dijous, 5 de febrer de 2009

SANT PERE DE LA CADIRETA O D’ULLASTRE







És fàcilment accessible des de Castellar del Vallès, està a poc menys d’un quilòmetre de les primeres cases.

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre és una capella rural romànica (del segle XII), que està unida a la masia de can Santpere. Està situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el mateix i la capçalera del riu Tort. El temple es va edificar en el segle XII amb una sola nau acabada en un absis semicircular i amb dues absidioles laterals. Aquestes i l'absis estan cobertes amb volta de quart de cercle, mentre que la nau té volta de canó. El temple s'il•lumina gràcies a tres finestres. En el mur sud trobem una de doble esqueixada. En l'absis principal i en l'absidiola sud s'hi van obrir unes finestres d'una sola esqueixada, protegides per un arc de mig punt. La de l'absidiola ha estat refeta durant la darrera campanya de restauracions, ja que havia esta cegada.
. L’absis té pintures murals al tremp (restaurades) dels s. XVII i XVIII, dedicades a la Mare de Déu del Roser.
Era una sufragània de la parròquia de Castellar i no s'hi celebrava el culte tots els dies, si no uns estipulats.

L'edifici forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004.

Cito literalment d’un magistral article de l’Antoni Ibáñez i Olivares :

Els ullastres són una varietat d'oliveres adaptades a terrenys propers al Mediterrani. A la nostra comarca, es troben en diversos indrets, però per a la finalitat que a nosaltres ens interessa, podem veure una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere, a Castellar del Vallès. La casa d'aquesta masia té literalment enganxada, paret per paret, una ermita romànica que probablement fou construïda al segle X y dedicada a Sant Pere, d'aquí que rebi el nom d'ermita San Pere d'Ullastre, o també de San Pere de les Cadiretes, com després us explicaré.

Es tracta d'una construcció senzilla amb un interior avui en dia gairebé despullat d'elements ornamentals, entre els quals destaquen encara algunes restes de pintures al fresc a la part alta de l'absis. I a la taula, en lloc preponderant, una figura de Sant Pere, de molt bona mida, entronitzat i abillat amb robes de bisbe, que fa goig. Al davant de l'estàtua de l'apòstol hi ha, si la memòria no em falla, diversos canelobres i una petita creu platejada o cromada que com a molt deu fer un pam d'alçada. Dic que San Pere es veu "entronitzat" perquè, en actitud majestuosa, es troba assegut en un "tron", o trona, raó per la qual, penso, el poble, que de tot fa riota, devia dir Sant Pere de les Cadiretes.


La pàgina de l’Ajuntament on no he sabut veure els dies i/o hores de visita , reitera profusament les dades que ja coneixem :

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre, que data del segle XI, està situada en l'actual masia de can Santpere, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el torrent i la capçalera del riu Tort. Per les seves característiques l'hem d'incloure dins del grup de capelles rurals sense ornamentació, que en el cas de Sant Pere era depenent de Sant Esteve de Castellar. L'edifici, de 85,19 m2, consta d'una sola nau rectangular amb volta de canó, un absis central de planta semicircular, i dues absidioles laterals que formen el creuer de l'església. L'absis central presenta una finestra de dobles esqueixada. A l'absis, hi ha unes pintures dedicades a la Verge del Roser, i que daten de finals del segle XVII i principis del XVIII.

Popularment se la coneix també com a a Sant Pere de la Cadireta perquè s'hi venera una imatge del primer papa assegut. Pel que fa al terme d'Ullastre, la historiografia local ha volgut creure que en aquest indret s'hi trobava l'emplaçament d'un temple romà dedicat a Uliaster. De moment no n'hi ha cap evidència. Sembla per tant que el nom faria referència als ullastres, una varietat silvestre de les oliveres que creixien al lloc.

Amb tot, Sant Pere d'Ullastre és una de les esglésies més antigues del terme de la que se'n tingui referència escrita: un pergamí del 5 de febrer de 1012, en que s'aprovava una escriptura pública rebuda en la mateixa església.

L'edifici forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què es va aprovar el conveni de donació de l'ermita per part del seu propietari al consistori. L'any, 2007, l'ermita va ser objecte d'una rehabilitació, es va desmuntar la coberta de la nau principal per tal de reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. A més, també es va reforçar la coberta de l'absis i es va recalçar la fonamentació d'una absidiola lateral. Tot el reforç de l'estructura es va fer des de l'exterior, mantenint els revestiments interiors per poder així conservar les pintures barroques i les possibles pintures romàniques situades a sota, i que dependran d´una futura intervenció de restauració. La intervenció també va permetre reconstruir la portalada deixant-la amb l´aspecte original, amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca. També es va recuperar una finestra de l'absis lateral que estava tapiada, i es van treure unes peces de vidre que tapaven la finestra de l'absis principal.

Ni cal dir-ho, feu una trucada a l’Ajuntament de Castellar per informar-vos de com accedir a l’interior de la capella, i poseu a la vostra agenda, com objectiu a assolir en el termini més curt : visitar SANT PERE D’ULLASTRE

© Antonio Mora Vergés