dijous, 8 de desembre de 2016

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DE CAN MONER. MARTÍS DE DALT. ESPONELLÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

El 28.11. 2016 tenia ocasió de visitar Can Moner, al veïnat de Martís de Dalt, al terme d’Esponella, a la comarca del Pla de l’Estany, el propietari WILHEM EGER ‘ el noruec amable’, em deia que no ‘troben’ la clau de la Capella de la Marededéu dels Dolors, edificada al segle XIX, això no en permetia accedir al interior on hi ha l’altar original de fusta pintada, la fornícula decorada amb la Marededéu dels Dolors, les parets laterals amb gravats francesos del segle XIX, sobre el Via Crucis, un petit confessionari , obertures amb vitralls de l’artista escocès Charles Bannerman, i una campana de l’any 1883 al campanar.


Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu GavÍn) rebia una fotografia del interior feta pel Josep Sansalvador Castellet el 7-X-2001, amb el següent peu; Capella de la Marededéu dels Dolors de Can Moner, Martís de Dalt (Esponellà) Pla de l’Estany.


Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que es conserva – encara – al nostre país, és feina de TOTS ELS CATALANS, incloc en aquest ‘categoria’ al WILHEM EGER ‘ el noruec amable’

dimecres, 7 de desembre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU. CAMALLERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església parroquial de Camallera advocada a Sant Bartomeu.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana. Fou objecte d'una reforma efectuada a mitjans del segle XX que va amagar les restes de l'edifici original i va canviar l'orientació de la nau. Així doncs, el primitiu temple romànic amb absis semicircular orientat a llevant, fou transformat en el creuer del temple actual, amb l'antic presbiteri reconvertit en capella lateral. Alhora, amb l'ampliació de l'edifici cap al sud mitjançant la construcció d'una nova nau, l'església presenta una planta assimilada a la creu llatina. La nau principal està coberta amb volta de canó, inclòs el presbiteri actual, mentre que el transsepte presenta la volta lleugerament apuntada, amb l'antic absis cobert amb volta de quart d'esfera. La cúpula, sostinguda per petxines i situada a la intersecció entre les dues naus, presenta un tambor cilíndric amb diverses obertures. La comunicació entre els espais es fa a través d'arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra motllurats. Als peus de la nau principal hi ha el cor i a l'absis, la porta que dóna accés a la sagristia, presenta la llinda gravada amb l'any 1741. L'accés a l'interior del temple no es va canviar amb la reforma contemporània i es continua fent pel costat de ponent de l'actual transsepte. La façana principal presenta una portalada rectangular amb l'emmarcament de pedra, coronada per un frontó triangular i emmarcada amb pinacles rematats amb relleus circulars, i per sobre, un rosetó adovellat amb reixa de ferro. Ambdues obertures estan integrades dins la decoració que guarneix la façana. Un petit plafó integrat al parament recorda la reforma efectuada l'any 1951 per l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014). A l'extrem sud hi ha el campanar, amb la base quadrangular bastida amb pedra ben escairada i la resta construït en totxo. Presenta una alçada considerable, amb obertures d'arc rebaixat a la part superior i coberta piramidal.

Llegia – les esglésies malacostumen a trobar-se tancades- que a l'interior del temple, destaquen les pintures al fresc de la cúpula, obra de Josep Maria Prim i Guytó (Barcelona, 1907 – 1973). També destaca una làpida de pedra situada damunt la porta d'accés al cor, gravada amb caràcters gòtics i la data de 1343. L'absis de la primitiva església és en l'actualitat la capella del Roser.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.

dimarts, 6 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE VERGES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

llegia que previ enderrocament del Castell de Verges es va construir a principis de segle XX l'edifici que acollia l'Ajuntament i les Escoles de Verges. Tant la composició simètrica de la façana com la distribució interior, segueixen les pautes d'un estil neoclàssic. Tant per les seves dimensions com per la seva sobrietat, l'edifici es va adaptar a les altres edificacions que configuren el centre urbà.

Amb esperit de modernitat la República desenvolupà una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i l'edifici de Verges, són exemples d'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernacles de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època. De l'Ajuntament de Verges cal destacar la façana esgrafiada i el motlluratge de cornisa i frontó.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Verges&page=4&pos=31

En el plànol conservat, signat per Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014) l'any 1965, la planta baixa es destinava a escola i la planta pis a les dependències de l'Ajuntament i a 3 habitatges pels mestres. Suposem que aquest plànol respon a un projecte de reforma.

Actualment, l'edifici de la Placeta acull les dependències municipals, perquè l'any 1972 es va construir un nou edifici escolar (CEIP Francesc Cambó) vegeu reg. 5056.

L’escola pública de Sant Jordi Desvalls, fou projectada l’any 1932 , per l’Emili Blanch i Roig , (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) que figura a la llista dels arquitectes que patien la represàlia del , franquisme : http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

A l'Empordà en aquella època treballaven força els arquitectes, Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996 ) i l’Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Verges , ho preguntarem al seu alcalde alcaldia@verges.cat

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dilluns, 5 de desembre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. CRESPIÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de Crespià s’assolia al cens de 1857, amb 728 ànimes, al tancament del de l’any 2014 eren 245 habitants.

A l’arxiu del COAC de Girona :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Crespi%C3%A0&page=1&pos=1 Crespià té una migrada presencia i els nuclis de població que l’integren CAP.

M’aturava per retratar l’església parroquial, advocada a Santa Eulàlia, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular estructurada amb una nau central principal i dues laterals de construcció posterior. La portalada principal és l'original romànica, del segle XII, amb diferents ampliacions que responen a l'obra de fortificació duta a terme. Presenta quatre arquivoltes de mig punt en degradació. Els arcs són fets amb dovelles i els brancals són de pedra ben tallada. L'arc exterior presenta un guardapols motllurat. Els arcs arrenquen d'una línia d'imposta de pedra motllurada que ressegueix horitzontalment tot el conjunt. L’ intradós és cec sobre una llinda de pedra d'una sola peça. Sobre la porta hi ha un finestral amb arc de mig punt fet amb dovelles motllurades. Al damunt de l'arc hi ha un guardapols amb un fris dentat i per sobre d'aquest una mènsula que dóna unitat al conjunt, amb una figura humana, una pinya i un altre motiu en relleu.


A l'extrem meridional es conserva una torrella de defensa. És de planta circular i presenta una peanya en forma de mènsula feta amb pedra, murs de rajol corbat amb quatre petites obertures i coberta amb una cúpula de filades horitzontals de rajol. Exteriorment, sobre la cúpula, hi ha una senzilla creu metàl•lica.

A l'altre costat de la façana s'alça l'imponent torre quadrada que substitueix l'antic campanar d'espadanya del qual en resta la base.

A la part posterior es pot observar l'absis original, amb la primitiva ornamentació de tipus llombard, sobrealçat amb un element de fortificació que l'ha convertit en torre de defensa.

La vila apareix documentada en un precepte Reial de l'any 834. En els primers temps l'església estava sota l'advocació de sant Marc i posteriorment sota la de santa Eulàlia de Mérida.

L'edifici del segle XII ampliat durant el segle XVI i següents, amb les naus laterals i voltes. Conserva vestigis del temple originari. En aquest sentit cal remarcar la portalada amb quatre arquivoltes en degradació i l'absis que presenta una finestra i un fris dentat damunt mènsules.

Llegia que ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'any 1936 és ‘perderen’ els retaules barrocs. Desconec si ‘es perderen per a TOTHOM’

Com succeeix dissortadament en aquests poblets de la Catalunya ‘real’, no trobava cap persona per a preguntar-li on estaven les escoles públiques abans de la dictadura franquista. A Crespià les aules estaven instal·lades al carrer de les Escoles, entre l'edifici de l'antic Hospital (ara Ajuntament) i can Porcioles, fins a la construcció de les Noves Escoles, inaugurades l'any 1962.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTS.

diumenge, 4 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLADÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que la primera notícia documentada de l’església de Sant Feliu de Lladó, data de l'any 1017, tot i que existia abans l'any 1109 fou donada al priorat de Santa Maria.


L'edifici que es pot veure el feu construir el prior Tomàs Verdaguer ( 1737-1780), nascut a primers del segle divuitè a Sant Martí Vell, prop de Girona. Clogué uns brillants estudis acadèmics guanyant-se la borla doctoral en teologia i el bisbe de la diòcesi, Baltasar Bastero, li conferí el càrrec de secretari particular. L'any 1737 el prelat el va enviar a Roma per a resoldre diferents assumptes de la mitra. Durant la seva absència, el 29 de setembre de 1737 moria el prior Miquel Duran. El prelat va recomanar pel nou càrrec de prior el seu secretari Tomàs Verdaguer, que ja com a auxiliar del bisbe Bastero se'n feia molt mereixedor; així les coses, el prior electe el 17 de febrer de 1738 prengué possessió del càrrec per procura. Mentrestant el bisbe Bastero el nomenà vicari general de la diòcesi. Per atendre diversos assumptes relacionats amb la mitra hagué d'estar algun temps absent de Lladó. Per fi, retornat a la comunitat lladonina començà a resoldre els assumptes jurisdiccionals pendents i de prebendes endarrerides, tant de la Col•legiata de Santa Maria com de l'església de Sant Feliu, com el bisbe de Perpinyà que volia proveir la prepositura del Vilar que feia anys que estava adscrita a la prebenda de Lladó. Portat el plet a París els furs i raons del monestir de Lladó prevalgueren mercès a la vindicta que va fer-ne el seu prior. Però més tard sorgiren desavinences entre la mitra i el Priorat de santa Maria ja que es volia suprimir la dotació de l'avui Col•legiata de Lladó per a reforçar la dotació de la Seu Gironina. El prior Verdaguer, una vegada més, hi oposà unes grans dosis de raonament que serviren com a rèplica vàlida i convincent a les pretensions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796) de la Seu de Girona. Cap a mitja centúria el prior Verdaguer cregué necessari aixecar una nova església d'acord amb la creixença de la vila per atendre les necessitats religioses. Planejada la nova església, el poble acollí positivament la sol .licitud del prior i ja el 27 de març de l'any 1758 es va poder habilitar al culte la nova església, amb espaiosa nau que, realment, obria el cor a nous horitzons de vida cristiana.

El prior Verdaguer deixà escrites unes memòries històriques estudiant les institucions i capellanies vinculades a la prebenda de Santa Maria de Lladó. Las seva profunda pietat li féu escriure un Tríduum de desgreuges a practicar durant els dies de carnestoltes. El prior Verdaguer traspassà el 28 de setembre de 1780

Sabem per un carreu gravat que la nova església es començà l'any 1758. la inscripció diu així "INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII".

L’any 1761, les obres ja deurien haver acabat perquè aquesta data està inscrita en la façana flanquejant la porta.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Feliu es troba a cent metres del nucli antic del poble. L'actual temple és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal en l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures. Més amunt s'obre un rosetó. El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa es troba a l'altre costat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638

El Josep Salvany Blanch visitava Lladó l’any 1912, i pel que sembla no retratava aquest temple, que perdrà la funció parroquial l’any 1929, en benefici de l’església de l’antiga canònica advocada a Santa Maria.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Llad%C3%B3/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Tampoc en trobava imatges a : http://postalsantigues.cat/llado/

Ho preguntaré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una fotografia de data 6-VI-1982. Antiga Església Parroquial de Sant Feliu. Lladó. Alt Empordà


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels motius que aconsellaven aquest canvi que comportarà la degradació d’aquest edifici magnífic.

dissabte, 3 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DEL MAS VALL-LLOVERA DE TONA. OSONA

Rebia unes imatges del Claudi Pagès Puig, premi Mil•liari de Tona 2016, amb el quin el goig de col•laborar en la recerca dels edificis religiosos d’aquesta població i el seu rodal.




Llegia amb tristesa que la documentació del mas no s'ha conservat, Vall-llobera, com a topònim, apareix documentat l'any 1008. S'esmenta a la documentació d'altres masos, com als anys 1277 i 1312 en unes vendes al Planell.

Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits dels seus territoris, establint-se una concòrdia el 1806. Un hereu del mas, Josep Llovera, va ser batlle de Tona els anys 1776 i 1784.

Demanava imatges actuals de la capella, la casa és avui un equipament rural : http://masvall-llovera.blogspot.com.es/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM

divendres, 2 de desembre de 2016

CASTELL DE VILOPRIU. ESCOLES. AJUNTAMENT. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Retratava el castell-palau de Vilopriu que es troba situat a la part més alta del nucli, on forma un conjunt amb l'església de Sant Pere i la muralla. La descriciño de patrimoni Gencat ens diu que és un gran edifici d'estructura complexa, de planta rectangular amb pati central. En l'actualitat es conserva, fonamentalment, el mur meridional, una torre de planta rectangular en l'angle sud-est, l'ala est i part del mur occidental. La façana principal s'obria a la banda sud. Se'n conserven dues finestres coronelles gòtiques. També hi ha una porta d'arc rebaixat, on figura la data del 1820. L'interior d'aquest sector ha perdut el sostre i el pis, tot i que encara es poden observar el pati central i l'escala de comunicació amb el primer pis. La torre angular i la part oriental del castell són les parts millor conservades, tot i que la seva adaptació per a funcions diverses (abans escoles, actualment Casa de la Vila) ha fet que experimentin modificacions notables en llur estructura. Fa pocs anys l'Ajuntament endegà un nou procés de restauració de l´edifici. Encara avui, el conjunt de l'església i el castell, amb els seus murs atalussats i espitllerats, constitueix la imatge més característica del nucli de Vilapriu.


Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.