diumenge, 28 de setembre del 2008

Moià; Catalunya, Comerç, Country !






Fèiem cas a la Dolors del Country Moià, i el dissabte 27 de setembre de 2.008, enfilàvem la carretera que ens portaria des del nostre Vallès fins a l’altiplà; d’aquí al llarg dels segles han sorgit figures essencials alhora de configurar la Catalunya d’avui.

S’afegia al grup de Castellar en aquesta ocasió el Pedro, de forma que anàvem : la Rosa , la Vicki i la Maria Jesús en representació del sexe femení, i l’esmentat Pedro i jo mateix quan al sexe dèbil.

Esperaven com en l’anterior sortida a Viladecavalls, un petit tastet històric, que faríem en aquesta ocasió a Castellnou de la Plana, actualment un gran casal gòtic que hom troba a les envistes ja de Moià, a la dreta de la carretera C-59. Els seus constructors i propietaris, la família Planellas, foren Senyors feudals de la contrada, amb els títols – entre d’altres . de Baró de Granera, Talamanca, Calders, Rodors ,... i és fama que la frase “de Granera el dimoni n’era “ sorgí arrel d’alguna de les seves facècies. L’any 1384 Moià va retornar al domini reial mitjançant una redempció pecuniària, i va ésser declarada "carrer de Barcelona”

Arribaven a la Plaça Major, amb catalana puntualitat, i comprovaven satisfets que juntament amb Castellar del Vallès, havien respost a la crida, Manresa, Granollers, Taradell, Manlleu, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, el grup de Moià amb les seves samarretes taronja, i moltes persones a títol particular, que mantenen amb aquesta Vila per demés cordial una relació d’antic. Comptava per damunt de dos-centes persones ballant alhora, sens dubte la màxima capacitat d’aquesta Plaça.

La Vila amb totes les botigues obertes, dissabtes i diumenges, és un pol d’atracció que activitats com aquesta, augment i/o consoliden. Els de Moià en saben de fer negocis !

Gaudíem a cor que vols, del lloc, del temps i de la musica !

Obligacions del tot ineludibles amb el grup de Castellar del Vallès, ens feien plegar abans de l’hora d’acabament , i ens acomiadàvem dels amics de Moià fina una nova ocasió, que desitgem propera.

No podíem però marxar amb les mans buides, oi ?. Efectivament, ens fèiem amb un bon formatge d’ovella de Montbrú. Moià, és el paradís de les delicatessen !!!!

© Antonio Mora Vergés