dimarts, 3 de juliol del 2007

A Rocafort, a Talamanca,... tines.


Estem per així dir-ho quasi a tocar de les Valls del Montcau, i dissortadament els tresors que s’acumulen en aquestes contrades, son desconeguts per una gran majoria dels qui, més que viure, dormen a Terrassa, Sabadell i les poblacions de la seva rodalia, que per terme mig amb multiplicat la seva població en proporcions del 1000/100.

Rocafort, com Mura, com Talamanca, com ... tenen moltes coses per a conèixer, començant per les mateixes poblacions, que mantenen encara el seu aire de poble interior, en el que un no s’imagina lladregots, escàndols, i les delícies que la vida a les ciutats [ no faré ara una relació ] comporta.

Les tines de Talamanca, que formen un conjunt de fins a 7 edificacions, tenen [ per descomptat fora de Barcelona i Catalunya ] la consideració de bens culturals d’interès universal.

Aquí llevat del seus propietaris i alhora conservadors, sembla que el tema no interessa a ningú.

Potser no som tant diferents com volem afirmar d’aquest veïns de l’spain is different, oi ?

La major concentració de tines es dona en el terme de Rocafort i el Pont de Vilomara, actualment la capital econòmica i administrativa, amb un accés fàcil des de l’autopista de Manresa, es el Pont de Vilomara; des d’aquesta població agafarem la BV-1224, o en cas d’haver canviat de número [ el Govern bàsicament s’entreté en aquesta mena de bajanades ] la carretera que ens portarà fins a Rocafort, i a uns 3 quilometres trobarem a la dreta el camí que ens menarà primer fins a les tines de l’escudelleta, les tines del Ricard, i si tenim més temps i ganes, les del Llucà, la Tina del Mal Pas, o les de les balmes Roges; compte que això de visitar tines, crea dependència !

Els que tenen vehicles tot terreny, quads, motos i altres estris sorollosos i creadors de pols, son pregats de deixar-los al costat mateix de la BV-1224.

Per descomptat, agrairem la tramesa de fotografies i d’impressions de tota mena a www.moianes.net , el diari digital dels territoris situats en els contraforts de la serralada litoral.

amora@moianes.net