dimarts, 17 de febrer de 2009

SANT NICOLAU I EL CEMENTIRI DE SABADELL







Dins del terme actual de la Co-capital del Vallès Occidental, trobem l’ermita romànica de Sant Nicolau , emplaçada sobre el barranc del mateix nom , a la riba esquerra del Ripoll. Hi ha qui sosté que les restes que avui es conserven eren el braç dret de la creu de la parròquia del segle XII.

Algunes dades històriques de l’enciclopèdia :

A llevant de la ciutat de Sabadell, sobre el barranc de Sant Nicolau, a la riba esquerra del Ripoll hi ha l'actual capella de Sant Nicolau, que ha estat identificada amb l'antiga església parroquial de Sant Feliu d'Arraona. L'església, documentada des del 1024, féu de parròquia fins el 1373, i fou traslladada a l'església de Sant Salvador al voltant de la qual s'havia format un nucli de poblament que aviat s'anomenà Sabadell. De l'església de Sant Nicolau resta part de l'edifici primitiu: l'absis, de planta rectangular i cobert amb volta de canó, i un transsepte elevat, més alt que l'absis i cobert amb volta de canó transversal. Entorn de l'església hi ha una extensa necròpolis altmedieval, amb tombes de tipologia molt variada, datables entre els segles IX-X i XIV, quan l'església deixà de ser parròquia. Una excavació recent d'algunes d'aquestes tombes, efectuada per Eulàlia Morral i Cecília Llobet, evidencià que al lloc no hi ha restes d'època romana, com s'havia cregut. Les restes humanes que contenien aquestes tombes han estat estudiades per Elisenda Vives. Pertanyen al gènere mediterrani gràcil, i hi són representats els dos sexes i la majoria d'individus són d'una edat compresa entre la segona infància i la presenilitat. Al costat del nord de l'església es construí un mas devers el segle XV, que encara perdurava al segle XVIII, ja que el 1702 és documentat que s'obrí una porta de comunicació entre el mas i la capella, fet que evidencià que els dos edificis es tocaven. El 1815 la capella va ser tancada al culte. Posteriorment, el 1927, l'ajuntament de Sabadell comprà l'edifici i hi féu algunes obres de restauració.

Per accedir-hi s’ha d’agafar des de Sabadell, la carretera de la Salut (la que va a Polinyà i Sentmenat). Després de passar el pont sobre el Ripoll, trencar pel camí que va al cementiri de Sabadell i girar a la dreta per una carretereta que va paral•lela al riu.

Des d’una vessant estrictament artística, l’antic Cementiri Municipal de Sabadell mereix i fins demana, una visita detinguda. Ens ho confirma una vegada més, la consulta de l’enciclopèdia ;
A les planes de Sant Nicolau, enllà l'aigua, com es deia per assenyalar a l'altra banda del riu, hi ha el cementiri de Sabadell. Aquest, inaugurat el 1864, posseeix el contingut artístic més rellevant de tot el Vallès. Gairebé totes les obres artísticament més remarcables es troben dintre l'antic solar, car en els moderns eixamplaments sempre s'ha mantingut l'estructura de nínxols sobreposats. Hi han participat arquitectes i escultors de vàlua reconeguda, tant de casa nostra com forans. Entre els primers (els arquitectes) hi trobem obres d'Arís, Josep A. Obradors, Casulleras, Balcells, Bracons, Vila Juanico, etcètera... . A més dels escultors que hi treballaren els primers anys, hi ha obres de Sala Babot, Nebot, Viladomat Massanas, Enric Monjo, Vicens Moratonas, Jaume Mornís, Juventeny, Franz Metzer (de Bohèmia), Josep M. Brull, Camil Fàbregas, Adolf Salanguera, esgrafiats de Maurí Espadaler, decoracions abstractes Vila-Casas, el lapidari de Nicolau Molina i d'altres.

© Antonio Mora Vergés