diumenge, 28 de juny de 2009

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

Seguim el Feliu Añaños i Masllovet, el Joan Navazo i Montero, i l’Antonio Mora Vergés, recollint imatges i dades dels nuclis habitats a les ribes de la Tordera, en aquesta ocasió fem una passejada per Sant Esteve i la pedania de Santa Margarida. Ens deixem feina per fer.

Sant Esteve va esdevenir municipi el 1746 quan Felip V li va concedir el dret a tenir batlle propi.

La configuració dels nuclis urbans actuals de Sant Esteve i Santa Margarida està estretament lligada a l'obertura de la carretera que anava al Montseny (1915). El centre urbà de Sant Esteve de Palautordera es va traslladar del carrer Major, on hi havia les botigues i la majoria de les cases del poble, i al costat de la carretera, al llarg de la qual va anar creixent el poble. A Santa Margarida la primera casa va construir-se el 1922: can Jaume Masó, però l'autèntic creixement d'aquest nucli es va produir a partir dels anys 50.

Sant Esteve de Palautordera










L’església parroquial de Sant Esteve de Palautordera és un edifici bàsicament romànic, de la fi del segle XI, que conserva una bona part de la nau, el cimbori sobre quatre petxines, damunt el qual hi ha un campaneret, amb base romànica i la resta refeta a partir del 1581. L’església tenia originàriament tres absis, en forma de creu i els murs ornats d’arcuacions, com es veu encara a la part de migdia, però va ser transformada amb una façana gòtica, feta vers el 1570, que tenia unes escultures que representaven la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà, que va desaparèixer el 1936. Ara té només una pintura.

La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nerviacions i claus de volta del segle XVI. L’absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l’absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella. Després del 1939 es va refer amb rajols d’absis major, que és ornat d’unes pintures de poc mèrit.

L’església conserva notables obres d’orfebreria i en especial una imatge de la Mare de Déu de Gràcia. sedent, del segle XVI, excessivament restaurada i policromada.

El castell de Fluvià


Casa forta documentada ja el 1154. La seva estructura original és difícil d'identificar a conseqüència de les continuades transformacions, i molt especialment a partir del segle XVII, moment en què es convertí en masia senyorial. Un dels aspectes destacables en la història d'aquesta casa forta són els esdeveniments ocorreguts en el context de la Guerra dels Segadors, amb l'assassinat, l'any 1640, d'Anton de Fluvià, senyor del castell, el qual s'oposava a l'allotjament i al pagament de més impostos als terços d'Spatafora.

L'interès arquitectònic de la casa forta resideix en la capella, la qual es troba integrada en el casal. Des de l'exterior, hom pot observar-ne part de l'absis i l'espitllera. Es tracta d'una església d'estil romànic llombard (s.XI), amb planta de creu llatina, d'una sola nau i amb l'àbsida trevolada. Conservada en bon estat va ser restaurada l'any 1966.

Capella de Santa Margarida, 1739), al camp de la Perellada aixecada en substitució de la capella de la mateixa advocació del castell de Montclús, el qual ja havia estat abandonat



Ramat al costat del riu durant el vespre a Santa Margarida




Matèria Sant Esteve de Palautordera ; Vallès Oriental ; Catalunya ; Vistes panoràmiques ; Rius ; Valls
Creador Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Data del document original 1925

Fem vots per tornar – tant aviat com sigui possible – per aquestes valls ubèrrimes que conforma la Tordera. Esperonem amb tot als qui viuen en aquests indrets, a recollir també dades i imatges, i aprofitant les facilitats de la informàtica les facin conèixer.

Per descomptat, ells i qualsevol que ho vulgui, teniu obert de bat a bat, l’accés als blogs :

http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/
http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya
També a : http://www.moianes.net/galeria/

© Antonio Mora Vergés