dimecres, 28 de setembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT – VEDRUNA A BELLPUIG. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Cercava dades de la presència de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna a Bellpuig, i a la pàgina : http://vedrunabellpuig.blogspot.com.es/2014/04/160e-aniversari-de-la-nostra-escola.html

Trobava ; la nostra història comença pels voltants del 1845 quan Jaume Ripoll Vilamajor ,(Preixana, Urgell, 1775 — Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843 ) canonge de Vic i fill de Bellpuig, preocupat per elevar el nivell d'instrucció i cultura religiosa del poble i proporcionar educació i instrucció a les nenes, es planteja la possibilitat de portar un grup de germanes perquè duguessin a terme aquesta tasca, compartint així aquest projecte amb mossén Josep Miró i Vilamajor, cosí germà de Jaume Ripoll i. Vilamajor, , també canonge de Vic.

Jaume Ripoll deixa tots els seus béns per fer possible aquesta fundació: la casa del carrer Sant Roc, cinc parcel•les de terra de conreu en diferents indrets i una quantitat en metàl•lic pel manteniment de les germanes i l'ensenyament gratuït de nenes pobres.

En morir Jaume Ripoll, el seu cosí Mn. Miró va parlar amb Joaquima de Vedruna de la proposta del seu cosí, qui delegà en la germana Veneranda Font doncs la seva salut ja era molt precària.

Parlaren després amb el rector de Bellpuig, MN. Baltasar Alzamora qui es comprometé a pagar 70 lliures cada any mentre visqués i mil lliures en el moment de la seva mort.

Després de parlar amb l'alcalde de la vila qui acollí molt positivament la seva proposta , el dia 19 de març del 1854, comptant amb la col•laboració i entusiasme de tot el poble, s'inicià l'activitat escolar de les Germanes Carmelites de la Caritat al poble de Bellpuig.

Les primeres germanes que formaren part d'aquesta comunitat foren: Eugènia Molist de 27 anys, com a professora, la mestra germana Maria Saborit de 23 anys i l'ajudant germana Assumpta Pol de 26 anys.

Així doncs, L'escola Vedruna de Bellpuig, de titularitat pública en els seus orígens, va ser possible gràcies a la confluència de quatre coordenades:

l'existència del llegat econòmic d'un eclesiàstic

la cooperació parroquial

la voluntat de l'Ajuntament i

el tarannà pràctic de la congregació de germanes Vedruna

Celebrem doncs el 160 è aniversari de la nostra escola, agraint el caràcter emprenedor de Joaquima de Vedruna i de tots aquells que han fet possible els inicis i la continuïtat de la nostra escola.



Podeu ampliar dades a : Acompliment de voluntats del canonge Ripoll i Vilamajor, vist a través de l’epistolari , per Ramon Miró i Baldrich

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dimarts, 27 de setembre de 2016

CASTELLARNAU - TORRE BERARDO I LA CAPELLA DE SANT JOSEP. SABADELL.

Visitava mansió senyorial del segle XIV situada al terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental, la masia dita de Castellarnau, i coneguda també com a Torre Berardo. M’hi portava tant el desig de retratar la Capella advocada a sant Josep, com el fet de comprovar que sortosament torna a exercir com a Restaurant.


La descripció tècnica, que fil per randa incorpora també la pàgina http://castellarnau.es/ ens diu :

Conjunt format per la masia de planta baixa i pis, una torre de defensa adossada a la cara est i una capella advocada a Sant Josep. El mas té teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'accés es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestrals de tradició gòtica amb caps humans esculpits. A la cuina hi ha un portal d'estil renaixentista i el celler té arcs de sustentació.

La torre és de planta quadrada i té una alçada de 16,91 metres. Consta de planta baixa i quatre pisos i està rematada per un terrat. La torre es feta amb cantells de carreus, excepte els darrers metres que foren aixecats posteriorment amb obra de terrisser. A la segona finestra de la torre hi ha l'anagrama IHS amb la inscripció "Montserrat Borrell, 1575"


Aquest mas és conegut pel nom de Torre Berardo però inicialment tenia el nom de Castell Arnau. La primera referència documental és del 1310, quan era propietari Simó de Castell Arnau. El castell pertanyia a la jurisdicció del terme de Terrassa i a la parròquia de Sant Julià d'Altura. La família Borrell la va comprar l'any 1325; Narcís, un membre d'aquesta família, es va casar l'any 1462 amb l'hereva de la masia Can Maduixer de Terrrassa. Aquestes dues famílies són protagonistes d'un fet mig llegendari: va sorgir una pugna per veure quina de les dues cases construïa una torre més esvelta; els de Cal Maduixer van guanyar l'aposta, i al ensems la construcció de la torre arruïna als Borrell.

L'any 1622, la propietat es va vendre al genovès Francesc Berardo el nom del qual és el que ha perdurat al llarg dels anys malgrat només la va posseir 26 anys.

L'any 1648 la va adquirir Joan Martí, de Barcelona.




Confiem que Sant Josep, sota quina protecció està la casa, vetlli per la bona marxa del negoci de restauració, que pel que llegíem, té tant en el excel·lent menú dels dies laborables, com en la carta – on em cridava l’atenció el comentari ‘ cuina intencionadament senzilla per saber que mengem ‘ - molt bona pinta.

dilluns, 26 de setembre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DEL CLOT DEL GRAU. CASTELLFOLLIT DEL BOIX. EL BAGES. CATALUNYA

Castellfollit del Boix és un indret força desconegut de la comarca del Bages, el seu terme que limita amb la comarca de l’Anoia té una extensió de 58,90 km², i tancava l’any 2014 amb 428 habitants.

De l’església de Sant Jaume del Grau, llegia que apareix citada ja els anys 1159 i 1201.

L’esglesiola es refeia amb els ‘diners d’Amèrica ‘

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canyes, que es recolza sobre la paret i amb una teulada a doble vessant. El presbiteri està sobrealçat i en ell hi ha una petita imatge de sant Jaume.




L'aparell interior és obrat amb carreus irregulars, a diferència de l'exterior que són de dimensions més grans i ben disposats en filades.

L'església presenta una estructura rectangular, amb una capçalera recta a migdia i sense cap obertura en aquesta part.

La porta orientada al nord, té forma rectangular i en la llinda hi ha la data de 1862.

Al capdamunt del mur de tramuntana s'alça un petit campanar d'espadanya amb la data de 1984, any en què s'acabà un petit campanar d'espadanya amb la data de 1984, any en què s'acabà la restauració de l’església , finançada amb la col•laboració de tots els pagesos de la contrada. A sol ixent hi ha un ample i ferm contrafort de 3'5 metres aproximadament, mentre que a ponent n'hi ha un que mesura 1 metre.

Castellfollit del Boix té molts llocs d’internes per a visitar,

http://www.castellfollitdelboix.cat/nivells/plantilla1/id/159

nosaltres en tingut ocasió de veure :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/santa-cecilia-de-la-grevalosa.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/sant-miquel-de-la-grevalosa-bages.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/sant-vicenc-de-fontanelles.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/08/esglesia-de-santa-maria-castellfollit.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/10/esglesia-de-sant-pere-de-castellfollit.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/sant-andreu-de-maians-castellfollit-del.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-jeroni-martorell-terrats.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/09/escoles-de-castellfollit-del-boix-el.html

Anoteu a l’agenda pels mesos propers, visitar Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages. Us agradarà molt.

QUE EN SABEU DE LA MASIA DE LES VINYES DE MALLA?. OSONA

Retratava la masia de les Vinyes al terme de Malla, a la comarca d’Osona, patrimoni Gencat ens diu que apareix registrada al fogatge de 1553 , dins de la parròquia i terme de Sant Vicenç de Malla, i que era habitada per ANTONI TERRES.


Aquest mas fou ampliat i reformat a principis de segle XX, donant un caire unitari a l'edificació i construint-hi les galeries.

No cal obviar – potser per la manca de dades - , la possibilitat de que fos construït de bell nou, adoptant però, el nom del mas que es troba a pocs metres de la casa, de vella construcció i que avui roman abandonat. Es coneix també per les Vinyes.

El mas i el seu terme foren propietat del baró de la Blava, - la baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autors del projecte d’aquest singular edifici.

Malla disposa d’un Mapa de Patrimoni Cultural, al que dissortadament no he pogut accedir:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08111

diumenge, 25 de setembre de 2016

QUE EN SABEU DE LA TORRE DEL FRANCESC VIÑAS DORDAL DE MOIÀ?. MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava a la Vicky, i la Maria Jesús abans del començament de la XVI Ballada country de Moià, amb el fons de la torre del eximi tenor, Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 1933).


Hi ha un ‘tontisme català’d’això dissortadament n’hi ha Per tot arreu,oi?. – que considera el Country una activitat ‘poc culta’, quan està recomanat arreu del món, com una eina per mantenir l’agilitat mental i àdhuc física.

Us deixo un enllaç per veure més imatges :
http://totmoianes.com/el-palauet-del-tenor-vinas-un-passeig-pel-seu-jardi/

La descripció que ens fa patrimoni Gencat ens diu; torre feta de pedra amb esgrafiats en els dintells de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior.

Cap dada de qui en va ser l’autor, cosa del tot increïble, i llevat del REINO DE ESPAÑA, inconcebible. Moià en aquella època superava escassament els 2000 habitants, i TOTHOM tenia com a tema de conversa, la casa que el Francesc Viñas i Dordal, s’estava construint.

Del primer jardí – als anys 1955-60 es va remodelar - , en queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a l’ Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp,25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)) i el colomar (atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956). Us semblà lògic que per fer petites construccions al jardí convoques als arquitectes esmentats, i es fes fer la casa per un paleta de poble?.

Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat.

Us recomano fer un tomb per Moià i el Moianès, al mateix nivell que us exhorto a fer alguna activitat que mantingui les vostres capacitats psíquiques i físiques, practicar el Country per exemple.

Ah!, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici. Els llibres d’actes de l’ajuntament – si no es cremaven en els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - poden fer un xic de llum.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari : l 'autor fou l'enginyer Pere Viñas Dordal germà del tenor.

A : http://www.latosca.cat/La_Tosca_122011.pdf llegia :

Pere Vinas i Dordal va néixer a Moià el dia de Nadal de l'any 1878 i l'1 de novembre de 1948, va morir, gairebé sobtadament, al seu domicili de Barcelona. ( Moià, 25.12.1878 + Barcelona, 1.11.1948)

Trobava un article meu sobre la Colònia Jorba en aquell número.

No tinc constància d’haver ofès ningú, el cert però, és que fa MASSA temps que la TOSCA no em publica cap article.

CAPELLA DE L’OMBRA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT PERE SALLAVINERA. L’ANOIA. CATALUNYA

Al llarg dels anys l’advocació més ‘habitual’ que he trobat a les capelles dels fossars de Catalunya, és la del ‘Sant Crist Absent’, les fornícules que acollien les imatges estan buides, i traslladen la sensació de que la situació ve d’antic.

Les capelles dels fossars tenien una doble funció, per als vius es tracta/va d’un espai on recollir-se per pregar, i per als difunts la constatació d’aquella afirmació del Crist “de veritat et dic que avui seràs amb mi al paradís”.
Avui dissortadament, no tenen la majoria de capelles dels nostres cementiris cap ús religiós, en algun cas son el lloc dels mals endreços, en altres un magatzem d’eines i/o estris relacionats amb el manteniment del fossar, i en algun cas una habitació buida sense cap utilitat concreta. Està clar que per respecte cal treure qualsevol imatge religiosa d’aquests espais,oi?.

En el cas però, de Sant Pere Sallavinera, hi ha l’ombra de la Creu perfectament visible dins la fornícula, sembla talment que el Crist hagi anat a buscar la corretja per foragitar – una vegada més – als ‘mercaders’ que trafiquen ara a banda dels cabals públics, amb : la salut dels ciutadans, el dret de les persones grans a la seva dignitat, el dret a l’educació dels infants i joves , el dret a una vivenda digna per a totes les persones i/o famílies , el dret a treballar,....., com complauria això als senzills, oi?.



El fossar té originàriament la factura ‘clàssica’ dels cementiris segarrencs, on els nínxols es troben sota un porxo, això evita si més no, que els elements de la natura incideixen sobre els marbres que recorden als veïns traspassats.



La portada del recinte ha conservat tots els elements originals; la porta de ferro està coronada per un timpà amb dos pinacles a cada banda i finalitzat amb una creu de ferro. Una llarga inscripció es reparteix entre el timpà, on hi ha el símbol de la calavera al capdamunt, i la llinda de pedra:


Mihi Heri et Tibi Hodie
Quia Pulvis Es Et in Pulverem Reverteris
MDCCCLXXVI


Traducció: Ahir jo i demà tu perquè ets pols i en pols en convertiràs. 1876

Per descomptat enlloc cap dada de l’autor d’aquest equipament, imaginem que deuria ser l’arquitecte municipal, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 24 de setembre de 2016

IN MEMORIAN DEL JOSEP MARIA XANDRI PICH, MESTRE HEROIC, ASSASSINAT PER LES BOMBES FEIXISTES A BARCELONA.

Retratava l’escola JOSEP MARIA XANDRI PICH DE Sant Pere de Torelló, està bé, MOLT bé, honorar als herois i conservar-ne la memòria, cal però, al meu entendre recuperar les seves dades biogràfiques i fer-les públiques.





Que el feixisme era, és i serà malèfic pels segles dels segles, no és cap novetat, ni justifica aquesta afirmació, l’oblit de tota la informació possible sobre les seves víctimes, abans, ara i demà.

Curiosament en aquest tema els castellans ens han passat la mà per la carà, s’ha recuperat força informació de LEONOR SERRANO PABLO, que fou esposa de JOSEP MARIA XANDRI PICH, i com ell, mestra i inspectora d’ensenyament.

Llegia a :
http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_76/nr_827/a_11181/11181.pdf

los esposos Leonor Serrano Pablo y José Mª Xandri Pich. Ambos, Inspectores de primera enseñanza en Barcelona.

De Leonor Serrano Pablo se’n ha escrit força i fins en tenim una imatge :

http://elpais.com/elpais/2012/11/05/mujeres/1352093400_135209.html
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/278974/366706
http://osimonetmasteruclmpedagogia.blogspot.com.es/2013/10/biografia-de-leonor-serrano-pablo.html
http://maestrasrepublicanas.blogspot.com.es/2013/06/leonor-serrano-pablo.html
http://unpaseoporlaislaverde.blogspot.com.es/2014/02/leonor-serrano-de-pablo-una-vision-de.html
http://www.lletrescatalanes.cat/es/patrimoni-literari/base-de-dades-premis-literaris/item/iii-premi-leonor-serrano-i-pablo-d-historia-de-l-educacio-2
¿PARA QUÉ SIRVEN LAS INSPECTORAS? LEONOR SERRANO: LA PEDAGOGÍA Y/CONTRA EL PODER

Del Josep Maria Xandri Pich hi ha dissortadament menys informació :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/02/05/pagina-3/33121863/pdf.html?search=Jose%20Maria%20Xandri
http://www.bibgirona.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000174762&page=35&lang=ca&view=main
http://www.barcelonabombardejada.cat/?q=es/node/106
http://www.enrecuerdode.com/lbvistaciudad.php?id=429&fallecidos_de

intuïm que Josep Maria Xandri Pich, o Josep Xandri Pich, era natural d’Alp ( 1873 ?,)a la comarca de la Cerdanya. Va morir juntament amb el seu fill Andreu Xandri Serrano, possiblement en els bombardejos de març de 1938 quina finalitat era ÚNICAMENT crear el terror a la reraguarda de la II República i venjar les baixes que els feixistes italians van patir a Guadalajara, la resposta internacional no va anar més enllà de l’expressió infantil ‘ això no agrada’. El feixisme el ‘separava del servei’ desprès de la ‘ Victòria’ , quan es complia el primer any del seu assassinat dut a terme per les forces que lluitàvem por ‘la Gràcia de Dios’.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/11/catalunya/1331499544_285598.html

Ens agradarà rebre imatges i dades d’aquest mestre heroic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya s’ha de reivindicar la memòria de TOTS els que van caure com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les víctimes, les famílies i la història ho reclamen !!!!