divendres, 6 de juliol del 2007

Marta de Queralt [ En record dels catalans de la Diàspora ]


La Marta va néixer a Santa Coloma de Queralt, l’any 1478 , un any abans de la mort del bon rei Joan II, al que hom considerava gran protector dels jueus ; de fet però la Marta de cognom Queralt, com molts dels jueus que es convertiren desprès de l’estiu de 1391, no va tenir coneixement de la seva ascendència jueva, fins quasi el 22 anys, quan com arxivera de la Comunitat de donades de Santa Maria de Bell.lloc , s’ocupa justament d’organitzar els arxius que diverses famílies de Santa Coloma, havien llegat a la Comunitat.

D’aquí ens ve el coneixement de que la Comunitat de Santa Coloma, havia estat una de les més prosperes de Catalunya, des del comerç del safrà ( avui encara s’anomena així, Plaça del safrà, l’espai situat davant l’església i a l’entrada del que fou Call jueu ), fins a totes les activitats comercials, científiques , artesanals , tenien presència documentada de la comunitat jueva, sastres, drapers, argenters, tintorers , mestres de lectura, carreters, forners, fusters, serrallers, dides, servents i criades. Especialment famosos en l’exercici de la medecina i la cirurgia, entre els segles XIV i XV trobem fins a 17 metges – entre els quals dues metgesses -. Disposaven de carnisseria pròpia , d’uns banys, de Sinagoga , d’hospital, de cementiri propi .

També per a socórrer al més necessitats d’entre ells , s’organitzaren en confraries, la de l’almoina dels pobres vergonyants, o la de les Poncelles a maridar que tenia cura de deixar diners a les famílies sense recursos per tal que poguessin establir un dot a les filles en edat de merèixer , es poden ressaltar entre moltes d’altres que s’ocupaven de vetllar pels malalts o d’enterrar als morts.

La Marta amb una solida formació , excel•lí no únicament en la seva tasca d’arxivera, sinó també en refer la història de la comunitat Jueva de Santa Coloma de Queralt, la bona tasca feta en la conservació documental, fa que avui puguem encara consultar els manuals notarials relatius a la vida, costums i activitats d’aquesta comunitat des de finals del segle XIII, fins al moment de l’expulsió ; des d’aleshores, cal seguir la petjada jueva , a partir de les activitats desenvolupades pels nombrosos conversos.

La infantesa de la Marta va transcórrer entre els porxos de la plaça Major, el forn dels Queralt , tenia una justa anomenada per la qualitat dels seus pans i coques ; aprengué les primeres lletres a l’escola que els vescomtes de Queralt , havien habilitat als baixos del Castell , i on anaven juntament amb els fills dels vescomtes, els infants de les cases menestrals de Santa Coloma.

El sentiment religiós la va portar a entrar com a donada, a Santa Maria de Bell.lloc quan només tenia quinze anys, i als 22 anys, desenvolupava ja la tasca d’arxivera , i exercia funcions de fedataria dels actes jurídics en que intervenia la Comunitat.

La Marta va refer el seu propi arbre genealògic, i constatar que la predilecció pels llibres de la Bíblia, li venia sens dubte del seu avi, el rabí Ibrahim, que segons les cròniques havia adquirit una saviesa i notorietat, idèntiques a les que el Rabí Nachman de Breslau , tindria segles desprès; la Marta, com ells, fruïa de la lectura dels llibres de la Bíblia, i com ells sentia ;Que calia gaudir al màxim de l’oportunitat d’estudiar la Paraula de Déu.Tranquil·litza la ment i calma el cor.

El reconeixement de la seva pertinença a la comunitat jueva, no va suposar cap problema per a la Marta, que entenia que la Unitat de Déu, justament implicava que tots els camins , practicats amb noblesa i rectitud portaven al mateix lloc.

El sentiment ecumènic que trigaria segles a imposar-se s’obria ja en el cor de la Marta.La Marta exercia les funcions de Majoral, quan el vescomte va decidir que fossin els mercedaris, els qui s’ocupessin de Bell•lloch , com així succeí fins l’any 1835, en que es produí l’exclaustració i posterior incendi.

Les restes del Santuari, a excepció de l’església foren matèria primera per a fer i refer moltes de les actuals cases de Santa Coloma.

La Marta havia lliurat els arxius a Vallbona de les Monges, i en aquell Monestir renova els seus vots de donada, entre l’scriptorium i l’arxiu, s’escolaria l’existència d’una de les dones, de major importància per al coneixement de la presència jueva al nostre país.

(©) ANTONIO MORA VERGES