diumenge, 12 de juliol de 2009

La Sala de Comalats







M’ acompanyava el Joan Farre, fotògraf, membre també de l’Associació http://www.guimera.info/, i bon coneixedor d’aquesta contrada. Seguíem amb la recollida de dades i imatges de tots i cadascun dels pobles, que pel fet de portar aigües fins al riu Corb, estant inclosos en l’àmbit d’aquesta Vall, quines Autoritats i forcés vives pretenen fer conèixer a la resta del món, preservant alhora el seu particular caràcter de “ territori serè” .
Arribaven finalment a la Sala de Comalats [ Sala : denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ]

Algunes dades d’interès :

L’antic terme de la Sala de Comalats és a la banda sud-oriental del municipi, en una petita vall formada pel barranc de la Sala, que s’ajunta per la dreta al torrent de Glorieta, més avall d’aquesta última població. El llogaret de la Sala de Comalats (2 h el 2005) es formà a redós del seu castell de la Sala, del qual resta la torre quadrada, amb tres pisos d’una alçada conjunta de 17 m; s’hi accedia a través d’una porteta adovellada situada al segon pis. Tenen un especial interès artístic les cases del Castell i del Cavaller, del segle XVI.

De l’antiga església —que hom suposa que ocupà el lloc de l’actual— no resta res. Des del segle XII fins a la fi del segle XIX fou agregada de Forès, i avui dia ho és de Passanant. L’actual temple, dedicat a la Nativitat de la Verge Maria, segons una làpida existent al damunt de la porta fou iniciat al començament del segle XIX i bastit en diverses etapes. Destruït durant la guerra civil de 1936-39, fou agençat després i restaurat el 1973. Conserva un interessant ossari del segle XVI, procedent de l’antic cementiri.

Compresa en l’antic i ample terme del castell de Forès (1058), el 1079 fou donada —i esmentada com a quadra de Poal— per Ramon Berenguer II a Bernat Amat. A la segona meitat del segle XII ja apareix amb el nom actual i sota el domini dels Cervera. El 1182 Ramon de Cervera deixà el castell de la Sala, juntament amb els altres de Comalats, al seu fill Guillem de Guardiolada, el qual el 1210 obtingué la donació específica del lloc per part de Pere el Catòlic. L’esmentat noble, en el seu testament del 1234, el deixà a Arnau de Comalats amb la condició que el tingués en feu del posseïdor de Passanant. Marquesa, vídua del dit Guillem, el 1266 donà el terme i castell a l’orde de l’Hospital i al segle XIV passà a la família montblanquina dels Gener, que el 1342 compraren a Pere el Cerimoniós la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa damunt el lloc. El 1383 Guillem Gener vengué la Sala al barceloní Jaume Galliners, el qual el mateix any el permutà, amb el monestir de Santes Creus, per altres drets que el cenobi posseïa dispersos a diversos llocs. El 1386 Santes Creus canvià amb el Cerimoniós el mer imperi del castell de Ferran (Tarragonès) pel de la Sala; el monestir posseí el lloc fins als decrets desamortitzadors del segle XIX.






Segons m’expliquen a començament del s. XX, hi vivien encara dotze famílies, despoblat als anys seixanta, actualment torna a tenir vida amb els propietaris de l'Hotel Rural-Restaurant L'Hostalet, un lloc per descansar i menjar bé.

Feu aquest estiu un forat per gaudir – mentre sigui possible – d’aquest indret encisador.
© Antonio Mora Vergés