dijous, 2 d’agost del 2007

Fer-se unes ratlles.


El títol segons a qui li farà evocar coses molts diferents i àdhuc contraries: escriure un mots, prendre cocaïna pel nas, o com pretén l’article parlar dels passos zebra, és a dir més la primera excepció que la segona, llevat està clar del color de la substància, i potser, potser dels seus efectes en algunes persones.

Fa molts anys que sóc peó [del castellà, peatón] i just 18 anys menys que sóc conductor, i tant des d’una vessant com des de l’altra, he pogut capir aquest efecte pervers de les ratlles blanques pintades damunt l’empedrat i/o l’asfalt dels nostre carrers.

Com a conductor constato que sovint els qui venen caminant a pas viu, tant bon punt posen els peus damunt la primera ratlla blanca, baixen la seva velocitat de creuer, diries que hipnotitzats per la falsa sensació d’invulnerabilitat que el pas zebra els dona, en el meu cas, coneixedor d’aquesta circumstància em deturo tot el temps que faci falta, fins que en arribar a l’altra vorera, el caminant retorna en si, i reprèn el seu pas habitual.

Dissortadament no tots els conductors son conscients d’aquest efecte, i no és gens infreqüent que siguin justament els passos zebra, el llocs on acostumen a succeir més accidents dins de les nostres viles i ciutats.

L’efecte perniciós, la sensació de trobar-me en un lloc on no em pot succeir cap mal, l’he patit sol i en companyia en més d’una ocasió, i quan en prenc consciència, alleugero el pas, i procuro també que els que passen amb mi, facin el mateix.

Tinc per a mi que aquest efecte, és alhora conegut i volgut per les autoritats, a les que de forma general, amb totes les excepcions que vulgueu, jutjo sempre com a corruptes, i interessades únicament en incrementar els seus guanys personals.

Perquè sinó , enlloc de color blanc, no pinten les ratlles de color vermell ?.

En el tràfic, vermell vol dir aturar-se, verd circular, i el color blanc no te cap significat precís, més enllà potser de delimitar, de marcar els límits de la via. En aquest món occidental simbolitza puresa, pau ,...., i en el món musulmà també en ocasions dol, no son allà estranys els vestits blancs en les cerimònies funeràries. En cap cas però, ni a l’orient , ni a l’occident, associem aquest color a perill i/o precaució.

Quina raó doncs ens poden explicar els qui pinten totes les cantonades amb ratlles de color blanc, batejades com a passos zebra ?

L’abundància d’alguna cosa fa que perdi valor, que deixi d’interessar, així la generalització arbitraria dels passos zebra, a totes les cantonades, de totes les viles, ciutats i pobles de la nostra nació [ la catalana ] , ha provocat que justament ningú que porta un vehicle, o si voleu, una minoria dels nostres conductors, es deturi ja en un pas de zebra, alhora i diria que tràgicament, ha fet néixer la confiança en els qui només son peons [dels castellà, peatones], que poden creuar sense cap risc, i per descomptar abusant tant com vulguin del seu especial privilegi.

En alguna ocasió heu vist, com a una distància de més de cinc metres, van creuant d’un en un, grups que poden superar els 10 individus?. Jo ho he vist.

M’agradaria rebre la resposta d’aquestes preguntes tant senzilles: Per què el color blanc? .Per què la generalització dels passos zebra?.

Per endavant, a qui sàpiga les respostes i tingui la bondat d’explicar-me-les, gràcies.

(c) Antonio Mora Vergés