’esforç de les balladores, la presència del públic, i es recordava , la simpàtica convocatòria del grup de Moià:
Per no deixar aquest ritme que portem la gent del country, Country Moià us convida el 19 de setembre a la plaça Major, al costat de l’església, a les 6 de la tarda.
Només 65 balls ! però són fantàstics.
Ah! haurà servei de bar a càrrec de la Vicaria i servei de Pitzes Country a càrrec del Bufet de cuina Gascon Rocamora.
No tenia cap dubte quan feia la crònica de la ballada, les orange woman’s – i els seus mestres - es mereixen sens dubte una matricula d’honor.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada