Fèiem via per la carretera de Manresa a Calaf, un cop superat el poble de Fonollosa, a l’alçada del quilòmetre 15,700 observava a la dreta un mur de contenció i al damunt la inconfusible imatge d’un campanar d’espadanya; aturava el vehicle al voral de la carretera, quasi a l’accés de la magnifica masia de la Vall, a la que pertany aquesta capella rural de senzilla construcció, teulada a dos vessants, campanar d’espadanya; la porta està al parament de migdia, i em calia trepar un xic per situar-me al mateix nivell per recollir-ne imatges. La temperatura superava els 35 graus. És lògic que a l’agost faci calor, oi ?
Algunes dades d’interès d’aquestes “forasteres “, que han trobat aixopluc en molts llocs d’aquest país hospitalari :
Santa Justa i santa Rufina l’any 297 a Sevilla confessaren la fe en el Crist, tot refusant d’oferir per al culte d’Adonis la ceràmica en l’elaboració de la qual es guanyaven la vida, per la qual cosa foren torturades i executades. Louis Réau esmenta que eren filles d’un terrissaire i que van morir en mans dels pagans després de negar-se a adorar els seus déus. La vinculació de les dues santes amb la terrissa que recullen les diferents versions de llegendes i altres textos, les ha fet protectores dels oficis vinculats amb la fabricació de plats i olles i dels terrissaires en general.
El cas de santa Justa i santa Rifuna és una de tantes apropiacions de sants d’altres contrades esdevingudes per la tradició catalans. La seva presència al límit de la Segarra històrica, terra de frontera durant molt temps , entre àrabs i cristians, pressuposen un llarg viatge des de la seva Sevilla natalícia. Com va passar amb altres dos sants d’origen andalús, sant Iscle i santa Victòria, la seva devoció – es va traslladar forçosament - com a conseqüència de l’ocupació sarraïna de les terres del sud de la península. Catalunya en el període d’ocupació i domini dels sarrains era bàsicament i principal agrícola. Els contingents de persones procedents del sud, que arribaren des del principi del segle XX, anaven a servir la industria i les activitats transformadores, i portaven també les seves particulars advocacions, La Verge del Rocío,és sens dubte una de les mes conegudes. Actualment es celebren diferents aplecs – sobretot pel voltant de Barcelona – en els que els andalusos i altres col•lectius festegen les seves Mares de Déu i/o Sants/es tradicionals.
Trobava informació sobre una edició dels Goigs a llaor de les glorioses verges i màrtirs santa Justa i santa Rufina : que es veneren a la capella de la Vall de Fonollosa, bisbat de Vic
CDU 398(467.1 Bg Fonollosa)
TÍTOL Goigs a llaor de les glorioses verges i màrtirs santa Justa i santa Rufina : que es veneren a la capella de la Vall de Fonollosa, bisbat de Vic
PUBLICACIÓ [S.l.] : Torrell de Reus, 1959
DESC.FÍSICA 1 goig : il., música ; 33 cm
NOTA Text a tres columnes amb corondell
NOTA Orla amb motius vegetals i amb ocells
NOTA Tiratge destinat als "Amics dels Goigs"
NOTA Imatge de l'advocació ornada amb dos gerros amb flors
MATÈRIA Justa, Santa -- Goigs
MATÈRIA Rufina, Santa -- Goigs
MATÈRIA Goigs catalans -- Fonollosa
SECUNDÀRIA Amics dels Goigs
EXEMPLAR 03501. Procedència Arxiu Casulà.
Agrairé qualsevol informació en relació a aquesta capella rural de Santa Justa i Santa Rufina del Mas la Vall de Fonollosa [ dins l’ anomenat Bages Sec ]
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada