dissabte, 27 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA PÚBLICA A SANTPEDOR ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Xavier Codina Balletbo‎ em feia un comentari a la imatge d’aquest post ; l’escola pública de Santpedor des de l’any 1.845 estava en un antic convent, la fotografia està feta en el pati del claustre, possiblement al final de la dictadura de Primo de Rivera, als anys 30

Xavier Codina Balletbo, precisa ; aquestes nenes estaven en lo que es deia escuelas nacionales , a Santpedor hi havia un Col•legi dels Germans de Sant Joan Baptista de la Salle



Imatge del claustre l’any 1918. Fons Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya

Aquet era el convent construït al segle XVIII els frares els van fer fora l’any 1835 amb la desamortització de Mendizabal l’any 1845 es va convertir en escola pública que va funcionar fins a l’any 1968


En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 26 d’agost de 2016

ESGLÉSIA DE SANT MARTí DE VINYOLES DE PORTAVELLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església Església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, de la que llegia a patrimoni Gencat que és una construcció del segle XII, amb afegitons posteriors, per bé que és esmentada des de l’any 925. Conserva un petit portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànica.



L’any 1703 hi foren afegides dues capelles laterals, i poc després fou erigit un campanar sobre l'antic absis, una sagristia i noves capelles.

L'interior de l'església, avui abandonada i sense culte, és cobert de motllures de guix.


La petita Canon Ixus recollia una imatge del interior que contradiu l’afirmació ‘ avui abandonada ‘, la qüestió del culte en un context de secularització extrema, que començava amb la signatura de la carta de recolzament als feixistes per part del ‘ camarada ‘ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal i primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista donant suport a la sedició contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i condemnant a una mort segura als catòlics significats que es trobaven en zones republicanes, ´, diria que no precisa de majors aclariments. El cens de 1930 ens diu que les Lloses tenia una població de 1.486 persones, i al tancament de l’any 2014 era de 211 habitants, una caiguda del 85,80 que fora del context d’estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, només s’explicaia com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil . Elevava per intermediació de Sant Martí la meva pregaria a l’Altissim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!

Es troba situada al SE del santuari de Santa Margarita, a 1020 metres d'alçada, prop de l'antiga casa senyorial de Portavella, reconvertida avui en Casa de Colònies i/o de Turisme Rural.

A la tornada veia fugaçment una bestia entre la vegetació, pregunto, hi ha cabirols a les Lloses ?.

dijous, 25 d’agost de 2016

ESCOLA PÚBLICA DE GUIMERÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA VALL DEL CORB. L'URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El divendres 31.07.2015 havíem esmorzat a Tàrrega, al restaurant La Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, amb la Lourdes Cardona Ribes , el personal de la Nova Tàrrega i alguns dels col•laboradors entre els que tinc l’honor de figurar, com també el bon amic Joan Duch i Mas, amb qui feia el camí de tornada fins a Guimerà, i aprofitava per retratar l’escola pública, en la que el Joan havia viscut en els anys en que impartia docència.




Havia preguntat a l’Ajuntament de Guimerà:

Les escoles de quina època son ?.

M’expliquen en la seva resposta que dels anys 1910-1915 , i que les escoles es van construir amb pedres de la torre del Castell de Guimerà.


En el cens de 1920 figuren 1.425 veïns.

La pregunta; sabeu qui en va ser el mestre d'obres i/o arquitecte ?.

No ha tingut encara resposta.

Gràcies a l’amic Joan Farré Farré, havia documentat l’estudi Vell de Guimerà.

Recollides les imatges feia via cap a Santa Coloma de Queralt, on dinaria en companyia de la meva esposa a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimecres, 24 d’agost de 2016

IN MEMORIAM. SANT LLORENÇ DE CORRUBÍ. LES LLOSES, EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Deia en un dels meus posts ‘ A LES LLOSES HI HA MIL COSES’, això és tant cert, com que no he tingut ocasió de recórrer els 114,0 km² del seu terme, i puc parlar de Sant Llorenç de Corrubí, gràcies a Scs1978, que es defineix com un home al que li agrada molt fer senderisme pel seu país, Catalunya, i com que ha vist que hi ha forca monuments (sobretot capelles i esglésies) sense foto ha pensat que, ja que ell si que les té retratades, seria bo compartir-ho amb tothom, ..., data de l'arxiu 28 març 2014.


Patrimoni Gencat ens diu que l’església de sant Llorenç està situada al mig d'un prat, sobre una petita elevació, era un edifici de nau única, amb presbiteri i la porta coberta a ponent. En l'actualitat, la volta, així com el mur sud, es troben totalment enrunats. En el cantó sud degué existir la rectoria i la porta primitiva, avui dia aquest edifici és desaparegut. Té un campanar d'espadanya al costat de ponent.


Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1982

Corrubí ho trobem esmentat des de temps pretèrits amb els noms de Quero Rubio i Querrubí.

L'església és esmentada al 905 com a sufragània de Sant Jaume de Frontanya.

Al segle XVII, donat la repoblació de la comarca i la prosperitat existent, l'edifici és modificat substituint l'absis per un presbiteri rectangular. En els murs del cementiri hom pot veure la cobertura d'aquest absis. També és canvià la porta des del seu lloc originari (façana sud), cap el lloc actual (façana de ponent). Al seu lloc originari (façana sud) cap el lloc actual (façana de ponent). Amb el despoblament del segle XIX i actual esdevé el seu abandonament i ruïna.

Els cens de les Lloses l’any 1857 era de 1831 persones, que es reduïen a 1.486 l’any 1930, i a 211 habitants al tancament de l’any 2014.

No es desassenyat pensar que a la rectoria de Sant Llorenç de Corrubi, el rector i/o el vicari juntament amb ‘ la doctrina’ ensenyaven les primeres lletres als menuts de la parròquia. Ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ensenyament als fills de les famílies ‘pobres’ es feia CONTRA els desitjos de les famílies RIQUES. Per descomptat que EL ESTADO es desentenia d’aquest tema, ocupant-se de les seves ‘tasques habituals’ , la corrupció, l’amiguisme, ....

Del topònim ens diu el diccionari català valència balear; probablement compost de cort Rubí, o potser sia una assimilació per quer-rubí < *cariu rubĕu (fr. Coromines, Misc. Fabra 120).

dimarts, 23 d’agost de 2016

SANT JULIÀ DE VILACORBA. MORETA. PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé , davant l'església de Sant Julià de Vilacorba o de Moreta, esmentada ja l’any 839, quan era la parròquia del terme del castell de Palmerola, tot i que la titularitat no arribà fins el segle XI (1.014).


Al segle XIV, degut al despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos circumdants: Moreta, La Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb teula àrab. A l'angle NW s'aixeca un petit campanaret.


De la lectura arquitectònica de l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta.


Comparteix espai amb el petit fossar, que té un aspecte net i endreçat, en contraposició als de Sant Vicenç de Maçanós, o el de Sant Sadurní de Sovelles.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’origen d’aquest topònim vinculat a l’antic municipi de Palmerola , de la comarca del Ripollès, agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb la comarca del Berguedà.

dilluns, 22 d’agost de 2016

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ÚRSULA AL CEMENTERI DE LES VERGES DE SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo em feia arribar una imatge de ‎l’església de Santa Úrsula, ensulsiada l’any 1935. Exercia funcions de Capella del Cementiri dit de les Verges.


Llegia a : https://www.geocaching.com/geocache/GC5F8Q6_el-purgatori-la-reixeta-de-santa-ursula?guid=ab5e29ef-a1cd-4b9f-9d64-436385734644

Santpedor al llarg dels anys ha tingut tres cementiris: un al costat de l'església de Sant Pere d'Or, un altre al lloc conegut com Les Verges i finalment el cementiri actual.

El cementiri de Les Verges estava al davant del carrer que avui porta el seu nom, i el nom de Les Verges li venia de les tres imatges de verges que hi havia sobre la porta principal. Al mig d’aquest petit cementiri hi havia una capella: la capella de Santa Úrsula, del segle XIV, la qual va ser donació d' un veí del poble , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest benefactor.

El cementiri va ser traslladat a l'actual emplaçament l’any 1935, adduint que estava massa aprop del poble, i la capella, juntament amb la resta, va ser enrunada. la història però, no s’acaba aquí…

Avui en dia, al lloc on hi havia aquest cementiri hi ha el parvulari de l'escola Riu d’Or. Aquest fet va fer que fins fa relativament pocs anys els més petits de l’escola encara trobessin, de tant en tant, ossos de l’antic cementiri al mateix pati. De fet, a primers d’octubre del 2007, va ser notícia (Notícia al 324) la descoberta, durant els treballs d’ampliació del parvulari, d’una quantitat important d’ossos que pertanyien a una fossa comuna del segle XIX.

Algú hauria d’obrir la pàgina ‘ el Santpedor que ja no existeix’ , o ‘el Bages d’abans’, o ... , si assolim l’ status de Nació aquesta mena d’històries del passat sempre fan patxoca.

El Xavier Codina Balletbo, afegeix que es troba esmentada a l’any 1364, sembla que un propietari que va sobreviure la pesta negra de l’any 1348 la va fer construir a la seva propietat en agraïment a santa Úrsula; la mortaldat a Santpedor va superar el 90% , cita com a nombre d’habitants en aquella data 3000 , i un cop superada la pandèmia la població quedava reduïda al voltant de 300 persones.

El Josep Sansalvador Castellet del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , em comentava, la tenim inventariada sota l'advocació de Capella de Santa Catalina i Santa Úrsula, com a desapareguda sense fotografia, ara la podem tenir amb foto, gracies.

diumenge, 21 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE MATAMALA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Ripollès i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em confirmava una senyora de 93 anys que s’havia fet escola a l’edifici de la rectoria, i que ella mateixa havia aprés allí les primeres lletres. Em deia també que no recordava haver viscut cap secada com la que s’està patint aquest any 2016, que obliga a portar l’aigua pel bestiar amb camions. Constatava que la major part d’arbres caducifolis presentaven a 19.08.2016 tonalitats groguenques i/o vermelloses que son pròpies de la tardor, els arbres pateixen un estrés hídric comparable únicament amb les conseqüències de l’espoli terrible que pateixen a Catalunya les classes socials més senzilles, i que està donant lloc a situacions de marginalitat impensables fa uns anys.


A l’església de Sant Felix de Sabadell es recomana als fidels no deixar res als bancs quan vagin a prendre la comunió, el furt – no hi ha violència ni intimidació sobre les persones, en endur-se una bossa – ha esdevingut un fet dissortadament quotidià.

M’explicaven en un furt a les instal•lacions del Viena a Castelldefels que l’autor – que gravaven les càmeres de l’establiment - era aparentment un pare de família, acompanyat per la seva esposa de procedència eslava, els fills i una persona d’edat, i que havien manifestat que viuen a Sabadell, els espoliats – una família amb tres fills – perdien els DNI, el carnet de conduir, la documentació que els acredita com família nombrosa , i més enllà d’un reguitzell de documentació diversa, menys de 100€, i la medicació ‘especial’ que precisa un dels membres de la família.

Gràcies al PP hem fet un gran pas cap al segle XIX.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Ripollès. També tinc coll avall que no seran cap de les forces politiques que reivindiquen la IGUALDAD ANTE LA LEY, les que engegaran politiques de reequilibri demogràfic a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.