Normalment aquest mot – herois – s’associa a la lluita i a la vida militar; en el sentit que jo l’empro, certament fa referència a la lluita , que de forma constant i quasi sempre - només - des de l’àmbit privat, mantenim els catalans d’ença de la derrota de 1.714 i de la clara voluntat de l’espanyolisme radical d’anorrear - com a mínim .- les nostres senyes d’identitat..
No feu una lectura reduccionista , els qui trobareu esmentats son certament alguns dels meus herois; no puc citar-vos a tots i cadascun dels qui han fet, fan i faran de Catalunya, el seu ideal màxim; segur amics lectors que vosaltres coneixeu també moltes més persones que podríem afegir a la llista.
Permeteu exposar sempre en la meva línia del bona brevis, alguns dels que jo tinc com herois :
Josep Salvany i Blanch
Neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891.
Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col•laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col•lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.
Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època.
Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
El Centre Excursionista de Catalunya
Denominat en la seva fundació l'any 1876 Associació Catalanista d'Excursions Científiques, feia constar en els seus estatuts inicials, com a primer objectiu social "Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca, un museu i arxius”
Aquelles primeres excursions originaren una gran quantitat de dibuixos, que formaren valuoses col•leccions conservades avui en els nostres arxius. Al imposar-se la fotografia com a sistema ideal de reproducció d'imatges, els socis del Centre Excursionista de Catalunya començaren a col•leccionar els clixés i fotografies de les seves excursions posant-los al servei del seu ideal col•lectiu.
Al considerar que ja es comptava amb material suficient per iniciar els seu treball, el Centre Excursionista de Catalunya configurà l'any 1909 el seu ARXIU FOTOGRÀFIC i el posà al servei de conferenciants, escriptors, estudiosos, editorials i de tots els ciutadans interessats.
Contràriament al que hom podria suposar al tractar-se d'un arxiu fotogràfic d'un Centre Excursionista de Catalunya, l'ARXIU FOTOGRÀFIC del Centre Excursionista de Catalunya no comprèn solament els aspectes geogràfics i paisatgístics de Catalunya i altres parts del món. Gràcies a què sempre ha existit una gran varietat d'aficions sobre geologia, botànica, arqueologia, arquitectura, folklore, etnologia, esports de muntanya, esports en general, etc. En molts casos, malauradament aquests documents s'han convertit en testimonis únics, ja que són tot el que queda de monuments desapareguts, paisatges degradats o transformats, així com d'activitats, oficis o tradicions que avui ja només resten en el record i que gràcies a aquestes mostres fotogràfiques poden encara ésser estudiats.
La generositat de tots aquells socis i dels seus familiars, al fer la donació d'aquestes col•leccions al Centre Excursionista de Catalunya, ha fet que aquest ARXIU FOTOGRÀFIC sigui en dels més complets del nostre país.
Amb la finalitat que aquesta valuosa font d’informació, pugui estar a disposició de tots els ciutadans interessats en el seu estudi, consulta o publicació, i amb el desig de col•laborar al nostre enriquiment cultural el Centre Excursionista de Catalunya a arranjat i ha obert de nou al públic el seu ARXIU FOTOGRÀFIC
Josep Maria Gavín i Barceló
(Barcelona 1930) és un fotògraf i col•leccionista català.
Membre de la Unió Excursionista de Catalunya, on començà a col•leccionar fotografies de més de 22.000 esglésies catalanes, dels territoris de parla catalana a les comarques aragoneses de la Franja , d'Andorra, i de les comarques de la Catalunya nord, que constitueixen un important arxiu fotogràfic (l'Arxiu Gavín).
L’afany col•leccionista del Josep Maria Gavín Barceló, ha permès que actualment l’arxiu superi el nombre total de més de 1.550.000 documents, un dels arxius particulars més importants d'Europa.
El 1979-1983 fou nomenat president de la societat Amics de l'Art Romànic. També ha estat vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc i és president de l'Associació Catalana de Col•lecionistes.
Ha publicat i ha exposat part del material mitjançant les seves col•laboracions a les obres : Catalunya Romànica, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Santuarios marianos de Cataluña i en més d'altres 300 obres, aportant articles o fotografies.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Des del 1985 participa en conferències exposicions i xerrades. Des del 2007 l'arxiu Gavín, adquirit per l'arxiu d'Urgell el 2001, és dipositat al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
Aquest peculiar arxiu, accessible directament des d’internet, ha estat possible gràcies a la inicial donació del seu actual responsable, Feliu Añaños i Masllovet ; i a la tasca pacient d’un grup de persones, a les que sortosament podem afegir, les nombroses col•laboracions i donacions, majoritàriament privades i/o procedents d’entitats cíviques i culturals.
Tots ; també http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , http://percaminsdelbages.blogspot.com/ , http://www.guimera.info/, http://www.joseplainez.org/i tantes i tantes associacions , pàgines web, blogs personals i col•lectius,.... sumen modestament la seva aportació , a aquest desig de ser, que malgrat els entrebancs constants dels poders públics, i de les diverses Administracions, és l’essència del nostre poble.
Per la resta de pobladors d’aquesta península, tot plegat només és una mostra palesa del problema catalan.
Demanem al bon Déu, que com ens recorda molt clarament un monòlit, situat al Parc de Sant Andreu de Castellcir , “va crear els pobles” , no deixi mai d’enviar-nos persones amb aquest sentit de país.
Amén !
© Antonio Mora Vergés
No feu una lectura reduccionista , els qui trobareu esmentats son certament alguns dels meus herois; no puc citar-vos a tots i cadascun dels qui han fet, fan i faran de Catalunya, el seu ideal màxim; segur amics lectors que vosaltres coneixeu també moltes més persones que podríem afegir a la llista.
Permeteu exposar sempre en la meva línia del bona brevis, alguns dels que jo tinc com herois :
Josep Salvany i Blanch
Neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891.
Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col•laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col•lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.
Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època.
Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
El Centre Excursionista de Catalunya
Denominat en la seva fundació l'any 1876 Associació Catalanista d'Excursions Científiques, feia constar en els seus estatuts inicials, com a primer objectiu social "Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca, un museu i arxius”
Aquelles primeres excursions originaren una gran quantitat de dibuixos, que formaren valuoses col•leccions conservades avui en els nostres arxius. Al imposar-se la fotografia com a sistema ideal de reproducció d'imatges, els socis del Centre Excursionista de Catalunya començaren a col•leccionar els clixés i fotografies de les seves excursions posant-los al servei del seu ideal col•lectiu.
Al considerar que ja es comptava amb material suficient per iniciar els seu treball, el Centre Excursionista de Catalunya configurà l'any 1909 el seu ARXIU FOTOGRÀFIC i el posà al servei de conferenciants, escriptors, estudiosos, editorials i de tots els ciutadans interessats.
Contràriament al que hom podria suposar al tractar-se d'un arxiu fotogràfic d'un Centre Excursionista de Catalunya, l'ARXIU FOTOGRÀFIC del Centre Excursionista de Catalunya no comprèn solament els aspectes geogràfics i paisatgístics de Catalunya i altres parts del món. Gràcies a què sempre ha existit una gran varietat d'aficions sobre geologia, botànica, arqueologia, arquitectura, folklore, etnologia, esports de muntanya, esports en general, etc. En molts casos, malauradament aquests documents s'han convertit en testimonis únics, ja que són tot el que queda de monuments desapareguts, paisatges degradats o transformats, així com d'activitats, oficis o tradicions que avui ja només resten en el record i que gràcies a aquestes mostres fotogràfiques poden encara ésser estudiats.
La generositat de tots aquells socis i dels seus familiars, al fer la donació d'aquestes col•leccions al Centre Excursionista de Catalunya, ha fet que aquest ARXIU FOTOGRÀFIC sigui en dels més complets del nostre país.
Amb la finalitat que aquesta valuosa font d’informació, pugui estar a disposició de tots els ciutadans interessats en el seu estudi, consulta o publicació, i amb el desig de col•laborar al nostre enriquiment cultural el Centre Excursionista de Catalunya a arranjat i ha obert de nou al públic el seu ARXIU FOTOGRÀFIC
Josep Maria Gavín i Barceló
(Barcelona 1930) és un fotògraf i col•leccionista català.
Membre de la Unió Excursionista de Catalunya, on començà a col•leccionar fotografies de més de 22.000 esglésies catalanes, dels territoris de parla catalana a les comarques aragoneses de la Franja , d'Andorra, i de les comarques de la Catalunya nord, que constitueixen un important arxiu fotogràfic (l'Arxiu Gavín).
L’afany col•leccionista del Josep Maria Gavín Barceló, ha permès que actualment l’arxiu superi el nombre total de més de 1.550.000 documents, un dels arxius particulars més importants d'Europa.
El 1979-1983 fou nomenat president de la societat Amics de l'Art Romànic. També ha estat vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc i és president de l'Associació Catalana de Col•lecionistes.
Ha publicat i ha exposat part del material mitjançant les seves col•laboracions a les obres : Catalunya Romànica, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Santuarios marianos de Cataluña i en més d'altres 300 obres, aportant articles o fotografies.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Des del 1985 participa en conferències exposicions i xerrades. Des del 2007 l'arxiu Gavín, adquirit per l'arxiu d'Urgell el 2001, és dipositat al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
Aquest peculiar arxiu, accessible directament des d’internet, ha estat possible gràcies a la inicial donació del seu actual responsable, Feliu Añaños i Masllovet ; i a la tasca pacient d’un grup de persones, a les que sortosament podem afegir, les nombroses col•laboracions i donacions, majoritàriament privades i/o procedents d’entitats cíviques i culturals.
Tots ; també http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , http://percaminsdelbages.blogspot.com/ , http://www.guimera.info/, http://www.joseplainez.org/i tantes i tantes associacions , pàgines web, blogs personals i col•lectius,.... sumen modestament la seva aportació , a aquest desig de ser, que malgrat els entrebancs constants dels poders públics, i de les diverses Administracions, és l’essència del nostre poble.
Per la resta de pobladors d’aquesta península, tot plegat només és una mostra palesa del problema catalan.
Demanem al bon Déu, que com ens recorda molt clarament un monòlit, situat al Parc de Sant Andreu de Castellcir , “va crear els pobles” , no deixi mai d’enviar-nos persones amb aquest sentit de país.
Amén !
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Actualment, podríem dir que herois de Catalunya son totes aquelles persones que d’una manera DESINTERESSADA donen ha conèixer d’una forma o un altre algun tros d’aquest nostre país. A la llista de referències mencionades també afegiria la següent adreça: http://www.joseplainez.org/
Feliu
Publica un comentari a l'entrada