diumenge, 4 de maig de 2008

Feudalisme Industrial.




Anàvem a Esparreguera, volíem veure les restes d’una de les més importants Colònies tèxtils, on es practicava - com a la majoria d’aquests establiments – el que anomenen feudalisme industrial , sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i habitatge , que per arreu patien durant el segle XIX els obrers.

Exemples ? :

Obligació per als obrers i familiars de treballar exclusivament per a l’empresa. El sistema afavoria [ condicionava sona fort, oi ? ] els matrimonis entre empleats. Obligació absoluta pel que fa al compliment dels deures religiosos catòlics [ cap altra confessió estava permesa ]. L’empresa s’ocupava – sense permetre cap mena de competència - mitjançant els economats del subministrament de queviures. El pensament polític del “amo”, havia de ser també el de tots i cadascun dels habitants de la Colònia. Mai hi havia conflictes, i malgrat això hi havia la expressa prohibició de sindicació dels treballadors, era segons diuen les cròniques per l’amor que sentia tothom per l’empresa. En algun cas, dins les Colònies, els diners de curs legal, eren una mena de vals lliurats per l’empresa que hom podia bescanviar a l’economat. Hi havia escola, Sala d’actes o teatre, i tots els serveis que calien per l’època, perruquer, sabater ,..... el control sobre la vida dels treballadors era tant i tant fort, que en el cas concret de la Colònia Sedó es va plantejar la segregació del poble d’Esparreguera i la construcció d’un cementiri propi, el Tomás Irigaray i López , no sense danys atès el lamentable estat del indret, ha aconseguit retratar el que encara avui resta dempeus de l’ arc d'entrada, que servia per a delimitar el recinte que Manufactures Sedó volia destinar a cementiri, quan aconseguís la segregació del poble d'Esparreguera. En sessió de l'Ajuntament del 18 de maig de 1893, el consistori ho informà desfavorablement. L'obra, però, ja estava realitzada. No en tenien prou en controlar fins al darrer detall de la vida dels seus obrers, reclosos dins d’aquestes Colònies-Presons, sinó que aspiraven a controlar fins el trànsit a la casa del Pare !

Alguna dada tècnica :

La Colònia Sedó, situada al terme municipal d'Esparreguera, al marge dret del riu Llobregat, es distingeix d'altres colònies cotoneres per les seves importants dimensions i per l'ús d'un sistema hidràulic que aprofita al màxim l'energia de l'aigua.

La turbina, de 1400 CV, que donava l'energia necessària a les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica, era la més gran construïda al nostre país. Realitzada totalment de ferro colat, les seves dimensions eren proporcionals al cabal i a la força del salt de l'aigua. Avui, a la sala de la turbina, es pot veure la maqueta de la colònia on s'explica la seva història a través d'un muntatge de llum i so, i la turbina, on dins el tub de conducció de l'aigua es projecta un audiovisual tridimensional.

La visita al Museu de la Colònia Sedó es completa amb una explicació del sistema energètic que inclou el soterrani de la primera turbina. Un passeig per la colònia ens permetrà visitar: el salt de Broquetes, l'aqüeducte, la casa dels Sedó, l’església, les cases obreres, el teatre, l'escola i les xemeneies. Tots aquests elements permetran copsar la vida social i el procés productiu d'una colònia industrial.

Hem passejat pels carrers polsosos de la Colònia, per arreu desolació, fins en els ulls dels qui encara habiten – sembla que no sempre de manera “legal” - en els precaris edificis; el lloc fora ideal en un estat policia com el nostre per a destinar-lo de nou, a la seva tasca primera; empresonar persones, caldria únicament refer els alts murs, i tornar a imposar els “mals usos “.

És aquesta una visita amics lectors que no us podeu perdre; des del salt d’aigua del Cairat que alimentava la fàbrica, fins a la majestuosa església dedicada a Santa Victoriana, sense oblidar l’aqüeducte, les xemeneies, i la gran bassa que dalt del turó, constituïa el darrer recurs en cas d’un incendi.

La evocació de totes les misèries viscudes pels treballadors i les seves famílies, se’m fan presents en la contemplació de la Colònia des d’un revolt de la carretera que ens porta fins dalt de la Vila d’Esparreguera; l’esgarrifança intensa, no passa desapercebuda al company de viatge, que des del silenci comparteix idèntica sensació.

© Antonio Mora Vergés