Sortia de casa al mati del dia de Sant Joan, els carrers presentaven un aspecte deplorable, per arreu brutícia, derivada clarament en algun cas de la Diada Festiva , restes de petards, papers, embolcalls,... i altres , vidres, envasos, plàstics ,... fruit únicament d’aquesta peculiar afecció a la brutícia, el desordre, el caos, que ens fa mereixedors – com a país – d’una identificació clara amb el porc comú, el que viu estabulat, el que sembla trobar-se entre el fang i la brossa, talment com la seva condició proclama !!!
Creuava Sabadell, amb una especial cura, quan als objectes – potencialment perillosos – que hi havia per arreu; a l’alçada de l’aeroport un control dels Mossos aturava majoritàriament els vehicles conduits per persones amb aparença d’estrangers, sud-americans sobretot, els musulmans si beuen acostumen a fer-ho dins de casa.
Havia vist per la televisió – en directe, mentre esmorzava – el dispositiu per netejar les platges de Barcelona; una munió de policies, i al darrera en una successió quasi infinita, més i més personal i material de neteja. El resultat, tones i tones de brutícia, i unes despeses milionàries que un país empobrit com aquest nostre, no es pot clarament permetre avui per avui. L’endemà el President del Govern Central, el de Madrid, ens diria que aquest any, caldrà reduir en 27.000 persones la oferta pública de treball.
¿ Algú recorda encara, quan tothom escombrava el tros de la vorera que hi havia davant de casa seva ?. Això feia que la gent fos una mica més sensible alhora d’embrutar, no tant per educació, el porc comú, sempre serà un porc comú, sinó clarament per egoisme , si no embruto davant la casa dels altres, potser, només potser, ells tampoc vindran a deixar la brutícia a casa meva !
Creuàvem Barcelona amb especial atenció, d’una banda a les limitacions de velocitat [ intentar adaptar-se a la senyalització és un autèntic trencaclosques, i alhora un element de perillositat que suposo les autoritats, si més no, coneixen ], al mateix temps, també com a Sabadell tenia una especial cura, amb els objectes potencialment perillosos que per arreu estaven escampats.
La meva destinació era el Masnou, i malgrat l’hora, passaven alguns minuts de les 9,30, la platja presentava un aspecte lamentable.
En algun vehicle podràs veure amic lector, un ase negre , i en altres un brau o”toro”, l’un i l’altre comparteixen també – malgrat les seves evidents diferencies ideològiques - la naturalesa porcina , pròpia mal que ens pesi d’aquest país que definia l’Espriu magistralment com :
Pobra, bruta, trista i dissortada Pàtria !!!
Està clar que tenim uns costums – mals costums – que com a país arruïnat no ens podem permetre.
© Antonio Mora Vergés
Creuava Sabadell, amb una especial cura, quan als objectes – potencialment perillosos – que hi havia per arreu; a l’alçada de l’aeroport un control dels Mossos aturava majoritàriament els vehicles conduits per persones amb aparença d’estrangers, sud-americans sobretot, els musulmans si beuen acostumen a fer-ho dins de casa.
Havia vist per la televisió – en directe, mentre esmorzava – el dispositiu per netejar les platges de Barcelona; una munió de policies, i al darrera en una successió quasi infinita, més i més personal i material de neteja. El resultat, tones i tones de brutícia, i unes despeses milionàries que un país empobrit com aquest nostre, no es pot clarament permetre avui per avui. L’endemà el President del Govern Central, el de Madrid, ens diria que aquest any, caldrà reduir en 27.000 persones la oferta pública de treball.
¿ Algú recorda encara, quan tothom escombrava el tros de la vorera que hi havia davant de casa seva ?. Això feia que la gent fos una mica més sensible alhora d’embrutar, no tant per educació, el porc comú, sempre serà un porc comú, sinó clarament per egoisme , si no embruto davant la casa dels altres, potser, només potser, ells tampoc vindran a deixar la brutícia a casa meva !
Creuàvem Barcelona amb especial atenció, d’una banda a les limitacions de velocitat [ intentar adaptar-se a la senyalització és un autèntic trencaclosques, i alhora un element de perillositat que suposo les autoritats, si més no, coneixen ], al mateix temps, també com a Sabadell tenia una especial cura, amb els objectes potencialment perillosos que per arreu estaven escampats.
La meva destinació era el Masnou, i malgrat l’hora, passaven alguns minuts de les 9,30, la platja presentava un aspecte lamentable.
En algun vehicle podràs veure amic lector, un ase negre , i en altres un brau o”toro”, l’un i l’altre comparteixen també – malgrat les seves evidents diferencies ideològiques - la naturalesa porcina , pròpia mal que ens pesi d’aquest país que definia l’Espriu magistralment com :
Pobra, bruta, trista i dissortada Pàtria !!!
Està clar que tenim uns costums – mals costums – que com a país arruïnat no ens podem permetre.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada