dimarts, 1 de juliol de 2008

Santa Maria del Vilar. Terme de Castellbell



El lloc del Vilar és conegut documentalment des del 1047. Hi ha quan al topònim algunes teories molt divergents : Una li adjudica un origen romà, i troba l’explicació d’aquest plural en la suma de Vil·les = Vilar ; el lloc sens dubte fou habitat en el període de la dominació romana, però se’ns fa difícil d’explicar aquesta teòrica suma de Vil·les, tant allunyada de les millors terres de conreu que eren lògicament prop del riu. Una segona explicació vindrà per la denominació Vila, d’origen clarament sarraí, i que derivada del prefix Vin = fill, acabarà tenint en el nostre país, un sentit d’origen i/o procedència; així el topònim serviria per diferenciar els de dalt [ El Vilar ], dels que vivien prop del riu, els de Castellbell.

Crida particularment l’atenció l'església de Santa Maria del Vilar; amb un campanar de disseny romàntic; malgrat la seva aparença moderna, aquesta és una de les esglésies més antigues del terme municipal. Apareix documentada el 1047; l'edifici actual fou construït l'any 1780 i posteriorment s'hi feren ampliacions. Aquest temple situat dalt d’un turó a l'esquerra del Llobregat, constitueix un mirador excepcional de la serralada Montserratina; actualment la seva fàbrica impressionant, atès el minso nombre d’habitants censat l’any 2.006, 49 en total, constitueix una senyal d’identitat per aquest antic nucli del Vilar, reduït avui a la categoria de barri.

A la segona meitat del segle XIX, l'antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar es va independitzar de Castellbell i el poble va adquirir importància a partir de l'obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859, que va establir justament al Vilar l'estació dita de Monistrol, a l'indret que actualment no és més que un raval del Borràs. Des d'aleshores, al peu del turó i vora el riu, van sorgir les colònies industrials de la Bauma, el Borràs i el Burés que aprofitaven la força del riu per a les seves fàbriques. El 1961, la parròquia del Vilar fou transferida al Borràs.

Pujava fins al turó per recollir la imatge d’aquesta església, que de forma clara, potser com en cap altre lloc, fou construïda per tal que al entrar i/o al sortir, sempre, sempre, s’ofereix davant els ulls l’espectacle meravellós de Montserrat.

Afegiré Santa Maria del Vilar a la llista d’esglésies, temples, ermites, capelles, i llocs d’oració que conformen l’eremitori de la Santa Muntanya.

No li falten, ben al contrari atractius a Castellbell per a fer-li més d’una visita; el Vilar que forma avui part del nom de la població, no és amic lector el de menor importància.

La recomanació de sempre, feu un forat a la vostra agenda per arribar-vos fins aquesta població.

(c) Antonio Mora Vergés