D'ença de la publicació - quasi sempre a la contraportada - del Diari de Sabadell, amb una regularitat que només podem qualificar com espasmòdica, hem tingut un reguitzell de contactes: els uns per felicitar-nos – els més - , altres per demanar-nos informació sobre alguna qüestió que la major part de vegades, no sabem ni podem saber; si la germana X de les Dominiques que va conèixer a Puigdolena està viva encara; o si el llinatge del qui ens interpel•la procedeix d'una masia homònima; ... la creació de http://coneixercatalunya.blogspot.com/ on publiquem habitualment cada setmana, ha vingut a incrementar aquest contacte amb el públic lector, que altrament ens és molt i molt plaent.
Som un grup obert, sense jerarquies, en el que tothom fa allò que més li agrada i sap fer millor; si podem sortim dos, o tres, quatre, cinc, sis, set, ... i la nostra destinació que ens ha de permetre dinar amb la família, no acostuma a trobar-se gaire més lluny d’una hora de viatge en cotxe. Els transports públics – som a Catalunya - fora de la connurbació barcelonina son inexistents i/o absolutament ineficaços quan a les seves prestacions.
Al llarg dels anys, hem caminat amb moltes i moltes persones, recordo al mecànic xilè – al qui n’hi dec una – amb qui faríem la travessa de l’infern de Sant Llorenç, o aquell sabadellenc que faria el numero cinc . ple al cinc - quan trobaríem Sant Joan Vell d’Oló, o aquell altre amb el que faríem, caminades pel Moianès i les Valls del Montcau; alguns han passat a formar part d’una forma més o menys regular i estable del grup, d’altres venen o no, en funció de les seves possibilitats. A ningú fins ara li havíem demanat el Certificat de Probitat.
Però us direu, que és un Certificat de Probitat ?. Doncs amics lectors es un document que sense cap formalitat - pot fer-se en un foli, una pàgina de llibreta,.. – acredita que una persona concreta a judici del que l’expedeix i pel que aquest en te coneixement acompleix els següents requisits : Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.
Se’m plantejava la qüestió en rebre un e.mail en el que juntament amb les felicitacions protocol•làries, l’interessat manifestava el seu desig de sortir amb la nostra colla, i potser amb la intenció de tranquil•litzar-me, em feia saber la seva condició de funcionari públic, concretament del Ministeri d’Hisenda, i em donava tota mena de garanties quan a la seva integritat. Em va costar força – malgrat la meva pràctica d’escriure - trobar paraules que sense ferir-lo li deixessin clar, que com ho faria amb TOTS els funcionaris de l’Ajuntament de Coslada, i no UNICAMENT amb els membres de la Policia Local, necessitava tenir la convicció personal respecte d’ell - que en el seu cas també- caminava entre amics com ho faig ara.
El Certificat pot lliurar-lo qualsevol persona que exerceixi funcions de representació d’interessos generals, Presidents de Comunitats de veïns, d’entitats socials, recreatives, culturals, amb una única limitació, NO PODEN SER FUNCIONARIS PUBLICS, per tal d’evitar justament qualsevol sospita de corporativisme, el text d’estil lliure, només ha d’acreditar en relació a una persona concreta a judici del que l’expedeix i pel que aquest en te coneixement acompleix els següents requisits : Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.
És a dir, només si aporta el Certificat de Probitat, podrà ser admès a caminar al meu costat.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada