dilluns, 25 de setembre de 2017

ELS CAMINS DEL SENYOR. LA CAPELLA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE LES VICTÒRIES DE MAS BADÓ. SANT QUIRZE DE SAFAJA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Anàvem a Moià , la Rosa, l’Assumpció, la Montse, la Maria Jesús i l’Antonio, com és ‘bon costum’ feia una parada ‘cultural’, en aquesta ocasió a la capella de la Mare de Déu de les Victòries (1962), obra de l’arquitecte Joan Barangué Tusquets ( 1931 + Barcelona, 3.11.2006) ,que va ser arquitecte municipal de Granollers en els anys 60 i 7. S’hi celebrava un casament i tenia el goig de poder saludar a l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934).
http://www.ccma.cat/324/mor-joan-barange-larquitecte-municipal-de-granollers-dels-anys-60-i-70/noticia/38620/


De l’autoria en donen informació errònia :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29485
Aquesta capella es va construir l'any 1962 sota la direcció de l'arquitecte J. Tusquets.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0236684.xml
L’antic Mas Badó té prop seu una moderna capella de la Mare de Déu de les Victòries (1962), obra de l’arquitecte J. Tusquets.

Sou pregats de fer-los-ho saber per tal que en faci la correcció pertinent.

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), explica que hi havia una primitiva capella, annexa al mas Badó, que es va aixecar l’any 1885, que dissortadament com una majoria de monuments de Catalunya, patiria les reaccions derivades de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, entre els anys 1943-45 va ser arranjada i àdhuc ampliada.


Maria Badó Cortès, regala a la capella la imatge de la Mare de Déu de les Victòries, còpia fidel de la que presideix el Santuari de Cuapa, del districte de Managua, a Nicaragua. En aquells anys mas Badó era encara un Sanatori Antituberculós.

Lluis Badó Noguera ( 1921 + 1986), i la seva esposa Anna Torras Margenat, foren el promotors de l’actual capella, que s’inaugurava ‘oficialment’ a la Missa del Gall, la vigília del Nadal de 1962, mentre es feia la benedicció per part del rector de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Safaja, mossèn Pere Fargas Roca ( Castellterçol, 21 de juny de 1918 + Vic, 28 de gener de 1994 ) . Queia una nevada que ha esdevingut llegendària, tant, que molts dels assistents van haver de passar la nit al aleshores Hotel Badó.

Actualment l’antic mas, Sanatori i més tard hotel, és una casa de colònies de la societat Rosa dels Vents.

http://www.masiamasbado.es/historia-de-mas-bado/

La capella, de propietat privada, encara té culte regular tots els diumenges i festes de precepte, i també ocasionalment per celebrar-hi casaments, trobades familiars, o d’institucions.

El dissabte 23.09.2017, tenia ocasió d’agrair les moltes fineses que ha tingut amb mi al llarg dels anys, l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934). Gràcies, mestre!

diumenge, 24 de setembre de 2017

DE L’ESCOLA MARC VILADOMIU SANTMARTÍ AL CEIP PRINCESA LÀSCARIS. CASSERRES. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

En la nostra visita a Casserres per documentar l’escola publica anterior a la dictadura franquista, ens trobàvem ‘ una de cal i una de sorra’, l’escola, ara anomenada CEIP PRINCESA LÀSCARIS continua activa, dissortadament però, la Fonda Alsina ( 1923 + 30.05.2017 ) tancava recentment, sembla de forma definitiva i irreversible
https://hostals.blogspot.com.es/2017/05/fonda-alsina-casserres.html

Uns metres abans de la Fonda Alsina, i per la mateixa mà, advertia un rètol ‘ Dispensari Municipal ’ , i em confirmaven que l’edifici havia format part de l’escola de la que en fou promotor Marc Viladomiu Santmartí ( Viladomiu Vell, Gironella, 1871 + Barcelona, 22.04.1933 ) essent autor del projecte tècnic l’ arquitecte , Emili Porta i Galobart (1901-1965). https://drive.google.com/file/d/0B3vmtnYvvK2sbHZOVHpzX2tqRW8/view



No en trobava cap dada al Mapa de Patrimoni, ni al llistat de ‘monuments’ de Casserres.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08049

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Casserres

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.

Si sabeu d’algun mitjà català que publiqui en llengua catalana , i que pugui estar interessat en aquest tema , agrairem infinitament que els hi feu arribar amb prec de publicació.

Gràcies.

Si us agrada compartiu-ho almenys amb dues persones més

dissabte, 23 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES . EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb les restes de l’església del Sant Pere i del Castell de Madrona al fons, o feia en una posició diferent a la que l’any 1913 hi feia Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny de 1923). Avui, quasi enrunada, s’alça encara la casa coneguda com l’Hostal de Madrona, que atenen a la fotografia que contradiu el text de la fitxa 14 de 113 del Catàleg de Masies , no existia en aquella data :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf




Patrimoni Gencat ens explica que l'església de Sant Pere, era un edifici d'una nau coberta amb volta de canó, absis rodó i construïda directament sobre la roca. Tenia un arc presbiteral i un arc toral de mig punt. Actualment la teulada ha desaparegut, a l'igual que la volta i el mur de migdia de l'església. L'absis i la nau fins a l'arc toral estan orientats a llevant. La porta es troba al frontis, descentrada degut a la presència d'una voluminosa punta de roca que avança per davant del frontis amagant-lo en part; és d'arc de mig punt adovellat, més baixa a l'exterior que a l'interior. Més amunt de la porta hi ha una finestra geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a la cara interior; la columna que té al centre no té base, és un prisma quadrangular amb els angles a bisell i el capitell té forma trapezoïdal decorat amb dos bossells. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada adovellada i un altre més baixa d'una esqueixada i amb sortides rectangulars. El mur exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arquets cecs en series de dos entre lesenes que tenen forma de semicolumnes, les quals arrenquen d'un alt podi. A l'absis hi ha dues pedres esculpides, segurament provinents d'un altre edifici, on es representa una tija ondulada amb fulles de palmeta emmarcada a dalt a baix per un fris de dents de serra. Damunt del mur de tramuntana, i seguint la direcció del carener de la teulada, hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.

A l'interior encara son visibles les restes de la cripta que, segons Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 estava coberta amb volta d'aresta. Degut a l'existència de la cripta el presbiteri queda elevat. El parament és de carreus ben tallats i units en fileres regulars.

Al presbiteri de la nau central hi ha les restes de pintures murals, molt degradades, on es poden veure algunes figures molt borroses i restes de la decoració en bandes, tot en tons vermellosos i grocs. Segurament són del segle XIV-XV.

Al museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserven tres semicapitells que provenen d'aquesta cripta; en un hi ha decoració vegetal i té la inscripció "URIM", en l'altre es representen dos centaures enfrontats i en el tercer es pot veure la inscripció "MIRUS ME FECIT" i un home barbat, dempeus, amb els braços doblegats i alçats i amb un barret del que surten unes tiges que ell agafa amb les mans.

L' església ‘ vella’ de Sant Pere de Madrona pertanyia a la Canònica de Solsona, per donació feta a la mateixa per Armengol (o Ermengol) V d'Urgell, anomenat el de Mollerussa ( 1078 - Lleó , 1102 ), va ser comte d'Urgell entre (1092-1014 de setembre de 1102)a la seva dona María Pérez, filla de Pedro Ansúrez (c. 1037-Valladolid, 1118) Comte de Liébana, Carrión i Saldaña, i senyor de Valladolid.

Del castell en queden restes del setial, confoses amb les de l'antiga rectoria, feta sobre els vells murs.

El Josep Olivé Escarré té una extensa col•lecció de fotografies de Catalunya ( + de 2600) en color 13 X 18 , si esteu interessants podeu adreçar-vos a l’email coneixercatalunya@gmail.com , insisteix en aparèixer per evidenciar que els indrets son accessibles fin per a persones de la seva edat, 91 anys.

MASIA DE LA CODINA I CAPELLA DE SANT MAMET. PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren Savall, Vallès Occidental, 2 de maig e 1926) des de l’era de la magnifica casa pairal de la Codina formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa està coberta amb una volta de creueria. A la façana principal es troba a la planta baixa la porta d'arc rebaixat, al primer pis tres petits balcons amb la pedra que fa de base motllurada i al segon pis un balcó al centre i una finestra per banda. Totes les obertures dels pisos superiors són allindades. La casa té diversos cossos annexes.




Adossada a la casa pairal es troba la capella, advocada a Sant Mamet (*), d'una nau coberta amb volta apuntada. L'absis és pla. Als peus es troba, a un nivell lleugerament superior al del terra, el cor, construït l'any 1855. A sobre de la llinda d'una porta interior hi ha la següent inscripció: "Reberen Joan Codina Prevere any + 1813"


Fotografia del interior de Joan Carol Gilibert i Jaume Cuadrench i Bertran

(*)http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/01/sant-mamet-recupera-el-seu-espai-la-via.html

Pàgina 7/228 de http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Al costat de la masia hi ha el cobert, una edificació rectangular de dues plantes. A la façana hi ha sis grans obertures porticades, tres a la planta baixa amb arc rebaixat, i tres a la primera planta amb arc de mig punt. A la façana posterior hi ha dos contraforts.

Malgrat l’antiguitat de la masia es remunta al segle XV segons mossèn Antoni Bach i Riu, ( 1917 + 31.10.2014 ) a la façana sud i en una lateral, apareix una data : "JOSEPHCODINA 1732".
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu

Pinell de les églises és una denominació subjectiva, dit això, honestament pensem que s’ajusta més a la realitat que allò de ‘les mil masies’.

Si teniu més dades de la casa i/o de la capella, sou pregats de fer-nos-hi saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Teniu imatges de la capella de Sant Josep de la masia la Castellana?.

divendres, 22 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE LA COLÒNIA PONS. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperàvem trobar més col•laboració de la ciutadania; assolíem quasi les 1200 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya i tenia coll avall, que llevat de comptades ocasions, ens caldria trepitjar, amunt i avall Catalunya, esperant trobar un interlocutor que ens pogués explicar de viva veu, on és o era, l’escola, publica, privada, confessional ,..., abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Llegia que Josep Torres i Argullol (Sallent, Bages, 1850? — Montevideo, 1909) fou l’autor de l’església de Sant Josep de la Colònia Pons , construïda a l'any 1877, per encàrrec de Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893). Josep Torres i Argullol pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a d’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort http://enciclopedia.cat/EC-FE-0233201.xml

Hom pensa que l’edifici del Convent, escola de nenes i ‘casa de les noies’ aixecat l’any 1893, annex a l’església es obra d’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949). Com també el que es troba al seu davant.



Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,..., també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides. Aleshores l’església catòlica catalana va estar amatent a satisfer aquella demanda, aquest fet no el pot esborrar res, ni la infame ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’
http://www.unizar.es/ice/uez/wp-content/uploads/2008/11/iglesia-carta-colectiva-obispos-1937.pdf

Les Colònies, Industrials, Agrícoles, Mineres,.., de Catalunya, son un dels ‘grans forats negres’ de nostra patrimoni històric i/o artístic, esperonem a TOTS els catalans a participar en aquesta tasca de ‘recuperació de la memòria històrica’.

José Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, Reino Unido; 28 de març de 1858 - Barcelona, España; 3 de desembre de 1934), era nomenat I Comte de Fígols, El 25 de febrer de 1909 pel monarca Alfonso XIII

Eusebi Güell y Bacigalupi, (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918), era nomenat I Comte de Güell, el 20 d’octubre de 1910 pel rei Alfonso XIII

Lluís Gonzaga Pons i Enrich (Manresa, 2 de febrer de 1844 - Barcelona, 1921), malgrat que l‘any 1908 va oferir un gran banquet al rei Alfons XIII que sojornava a la Torre Nova, de la Colònia Pons, no rebé cap títol nobiliari.

Idèntic pagament rebrien Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) i Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 1881- 1965), ambdós gestors de la Colònia Sedó d’Esparraguera.

Curiosament Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), Conseller de la Generalitat republicana i President de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980, era nomenat I Marques de Tarradellas, , el 24 de juliol de 1986 pel rei Joan Carles I

Déu cega als que vol perdre.

dijous, 21 de setembre de 2017

CASA JOSEP MARIA MASRAMON VILALTA & MARIA DEL TURA DE VENTÓS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Sempre s’ha dit que París ‘bé val una missa’, Olot, la capital de la Garrotxa, té un valor que es podria mesurar en ‘caminades’, en les que els ulls no es cansen d’admirar el vast patrimoni històric i/o artístic que malgrat la general estultícia que Catalunya pateix des d’antic, s’ha pogut ‘salvar’, en aquesta ciutat famosa per la fabricació artesanal/industrial de ‘sants’, l’autèntic miracle és sens dubte la quantitat i qualitat del patrimoni històric i/o artístic que s’ha pogut conservar fins al dia d’avui.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=6&pos=58

L'any 1913, Josep M. Masramon Vilalta ( Sant Boi de Lluçanès, Osona , 1877 , Barcelona, 21.05.1939 ) encarrega a Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935 aquesta vivenda unifamiliar a l'eixample Malagrida d'Olot. http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/masramon-i-vilalta-josep-maria

Quan a la descripció reprodueixo; casa de planta baixa, soterrani i dos pisos, destinada a vivenda familiar, situada en un eixample que aleshores s'estava definint com a ciutat-jardí.

En aquesta obra Masó s'envolta d'artesans com els germans Coromina de La Bisbal, responsables de la ceràmica tant de l'interior com de l'exterior, els vitrallers Rigalt i el serraller Ramon “Nonito" Cadenas i Caballer (Sant Vicenç dels Alls, 1876- Girona, 1930). Igualment recorre al treball d'artistes de primera línia com Esteve Monegal Prat (Barcelona, 1 de maig de 1888 - 23 de desembre de 1970), autor de l'escultura del frontó del porxo i Fidel Aguilar Marcó (Gerona, 20 de julio de 1894 - Gerona, 21 de febrero de 1917), autor dels relleus de guix de l'interior. El mateix Masó dibuixa els caps de cavall en terra cuita del porxo d'entrada que executarà J.B.Coromina.

http://totbisbal.com/entrevistes/coromina/

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2006/0234_010.pdf

L'edifici malauradament ha patit greus alteracions tant en l'estructura interna com en els elements decoratius. Les dues vivendes que preveia el projecte han esdevingut tres, al dividir-se el dúplex de la planta baixa i pis en dos habitatges, suprimint l'escala. Pel que fa als elements decoratius, han desaparegut els caps de cavall i l'escultura de la pau del porxo i també els esgrafiats.


La casa és reformada l'any 1970 i de nou el 1985. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels arquitectes que duien a terme les reformes.

Patrimoni Gencat diu que la casa és una de les obres més importants de Rafael Masó, corresponent al període més àlgid de la seva producció (1912-1922), quan la seva arquitectura es depura al màxim i es despulla dels additaments innecessaris alhora que es connecta amb els moviments més renovadors del moment.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10178

Olot té un ‘tresor’ en el seu patrimoni històric i/o artístic, que tot just ha començat a ‘explotar’ amb l’Itinerari Modernista.

dimecres, 20 de setembre de 2017

ESCOLA SANTA VICTÒRIA DE VALLCANERA. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

És una ‘caixeta de sorpreses’ aquest indret de Vallcanera del llatí valle canaría, ‘vall de canyes’.

Llegia que l’any 1873 els veïns de Vallcanera comencen el procés de segregació de Riudarenes per ajuntar-se a Sils, la qual cosa aconseguiran el 1875.

L’any 1929 es construïen unes escoles sobre un terrenys cedits pels hereus de Rafael Baster, receptores de donatius i suport per part de les germanes Baster, que van aportar un important contingent de material destinat a condicionar el col•legi l’any 1933.

Em quedaven però algunes preguntes pendents ?

1. ESCOLA O ESCOLES ?. nens i nenes ?.

2. Quina accepció tenia, Pública, Privada,confessional ?.

3. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?

4. Qui era l’Alcalde en aquells anys de la Dictadura de Primo de Rivera ?.

5. Qui es va encarregar de la rehabilitació ?. Arquitecte, estudi ?



Fotografia del bloc a Sils com més serem més riurem.


La descripció tècnica ens diu : Edifici de planta rectangular i dos pisos situat sobre un petit monticle que es salva per unes escales. La façana principal té dues portes laterals i una finestra central. Al primer pis, hi ha una porta amb balcó de ferro forjat. Les dues parets laterals tenen quatre grans finestres a la planta baixa del costat dret i una altra al costat esquerre i, al primer pis, quatre exactament iguals. La façana posterior té un porxo adossat amb sostre de revoltons de rajol amb dos arcs de mig punt cantoners i una porta d'accés a l'edifici. El parament està arrebossat i les obertures emmarcades i pintades de diferent color. El terrat té barana d'obra que corona tot l'edifici.

ha estat rehabilitat l'any 2010 com a centre cívic.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca de la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

Trobava alguna ‘ nova’ dada :

HEMEROTECA DE LA VANGUARDIA. Edición del miércoles, 29 septiembre 1920, página 5
Escola Santa Victòria de Vallcanera. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/12/24/pagina-5/33301624/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20Escuela%20de%20Sils

http://www.sils.cat/media/sites/23/vallcanera2010.pdf

Hom pensa que l’arquitecte va ser l’ Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/22/sils-inaugura-reforma-lantiga-escola-vallcanera/394968.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.