dimecres, 16 d’agost de 2017

MEMÒRIA DE SANTS. L’ESCOLA PUBLICA I L’EDIFICI DEL CONSISTORI LOCAL.

La fotografia de l’ Eloi Castells. 2012 , de la part posterior de l’edifici que acull la seu del districte de Sants-Montjuic , amb les clàssiques tres portes em feia pensar en que potser havia acollit en algun moment les escoles públiques. El fet que l’any 1897 Barcelona es va annexionar el municipi, ha suposat l’oblit de la ‘petita història’ d’aquest indret – com acostuma a succeir, i com pretenien/pretenen/pretendran sempre els ‘annexionadors’.


Trobava una noticia que confirmava la meva hipotesis :
http://www.elperiodico.cat/ca/sants-montjuic/20150512/un-collegi-que-es-va-gestar-en-un-ajuntament-4179860

Curiosament no s’esmenta aquest ús escolar en la fitxa de Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40361

Ni al Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona :
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1655&id.districte=03

A l’edifici hi treballaven al llarg dels anys entre altres :

Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932) Arquitecte 1908 - 1915

Ubald Iranzo Eiras (Barcelona, 1854 -1923) Arquitecte 1908 - 1915

Joan Vallhonrat Marcet (1875-1937) Forja

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - ídem, 1963 ) Decorador

Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 - 1914) , Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931) Vitrallers

Jaume Arderiu SALVADÓ ( Bellvís – Lleida 1951 ) Arquitecte 2001

Tomàs Morató I PASALODOS ( Barcelona 1955 ) Arquitecte 2001

Els edificis escolars no acostumen a rebre la qualificació de ‘monuments’; l’explicació es molt senzilla, els poders públics es feien càrrec molt tardament – i a contracor – d’aquesta ‘competència’ que havia desenvolupat amb eficàcia l’església catòlica apostòlica i romana, i possiblement ho feien amb càracter ‘defensiu’ per estalviar-se mals majors en el futur. Recordeu que quan s’ha decidit retallar, no s’ha seguit la tècnica per tenir l’escala neta, començar a escombrar/retallar des de dalt, sinó que contràriament s’han tocat - i es continuen tocant – els drets socials més bàsics, l’educació, la sanitat, la cultura, l’atenció als més desfavorits,..., sempre convé fer memòria,oi?.

Per cert teniu dades biogràfiques del mestre i escriptor Miquel Bleach; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,...?.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1883/08/25/pagina-1/34685967/pdf.html?search=Miguel%20Bleach
Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 15 d’agost de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps el Xavier, la Montserrat, la Maria Jesús i l’Antonio, Santa Coloma de Queralt com li succeïa Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), almenys a mi, en té el cor robat :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Abans de tornar cap al Vallès en arribàvem a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, ubicada al sud de la vila de Santa Coloma de Queralt, encara que dins del perímetre del nucli urbà, davant de la façana retrataria al Xavier i la Montserrat.


Patrimoni Gencat ens diu que l a construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen el fust de les columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.


Fons Salvany. “Biblioteca de Catalunya”

Destaca també la imatge gòtica de Santa Maria de Bell-lloc tallada en fusta.


La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent.

A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donats passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV.

Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església.

Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament.

A finals del segle XIII; la comunitat l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè.

Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976.

L'any 2009, dins del Programa Romànic Obert de la Fundació "La Caixa", es van rehabilitar les cobertes de l'església i es va fer un seguiment arqueològic que va permetre documentar diferents estructures.

El Mapa de Recursos Culturals de la Diputació Provincial de Tarragona descriu així l’església : edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col•locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil[*]. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles.

[*] El terme ‘ Guerra Civil’ el ‘naturalitzaven’ els militars que s’havien aixecat contra el govern LEGÍTÍM de la II República a les ordres del general Franco. El terme ‘ Cruzada’ li devem al Cardenal Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), Primat d’Espanya, que perdia el favor del dictador – i potser la vida – en demanar ‘moderació’ amb els vençuts al Dictador.
https://evangelizadorasdelosapostoles.wordpress.com/2017/07/05/la-carta-de-los-obispos-espanoles-que-incomodo-el-vaticano/

El sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Lleida, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.

Us recomano la lectura d'aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100053/150835

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

dilluns, 14 d’agost de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE LA MASIA DE CLAPERS AL VEINAT DE SANT JOAN, AL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ, EL MOIANÈS. CATALUNYA

Un foc forestal ens portava fins al menjador de casa les imatges de Sant Joan d’Oló, competint amb les ‘tradicionals’ tragèdies de l’estiu; l’odissea sovint mortal dels que fugen de la guerra i la misèria de l’Àfrica; les xarlotades del ‘camarada’ Trump; la crueltat del turc, Recep Tayyip Erdoğan i/o del seu homònim Maduro; el silenci aclaparador de la justícia del REINO DE ESPAÑA en qüestions de corrupció – la justícia penal en un ESTADO DE DERECHO no descansa mai - , que contrasta amb l’activitat frenètica del mal dit TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ,...

Llegia a : https://www.decolonies.com/casadecolonies/els-clapers

La Masia Els Clapers es va construir al segle XVII.

Quan al topònim el diccionari català valència balear li atorga el significat ‘munt de pedres en el camp’, el refranyer català ens diu «de pedra en pedra es fa un claper»

L’havíem visitat l’any 2008 :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/09/torrespaia-la-careta-cal-cases-els.html

al llarg dels anys des del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ es pot dir que descrivíem fil per randa el patrimoni històric i cultural de Santa Maria d’Oló i el seu terme, com ho faríem amb la resta de poblacions de la comarca del Moianès.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida ens remet sempre ‘ als dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; cal recordar que el sàtrapa mora ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, passats llargament més de 40 anys, l’argument és manifestament groller i per emprar un llenguatge ‘políticament correcte’ fals.

Quan a la descripció tècnica us adreço a la pàgina 19 de 156 del Catàleg de Masies de Santa Maria d’Oló

http://www.olo.cat/data/actuacions/2402110303_annex1fitxes.pdf


Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges del interior de la capella de la Mare de Déu dels Dolors de Clapers, i per descomptat com sempre, les vostres aportacions.

diumenge, 13 d’agost de 2017

COL•LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA. SARRIÀ. BARCELONA

Llegia a patrimoni Gencat que l 'any 1892 un desacord entre l'Ajuntament de Manresa i el col•legi internat ignasià establert a la capital del Bages, provocà que els jesuïtes haguessin de desallotjar l'edifici municipal llogat en què s'hostatjaven . Aquell mateix any, la Companyia adquirí la finca Gardenyes de Sarrià, que constava d'una casa i extensos jardins, per tal de traslladar-hi el seu col•legi internat. L'edifici actual fou dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) i fou construït entre 1893 i 1896, essent inaugurat, inacabat, el 3 de desembre de 1895. En conjunt, es tracta de l'edifici escolar més representatiu d'entre els que la burgesia barcelonina construí a la falda del Tibidabo en abandonar l'Eixample, seguint els corrents higienistes. L'edifici acollí infants interns en edat escolar fins que, a partir de 1905, també incorporà alumnes migpensionistes i externs.

L'any 1914 el col•legi internat fou clausurat i l'edifici passà a allotjar el Col•legi Màxim, per a jesuïtes en període de formació en Filosofia i Teologia. Durant aquesta nova etapa l'edifici de Martorell va ser completat entre els anys 1915 i 1926.

L'any 1916, el Laboratorio Químico del Ebro, fundat pel pare Eduard Vitòria a Roquetes (Baix Ebre), es traslladà al col•legi de Sarrià, adoptant el nom d'Institut Químic de Sarrià.

A partir de 1927 l'edifici tornà a allotjar el col•legi internat, incorporant, també, una secció d'estudis de Batxillerat. Llavors, els alumnes interns passaren a ser la minoria.

Durant la II República, i com a conseqüència del decret d'expulsió dels Jesuïtes, la Generalitat confiscà l'edifici, que funcionà com escola pública fins el final de la Guerra Civil. Per suplir el seu col•legi, els Jesuïtes obriren l'Acadèmia Ramon Llull i l'Acadèmia Margenat, que també serien confiscades.

L'any 1939 els Jesuïtes recuperaren el col•legi, que reprengué la seva activitat habitual fins que, l'any 1949, el Col•legi Màxim abandonà l'edifici, degut al creixement del seu alumnat. A partir de llavors el Sant Ignasi funcionà exclusivament com a centre escolar i, l'octubre de 1959, es construí un gimnàs nou i una piscina per als alumnes.

L'any 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, el col•legi albergà el Camp Internacional de la Joventut, el que portà a la remodel•lació de les instal•lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure. En l'actualitat, el Col•legi de Sant Ignasi, acull alumnes d'educació infantil, d'ensenyament primari i secundari obligatori, batxillerat i estudis professionals.

Ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el Col•legi de Sant Ignasi de Loiola es troba en una àmplia parcel•la delimitada pel Carrer de Margenat, la Via Augusta i els carrers del General Vives i d'Anglí. El seu accés principal es realitza des del Carrer de Carrasco i Formiguera. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un bast jardí en el que s'hi edificaren, posteriorment, construccions annexes.

La planta del col•legi es regeix per una estricta simetria, amb diversos cossos al voltant de dos claustres, formant una "T" invertida. Al voltant dels claustres s'hi disposaren les habitacions i les aules dels interns i el cos central que els separa allotja l'escala principal, la capella i el saló d'actes. L'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, dues plantes i golfes sota coberta a doble vessant. La parcel•la posterior acull els pavellons d'educació infantil i primària i de l’ Institut Químic de Sarrià (afrontat a la Via Augusta), així com dos camps de futbol, dos camps de futbol sala, sis camps de bàsquet i una pista d'atletisme. L'edifici principal recull alguns models estètics propis de l'arquitectura anglesa de l'època dels Tudor, inspirant-se tangencialment en els "colleges" britànics.

La façana recull l'estricta composició simètrica de la planta, amb un cos central dissenyat com un mur-cortina de finestrals i vitralls, coronat per una torre central i amb una cuculla a l'extrem meridional de la façana, no havent estat mai conclosa la seva bessona de l'extrem septentrional. Les façanes presenten els elements portants i els emmarcaments de les obertures acabats en maó rogenc, mentre que els paraments presenten un aplacat de pedra en forma de paredat comú, tot creant una bicromia de gran plasticitat. Totes les obertures de la façana presenten forma d'arcs escarsers, a excepció de les ogives de maó que s'obren en la segona planta dels cossos laterals i del cos central. El cos central acull l'accés principal a l'edifici, configurat per un pòrtic de tres arcs escarsers de pedra recolzats sobre pilars vuitavats de capitell neo-gòtic vegetal. Les dovelles clau d'aquests arcs presenten els escuts caironats de la Companyia de Jesús i de Loiola. Sobre aquest pòrtic hi reposa un transparent mur-crotina de dos pisos d'alçada que s'obre al jardí per mitjà de grans finestrals rebaixats ornats amb traceria ogival de pedra. El cos central queda coronat per un conjunt de pinacles que emmarquen la imatge en pedra de Sant Ignasi de Loiola i dos medallons amb l'acrònim "AM" de l'Ave Maria. Per damunt d'aquest cos central hi sobresurt una gran torre de planta quadrangular flanquejat per quatre torrelles vuitavades que contenen les escales de cargol que dónen accés al cim de la torre. Aquestes torrelles es presenten perforades amb espitlleres i son coronades per cuculles cobertes amb escates de ceràmica vidrada multicolor. Els pavellons laterals es presenten coronats amb teulades de quatre vertents acabades amb el mateix material. El cos meridional presenta les finestres de les golfes amb un potent emmarcament de pedra coronat per un gablet de regust gotitzant. A les cantonades, dues torres de planta quadrada sobresurten de la línia de cornisament, però només la torre meridional fou conclosa amb una alta cuculla vuitavada coberta amb escates de ceràmica vidrada multicolor.


Fotografia Bob masters

El vestíbul principal, al que s'accedeix des del pòrtic, és un ampli espai que conté l'escala principal flanquejada, a banda i banda, pels accessos a la capella i al saló d'actes. L'arrencada de l'escala principal es presenta emmarcada per un segon pòrtic de voluminosos pilars vuitavats de pedra i arcs de maó al sardinell. En aquest espai es conserven els forjats, els terres i els arrimadors originals.

La Capella - de la que ens agradarà tenir noticia de la seva advocació a l'email coneixercatalunya@gmail.com - , a la que s'accedeix per mitjà de tres portes ogivals de pedra, conserva la pràctica totalitat dels seus elements originals. Es tracta d'un gran espai de planta rectangular amb un cor sobreelevat que conté l'orgue i una capçalera plana flanquejada per una crugia d'arcs ogivals. Els murs de la capella estan ornats amb un fals presbiteri de traceria pètria i de marbre rosat i llurs rosasses superiors, inscrites dins d'ogives. L'espai queda cobert per un potent forjat de fusta ornat amb cassetons i rosasses de fusta sostingut per semivoltes amb nervadures que es reuneixen en les diverses pilastres de secció polilobular adossades als murs. El resultat és un dels espais més ricament ornamentat del conjunt, desplegant amb mestria gran quantitat de solucions estètiques provinents de la tradició gòtica britànica.


Fotografia Bob masters

El Saló d'Actes, al que també s'accedeix per mitjà de tres portes, consisteix en un espai de planta rectangular amb una tribuna volada que recorre els seus murs i amb un escenari al fons. La sala conserva els mosaics de noia originals, així com els seus arrimadors de fustes nobles i els domassos amb insígnies jesuítiques que cobreixen els murs. La tribuna, tancada amb una rica barana de llautó, se sosté sobre columnes de marbre rosat que floten sobre mènsules de pedra adossades al mur. L'escenari, consistent en una tarima de fusta noble, queda flanquejat per dues fornícules gotitzants amb escultures al•legòriques referents a l'educació catòlica. L'espai queda cobert per un ric enteixinat de fusta cassetonat i amb talla neogòtica.


Fotografia Bob masters

Havia retratat la porta d’accés al mal dit ‘castell’ del mas Oller, ara ‘Oller del Mas’ al Bages, que corresponia a un centre escolar ‘CENTRO DE ENSEÑANZA PRIVADA Nº 219’ , les meves indagacions concloïen que la porta pertanyia a un edifici situat per la zona dels carrers Angli i Passeig de la Bonanova. Reitero la petició de col•laboració per tal d’aclarir la seva procedència a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Fotografia de l'Antonio Mora Vergés

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/un-retol-del-feixisme-com-pista.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/del-mas-oller-loller-del-mas.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/on-era-el-centro-de-ensenanza-primaria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-capella-de-sant-camil-de-lellis-de.html

Gràcies a la tasca ‘eficient’ duta a terme en els llarguíssim període la dictadura franquista – que en molts aspectes sembla continuar activa – a Catalunya patim una ‘desinformació’ del patrimoni històric i cultural que ens situa al nivell dels països del III món, o del mateix REINO DE ESPAÑA.

dissabte, 12 d’agost de 2017

LA CASANOVA DE PADRÓS. COLLSUSPINA. MOIANÈS. CATALUNYA

La Casanova de Padrós és -potser- la casa més gran casa del nucli urbà de Collsuspina, població que pertany avui a la comarca del Moianès que té existència ‘legal’ des de l'1 de maig de 2015, fins aleshores estava i inclosa dins la comarca d’Osona, i a l’època en que es pot datar la casa 1903, Collsuspina tenia delimitat el seu terme municipal diferenciat del de Tona des de 1841.

La descripció del Mapa de Patrimoni ens diu que la Casanova de Padrós és un conjunt d’edificis de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral•lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts.



Fotografíes de l'Antonio Mora Vergès

M’explicaven que l’hereu de Padrós demanava per muller una filla del mas Oller, i es comprometia – com així va fer – a construir la casa més gran del poble.

La seva ubicació, avui quasi integrada al nucli urbà de Collsuspina, ha comportat l’abandó de les activitats ramaderes de la Casanovas de Padrós.

A la casa de Padrós, i al possible origen del topònim li dedicàvem suara un post:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/mas-padros-collsuspina-el-moianes.html

La comarca del Moianès té molt a ‘viure’ : http://www.moianes.net/galeria/

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Xavier i a la Montserrat davant el portal de Sanou, de Cervera , i/o del Senyor format per una doble arcada de mig punt, que estava flanquejat per dues torres, ara emmascarades per construccions posteriors, d’aquí sortia el camí ral a Cervera.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; el portal de Sanou, de Cervera i/o de Senyor, té una doble arcada d'arc de mig punt, l'exterior és de dovelles petites i té una gran profunditat i l'interior té dovelles molt grans. Al costat del portal hi ha una torre de planta semi octogonal amb diferents finestres i balcons oberts al convertir-se en vivenda.


1912. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)- Biblioteca de Catalunya

http://www.stacqueralt.altanet.org/sites/queralt/files/planellbaixa3.pdf

Fèiem via fins a l’Hostal Colomí al final del carrer Raval de Jesús , en el breu recorregut la Montserrat compraria un pa rodó.


Us serà útil per preparar la vostra visita saber que la vila de Santa Coloma es va formar a partir de tres nuclis: la Vila Vella (al voltant de l'església), la Vila Nova (prop de la Carlania) i el castell.

Aquests nuclis van anar creixent fins que es van unir, cap a la fi del segle XIII, i es va construir una muralla que els tancava.

Aquesta muralla va ser ampliada diverses vegades.

De les antigues muralles només es conserven algunes torres al passeig de la Muralla i quatre portals.

Les torres del Portal d'en Roca són de planta quadrada i actualment es fan servir com a habitatge. Una d'elles va ser restaurada a finals del segle XX i té merlets.

Les torres del Portal de la Font també són de planta quadrada i han estat transformades per adaptar-les a habitatge. Conserven algunes espitlleres.

Al carrer Sant Roc es conserva una altre torre de planta quadrada on s'han practicat grans obertures per adaptar-ho a la funció d'habitatge.

El portal de Sanou o de Cervera té una doble arcada d'arc de mig punt, l'exterior és de dovelles petites i té una gran profunditat i l'interior té dovelles molt grans. Al costat del portal hi ha una torre de planta semi octogonal amb diferents finestres i balcons oberts al convertir-se en vivenda.

El portal de Santa Coloma té a sobre seu la Castlania, un edifici molt modificat al llarg del temps amb fet de pedra del país amb les cantoneres fetes amb grans carreus. El portal és una arcada d'arc de mig punt rebaixat adovellat per les dues bandes. El sostre que queda a l'interior del portal està fet amb bigues de fusta i tramades de guix. Damunt l'arcada a la part interior hi ha una petita capella amb la imatge de Santa Coloma.

El portal de Santa Maria o del Vicari, al costat de l'església, és d'arc rebaixat a les dues bandes; l'interior està cobert amb una volta de pedra reforçat a la meitat amb un arc adovellat. L'arrencada d'aquest arc per una banda queda tapada pel peu del campanar i per l'altre arrenca des d'una mènsula; a la clau de l'arc hi ha esculpit un escut amb la data de 1635. A sobre del portal hi ha les dependencies de la rectoria.

El portal d'en Martí, a la plaça del Portalet, és d'arc de mig punt adovellat i l'interior del pas és pla i té bigues de fusta.

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

divendres, 11 d’agost de 2017

MAS PADRÓS. COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Visitava el mas Padrós de Collsuspina del que ens explica el Mapa de Patrimoni ; masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral•lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert.

El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons)

Retratava la casa i alguns dels seus espais interiors dissenyats per donar acollida als hostes d’aquesta magnifica instal•lació de turisme rural.





Quan a l’origen del topònim hi ha més d’una hipòtesis :

1) El diccionari català ens diu a l’entrada padró de mas

m hist dr cat
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.

El terme de Collsuspina està situat al nord del Llobregat, inclòs a la Catalunya Vella, on imperàvem els mals usos com explica Paul Freedman (Nova York, 15 de setembre de 1949) en el seu excel•lent treball ‘Servitud pagesa a la Catalunya medieval’: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/268032/355613

El mot padró, al diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans té aquest significat : 2 m. [HIH] Senyor d’un serf.

2) Trobem alhora en relació al mot pedró: 2 m. [AQ] [AGF] Fita en un camí ramader, en la partió de dos termes municipals.

La descripció física del mas Padrós ens diu, masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. És possible que aquest mas en algun moment de la història fos el límit d’alguna propietat?.

Feu un racó a la vostra agenda i regaleu-vos una estada al Mas Padrós de Collsuspina. Turisme rural.
Reserves: 609 15 47 07. Email: maspadros@gmail.com

La comarca té molt a ‘viure’ : http://www.moianes.net/galeria/