Tinc relació amb persones que viuen al Bages, i que tenen coneixement de primera ma, del greu problema de la salinització de les aigües del Cardener i del Llobregat; això afecta i de manera molt greu en tots els àmbits; salut, economia, agricultura, industria,..... totes les poblacions del tram mig i baix d’aquesta arteria aquosa que suposadament porta vida entre d’altres llocs a les comarques del Bages, Baix Llobregat, Barcelonès,.......
Recentment el Periòdic de Catalunya publicava en contraportada una entrevista amb un epidemiòleg, en la que ressaltava de forma molt significativa un fet concret :
L’aigua de Barcelona té uns nivells de trihalometans cancerígens que no són admesos a la major part d'Europa.
L’article no explica del tot perquè l’aigua de Barcelona té tants trihalometans. Només parla del procés de cloració.
Sembla – segons les fonts que esmento al començament i de forma molt particular la pàgina web montsalat@lasequia.org ] que realment, però, els nivells de trihalometans són tan alts en gran part perquè l’aigua del Llobregat porta sal de les mines de potassa del Bages. És aquesta sal la que fa que en el procés de cloració per eliminar la matèria orgànica es generin tants trihalometans.
M’informen que per evitar els alts nivells de trihalometans, amb els diners dels nostres impostos s’està construint a Abrera una planta, que val unes quantes desenes de milions d’euros, per treure de l’aigua del Llobregat la sal que hi ha abocat (indirectament) l’empresa minera Iberpotash com a part del seu negoci privat.
El circuit de la contaminació és dramàticament senzill .
1. La sal és abocada als runams salins
2. l’aigua de la pluja la porta al rius Cardener i Llobregat
3. El sistema de distribució us la porta fins la vostra aixeta.
Llegeixo : 24.08.2007 El riu Llobregat, malgrat el seu cabal alt després de les pluges, amb 705 mg Cl/L al Pont de Vilomara bat rècords de salinitat. Aquest és el valor més alt mai obtingut en aquest punt des de l'inici de les anàlisis de Montsalat l'any 2004. El Llobregat i els abastaments que en depenen empitjoren dia a dia, al ritme del creixement del runam del Cogulló. Mentrestant, Iberpotash incomplint lleis ambientals i la Generalitat, amb un esperit de vol gallinaci molt català, semblen aplicar la màxima de qui dia passa any empeny.
Si voleu ampliar informació, tot i que com diu – cada cop menys la televisió – les imatges feriran i molt la vostra sensibilitat, entreu a www.lasequia.org/montsalat
Feu córrer la noticia per arreu.
Gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada