dimarts, 27 de juny de 2017

IN MEMORIAM DEL CELLER COOPERATIU DE LLORENÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que a Llorenç del Penedès hi havia dos sindicats de signe polític oposat: el Sindicat Agrícola de Llorenç, de caràcter catòlic, fundat el 1914, i el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Llorenç del Penedès, d'esquerres i progressista, fundat el 1918, no sembla que les ‘diferències politiques ‘ fossin motiu de radicalitat , ja que els dos sindicats es van fusionar el 1920 escollint com a nou nom el de Sindicat Agrícola de Llorenç del Penedès, i amb l’objectiu de construir un celler cooperatiu. El mateix any, es van comprar uns terrenys i es va encarregar el projecte del celler a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973)

El projecte inicial preveia la construcció de tres naus, dues de major envergadura amb tines a banda i banda i cups subterranis, i una de més petita per a magatzem, separada de les altres per un pati; a la part posterior una nau transversal, que havia de comunicar les altres tres construccions, havia de ser utilitzada com a moll de descàrrega i premsat de raïm.

Cèsar Martinell i Brunet només dugué a terme part d'aquest projecte: va construir una nau i part del cos posterior; el 1932, es van acabar les instal•lacions per al trull (que es va desmuntar el 1993); finalment, el 1966, el constructor J.J.Cano, de Barcelona, va construir la segona de les dues naus grans, seguint totalment les pautes de Cèsar Martinell i Brunet; el 1990 es van desmuntar els cups subterranis per convertir aquest espai en caves. Ens agradarà tenir noticia del nom , cognom matern , i lloc data de naixement i traspàs d’aquest ‘constructor’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Aquesta ‘mutilació informativa ‘ era pròpia de la dictadura, i formava part de la seva política de desinformació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya; cal recordar – encara – que el sàtrapa va desaparèixer oficialment a Madrid, el 20 de novembre de 1975?.

Patrimoni Gencat ens explica que el celler de Llorenç del Penedès és prop de l'església parroquial, en un extrem del poble, al costat de l’edifici de l’escola publica anterior a la dictadura franquista , i del torrent de Llorenç. Consta de dues naus paral•leles i una transversal, cobertes a dues aigües i on es conjuga la pedra amb el maó vist. Les dues naus paral•leles tot i que idèntiques són d’època diferent.


Edifici del Celler de Llorenç del Penedès. Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017


Edifici de l'escola pública anterior a la dictadura franquista, Fotografia Antonio Mora Vergés 02.06.2017

La façana principal té un sòcol de pedra de mida mitjana delimitat per una línia d'imposta feta de maó; al damunt d'aquest, un altre sector fet de paredat és delimitat per una altra línia d'imposta en dents de serra. Aquests dos sectors o nivells engloben sengles portes d'accés, d'arc de mig punt, amb brancals i arc de maó rematat aquest per un fris en dents de serra, que, a un nivell una mica superior, recorre la resta de la façana. A partir d'aquest fris i fins a la línia de teulada hi ha tot un parament calat d'obra vista que ocupa una bona part del frontis.

Cada nau està coronada per un tester triangular truncat amb un ràfec format per teules imbricades. Uns pilars als extrems més exteriors de les dues naus i uns altres continuant els brancals de les portes, més un de central on s'uneixen les dues naus, sobresurten de la línia de teulada i acaben en peces de ceràmica verda, únic motiu de color de l'edifici.

Les cobertes dels edificis més antics són sostingudes per encavallades de fusta, bigues i llates; a les sales més recents la coberta és de ferro i formigó.

La comunicació entre el cos longitudinal i el transversal es fa per tres arcs rebaixats de maó sobre pilars del mateix material.

Està format per dues naus rectangulars, la nau esquerra és tallada per una nau de col•locació horitzontal. Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col•locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra.

La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars.

No trobava el Catàleg de Patrimoni en línia de Llorenç del Penedès.

dilluns, 26 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ORTA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

La recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ens portava per tota Catalunya; dissortadament les nostres reiterades demandes de col•laboració a la ciutadania havien tingut una resposta molt feble, i les adreçades a les Administracions Públiques Catalanes, llevat d’algunes honroses excepcions – no tothom està en política per a ‘fer diners’ – s’estavellaven contra la indiferència i/o en alguns casos la manifesta incomoditat.

Feia un llarg recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de :
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

Preguntava on era la Caserna de la Guàrdia Civil?. Als joves que viuen a la conurbació barcelonina, això els sonaria estrany, Guàrdia Civil?, doncs si; el rei Carles IV (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819) l'any 1797 impulsa la creació d’una escola en aquesta població, advertiu que a la imatge en pedra apareix ORTA i no HORTA . De Carles IV el millor que es pot dir, és que no semblava un Borbó.


Patrimoni Gencat explica que l’any 1985 es va rehabilitar íntegrament la façana principal, quan l’edifici va passar a ser caserna de la Guàrdia Civil. La transformació d’escoles en casernes és un lloc comú en la ‘Història de España’, i deixa MOLT CLARES les prioritats dels nostres ‘pares de la pàtria’.

Quan a la descripció llegia ; edifici de planta gairebé rectangular amb dues façanes, la principal al carrer Medi Natural (abans Mestre Guàrdia) i la posterior al carrer Doctor Esteban Messeguer.

La façana posterior només té planta baixa i pis degut al desnivell del carrer respecte de la façana principal.

La façana principal consta de planta baixa i dos pisos. És tota arrebossada i pintada de color blanc, tot ocultant el paredat i l'aparell de carreus de pedra originari que envoltava totes les obertures. Actualment només resten a la vista els carreus de l'arc rebaixat que fa d'accés a la planta baixa, els mitgers i els que fan de separació entre la planta baixa i el primer pis. Les obertures dels dos pisos són força regulars, mentre que les de la planta són desiguals.


Sobre la porta d'accés, just a l'eix central de la façana, hi ha el finestral d'un balcó tapiat , aprofitat en el seu moment, per a encabir-hi un plafó de rajoles amb l'escut de la Guàrdia Civil.

A Bot m’explicaven que l’escola havia estat al primer pis de l’edifici de l’Ajuntament, a Arnes fins m’ensenyaven on havia estat la porta – avui tapiada – per on accedien a l’escola els infants, a Prat de Comte, no trobava cap esser humà per preguntar-li; ens encantarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’arribava fins Arenys de Lledó, població de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol, on m’explicaven - en llengua catalana – on era l’escola de nens. Com podeu imaginar l’edifici no està considerat ‘ monument ‘. Res agermana més als pobles que compartir uns governants estults.

Dinàvem esplèndidament al restaurant Miralles d’Orta.

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

diumenge, 25 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL PAPIOLET. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Rebia un email del Christian Knoph des de la Casa de Cultura de Sant Jaume dels Domenys, a la comarca del Penedès jussà, en relació a la publicació :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html

En el llibre "Domenys del Penedès (1936-1939)" hem trobat la següent informació:

L’escola del Papiolet fou construïda l’any 1918 i la de Lletger, l’any 1925.

De la documentació del Papiolet (Actes del Sindicato Agrícola), hem trobat el següent:

Acta de 2 de gener de 1919 on es diu que Pedro Marti Jané Farré ha pagat per la construcció de l’escola i la casa habitació del mestra, 4.453 pessetes/ 26,76€ , i el Sindicat es compromet a pagar-li anualment l’ interès d’aquesta quantitat (267 pessetes/ 1,60€).

En Pere Martí és un veí del poble, l’escola es va construir sense cap intervenció de l’ajuntament. Més tard es demana que l’ajuntament pagui aquestes quantitats, cosa que es va aconseguir.



Us adjuntem unes fotografies de l’estat actual de l’escola del Papiolet.

De l’escola de Lletger encara cerquem.

Salut.

Com es recull a Lluc, 7,9 , i sense cap ànim de ser profeta a la meva terra, de la boníssima tasca del Christian Knoph , només puc dir "us asseguro que ni a Israel he trobat una fe semblant."

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA de Catalunya a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CLIMENT. VILVES. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²

Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Climent de Vilves , situada a la parta alta del poble, enturonada junt amb les restes – bàsicament la torre – del castell de Vilves) i algunes cases més.


Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb importants reformes i refaccions que han anat modificant de manera molt important la fesomia de l'edifici original, datat cap el segle XII, fins convertir-la en l'església que coneixem avui dia.

La façana principal, la de ponent, és senzilla, amb una porta amb arc de mig punt adovellada, petita finestra allargada i un campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana. Únicament destaca un element decoratiu a banda i banda del campanar, un fris dentat que assenyala el nivell antic de la teulada. Actualment, la nau és coronada a llevant per una testera plana, formada per un envà, darrere del qual hi ha l'absis semicircular del santuari original (avui emprat com a traster). Aquest arc s'hauria obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, del qual encara es veuen alguns vestigis.

Quan al interior al que no pudíem accedir, com tampoc ho havien fet els que elaboraven la fitxa de patrimoni Gencat, llegia que l'estructura és senzilla, amb volta de canó i teulada format per teula àrab.

L'interior del temple, molt modificat, compta amb grans arrebossats i pintura mural, que junt amb els volums de les capelles i la sagristia emmascara les façanes originals.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'aparell de l'edifici original, visible només a l'absis i en una part de la façana nord, és format per carreuó ben escairat però disposat en filades irregulars i poc uniformes que, juntament amb les proporcions de la nau posen en evidència una obra tardana, possiblement construïda dins el segle XII, però ancorada en la tradició constructiva anterior.


Ens agradarà també rebre les vostres aportacions en relació al topònim VILVES, del que ens explica el diccionari català, valència, balear, que apareix en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.

En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.

El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.

Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya, us ho compensarà.

dissabte, 24 de juny de 2017

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DEGOLLAT D’ORTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7.000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de : https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF

El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 2.498 veïns, començava aleshores una davallada que reduïa el nombre fins a 1.189 a darreries de 2016, una pèrdua del 52,4% de població.

Orta, el nucli antic, està en obres, i em costava accedir fins a la Plaça de l’Ajuntament i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, com se l’anomena en altres indrets de Catalunya. El 24 juny és la festivitat de Sant Joan Baptista, Precursor del Senyor.(Nativitat). I el 29 agost la del seu martiri.


Llegia que el temple es començava al segle XIV i s’acabava al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà.

Patrimoni Gencat ens la descriu així; església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Al mig entre dues capelles s'obre una portalada d'arc apuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és coberta per una volta de creueria amb tres arcs formers i l'absis per una volta gallonada. Als peus de la nau es troba el cor, sota una volta rebaixada amb barana de pedra treballada.

L'exterior presenta grans contraforts amb finestres apuntades, molt esveltes, intercalades. La coberta, de teula, sembra sobrealçada respecte al nivell original.


La façana principal consta d'una petita porta d'entrada, amb motllures, coronada per un òcul superior. Al damunt hi ha un interessant sistema de desaigües i un magnífic cos de campanes.

El campanar d'espadanya, que corona la façana, fou remodelat al segle XVII.

No podia accedir al interior; sortosament ho havia fet el Josep Giribet Torrelles ( Tàrrega, 1953), autor de la fotografia.


Els vitralls són del segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

divendres, 23 de juny de 2017

A LA MEMORIA DE L'EMILIA CARLES TOLRÀ, PRIMERA MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

En ocasió de preparar un article sobre la primera marquesa de Sant Esteve de Castellar, Emilia Carles Tolrà, per a l’Actual de Castellar del Valles, repassava l’obra magnifica del Manuel Navas Ortiz ‘Marquesat de Sant Esteve de Castellar’ que es publicava al numero 48 de La Plaça Vella, publicació de l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès.

De la Vanguardia del divendres 26 de febrer de 1915 :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/02/26/pagina-5/33336690/pdf.html?search=marquesa%20de%20castellar
Reprodueixo ;

Nació la distinguida señora Emilia Carles Tolrà en Cabrils ( Maresme ) , eI 28 de abril del año 1848. Los grandes ideales que iluminaron siempre el corazón de la noble dama, fueron la gloria de Dios, la protección del desvalido y la cultura del pueblo. Ello hizo que su respetable nombre se pronunciara con devoción en multitud de hogares.

Estava vivint amb els seus oncles Josep Tolrà Avellà i Antonia Prims Castells, a Castellar, quan es va produir el 12 d’abril de 1878 l’òbit de l’ Antonia Prims Castells.

El dia 16 de marc de 1882, obtingudes totes les dispenses, s’unien en matrimoni Josep Tolrà Avellà, i la seva neboda Emilia Carles Tolrà .


El 21 de juliol de 1882 lliurava l’ànima al Senyor Josep Tolrà Avellà, i amb només 34 anys, Emilia Carles Tolrà adquiria la condició de vídua que mantindrà fins a seva mort
.


De su celo religioso dan testimonio gran número de importantes obras.

En San Esteban de Castellar levantó un templo, admiración de cuantos lo visitan, cuya consagración tuvo efecto el 25 de junio de 1892.

En 24 de abril de 1906 hizo construir, en la iglesia parroquial de Cabrils, la magnífica capilla del Santísimo Sacramento. Antes, el 5 de abril de 1902, había fundado en el Seminario numerosas becas.

Puso principal empeño en dulcificar la vida del obrero, teniendo siempre la vista fija en el pueblo, ansiosa del bienestar de los hijos del trabajo. Convencida de lo necesario que era instruir á las clases populares, edificó grandiosas escuelas para adultos y para niños.

A su labor fecunda se deben las siguientes instituciones: Patronato de las Escuelas Tolrá , de San Esteban de Castellar, en 23 de enero de 1895

Patronato de las Escuelas Pías de San Esteban de Castellar, en 9 de septiembre de 1896.

Caja de retiros y pensiones para, los operarios de sus fábricas, en 4 de febrero de 1898

Patronato de las Escuelas Tolrá, de Cabrils, en 30 de mayo de 1905.

Fue regalo de tan piadosa dama el Coche utilizado por el cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de septiembre de 1834 - Barcelona, 27 de octubre de 1908) al efectuar su entrada en Barcelona.

Innumerables son las obras católico-sociales á las que prestó la. Familia Carles Tolrá su generosa protección. Sin embargo, la ilustre dama entendía que la caridad vive en Ia modestia; por esto su acción permanecía oculta, no obstante su importancia.

A petición del pueblo de San Esteban de Castellar, y en tributo á sus virtudes, le fue otorgado por Real decreto de 22 de julio de 1890 el titulo de marquesa de San Esteban de Castellar.

Doña Emilia Caries Tolrá ha fallecido con la muerte del justo, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica.


http://santestevedecastellar.org/la-marquesa-de-castellar/

A las muchas manifestaciones de pésame que con tan triste motivo habrá recibido la distinguida familia Caries Tolrá, unimos la nuestra muy sincera deseando que el alma de la virtuosa dama goce el premio eterno á que se hizo acreedora.

El Ayuntamiento de San Esteban de Castellar ha encargado á los talleres de don Alfredo Santamaría, de ésta, una artística corona mortuoria en bronce y de gran tamaño, destinada á la memoria de la señora viuda de Tolrá,
Dicha corona lleva esta inscripción: «Sant Esteve de Castellar, á sa il•lustríssima marquesa>>

La Vanguardia no era un mitja periodístic particularment ‘amic’ dels Tolrà, més aviat tot el contrari.

La Veu de Catalunya, amb la ploma magistral de Manel Folch i Torras, reflectia el reconeixement públic a l’Emilia Carles Tolrà , marquesa de Sant Esteve de Castellar.

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/37559/rec/4

Cabrils ja fa molts anys dedicava un carrer a la seva memòria, a Castellar del Vallès, sembla que novament es torna a plantejar la possibilitat de posar el seu nom en algun carrer i/o avinguda.

És de justícia agrair també l’excel•lent tasca d’investigació que duia a terme el mestre i amic Manuel Navas Ortiz.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES FRANCISCANES DELS SAGRATS CORS DE JESÚS I MARIA DE TIANA. EL MARESME. CATALUNYA.

Havíem començat una recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, fins aquella data, retratàvem els edificis ‘monumentals’ que la Mancomunitat de Catalunya aixecava – contra la manifesta voluntat del REINO DE ESPAÑA - , i dels que s’alçaven en el breu període de llibertat i democràcia que representava el govern de la II República, enderrocat ‘manu militari ‘ pels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco.

No teníem – ni tenim – intenció de polemitzar sobre les ‘aportacions’ de la dictadura franquista en el àmbit de la cultura i l’educació, és notori però, que els ‘seus aliats’ no deixaven precisament caure llibres, llibretes i objectes escolars sobre Gernika, Barcelona,.., i tantes i tantes poblacions, oi?.

El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina d facebook ‘ Tiana, recuperant la història’ , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, publica en relació al col•legi de les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Tiana a la comarca del Maresme; van sol•licitar al bisbe Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 23 de febrer del 1887 el permís i l’autorització per fer una fundació a Tiana dedicada a l’ensenyament d’infants i adults.

La instancia anava signada per la superiora i rebia el suport del rector de Tiana i de trenta-tres veïns de la localitat.

Es van instal•lar al carrer de Sant Domènech i van fundar el col•legi el dia de Sant Jordi.


L’1 de maig del mateix any van començar les classes, amb una matricula de 58 nenes grans i 40 pàrvuls.



El 26 de març del 1889 es van reunir el Sr. Josep Fàbregas Caneny i Suñé i el seu fill Pere Fàbregas Caneny i Aguilar amb la mare superiora, que davant notari va adquirir mitjançant emfiteusi un terreny que era part de la terra anomenada “Gleva de la Casa”, per edificar-hi.

El 22 d’abril es va beneir el terreny, s’hi va col•locar la primera pedra i a continuació s’hi va començar a treballar a un fort ritme, de manera que el dia del patrocini de Sant Josep, el dijous després de l’octava de Pasqua, la comunitat es va poder traslladar al nou edifici, fet pel mestre d’obres Isidre Reventós i Amiguet (Barcelona, 24 de juny de 1849 - 3 de juliol de 1911), finançat per Concepció de Ventós i situat a la gleva de Can Caneny, al camí de la Conreria.


El 3 de juliol del 1894 es van inaugura la capella i la campana, capella que va ser substituïda el 1930 per un altre construïda al pati d’entrada de la casa.

Teníem ocasió de visitar la Capella de la Immaculada l’any 2013 el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/capella-de-la-immaculada-de-la-casa.html


Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, està clar que per arreu, tant al petits nuclis, com als pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia un o més edificis escolars – en aquella època l’educació era segregada -; hem d’evitar que se’n perdi la memòria, com pretenen les ‘Autoritats’ que no han consideren ‘habitualment’ que els centre escolars siguin considerats ‘monuments’, honor que SI atorguen per exemple a les barraques de pedra seca.

Qui perd la memòria per l’ identitat.

Està clar que al REINO DE ESPAÑA, avui 14.06.2017 en tornarem a tenir una prova, s’aplica sempre allò del LOCO CONOCIDO , o lo malo conocido que bueno por conocer

Esperem les vostres imatges i/o dades relatives a les escoles anteriors a la dictadura franquista, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , aquesta és/serà una forma senzilla i ‘eficient’ de fer país. Disculpeu la reiteració però, en matèria del Patrimoni Històrica i/o Artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, segur que sense tenir-ne consciència s’afegeixen als que treballen de forma massa eficaç per desgracia de tots ACTIVAMENT EN CONTRA.

L’edifici de l’Ajuntament de Tiana, com en moltes poblacions de Catalunya, havia acollit l’escola pública.