dijous, 28 de juny de 2007

Paret-Delgada


De ben segur que el nom us semblarà estrany, l’he vist escrit d’altres maneres, Paretdelgada ( a l’enciclopèdia catalana ), Pared Delgada, en alguna cita erudita relativa al període romà a Catalunya. Es tracta d’un lloc de culte, d’un santuari marià de la població de La Selva del Camp, a Tarragona.

El culte marià és una constant arreu, a Catalunya i fora de Catalunya, a Castellar del Vallès, tenim una advocació preciosa, la Mare de Déu de les Arenes, a Sabadell, la Mare de Déu de la Salut, que vindria a tenir un caràcter principal, però també la Mare de Déu de Togores a mig camí d’ambdues poblacions te el seu públic fidel, a Barcelona tenen la Mercè, i alhora la gent del mar, la Mare de Déu del Carme.

Deia abans que aquesta veneració mariana és una constant, però potser enlloc com a Tarragona, és conserven com abans els petits santuaris, el lloc de pregaria, la casa de l ‘ermità , i un lloc on avui serveixen menjars, i en altres èpoques s’aixoplugaven els pelegrins.

Una bona mostra son, el de la Mare de Déu del Remei, a Alcover, el mateix de Paret-Delgada a la Selva del Camp, el de la Mare de Déu de la Roca a Mont-Roig.

L’advocació de Paret-Delgada, es actualment la Verge de la Pietat, i en altre temps, ho fou la Verge de les Neus; la història particular però d’aquest Santuari, la trobem explicada en un petit quadre d’uns 20 cms2, en el que hi veiem un petit pergamí escrit a màquina, i un trosset de metall, segurament de bronze, és la resta d’una creu que segons explica el pergamí, fou trobada entre les restes ja apagades de les fustes, quadres , bancs i estris diversos del Santuari, quan en la loteria sinistra de la guerra civil, algú va decidir que el foc seria el millor final, per aquell i molts altres llocs creats i mantinguts per la pietat popular. La Creu de petites dimensions, deuria caure al terra, tant bon punt és va cremar la fusta del suport, i només amb alguna mínima senyal de la barbàrie romania oculta, fins que la curiositat d’un noi ( l’autor del pergamí escrit a màquina ), el va trobar, i va anar a fer companya, a tot un reguitzell de records de guerra infantils, trossos de metralla, casquillos de divers calibre, municions noves, un signe de pau, entre un petit arsenal !

L’autor del pergamí va créixer, i el Crist i els records bèl•lics, van romandre oblidats, desprès de la infantesa, la joventut i la maduresa de l’autor del pergamí, el van dur lluny d’aquella casa, i només amb motiu del traspàs d’un familiar proper, quan va caldre remenar de dalt a baix la casa, la petita caixa dels records de la guerra, va tornar a veure la llum, i en obrir-la aquella petita Creu de Paret-Delgada, i les circumstancies de la seva troballa, se li van fer presents.

L’autor va pensar que calia tornar la imatge al lloc on l’havia trobada, i desprès d’una tasca de neteja i recuperació fins on va ser possible, va confeccionar el petit quadre que conté la Creu i la seva història particular; la resta va ser senzilla, parlar amb el mossèn de la Selva, i demanar-li que li permetés tornar la imatge, dins el petit quadre que havia confeccionat expressament.

Avui la Creu està penjada just, a la part interior del cambril de la Mare de Déu de la Pietat. Crec que és un símbol preciós i m’ha semblat que fora bonic compartir-lo amb vosaltres.

Antonio Mora Vergés